Salta al contingut

Cementiri de Sant Marçal

edifici dins del terme · 19 sessions
Surt escrit com cementiri de Sant Marçalcementiri parroquial actualment existent a la barriada de Sant Marçalel de la parròquia de Sant Marçalcementiri de Sant. Marçalcementiri de El Progrés

Situació

No sabem exactament on és. El mapa mostra Sant Marçal, el lloc que el conté.

Si coneixeu el lloc o sabeu on era, ens ajudareu a situar-lo al mapa. Podeu descriure'n la situació o enganxar l'enllaç d'un punt d'un mapa.

Notes

Cementiri parroquial construït en un terreny que Joaquín Vivó va donar al rector de Sant Marçal uns trenta anys abans, amb la condició que tornaria a la seva propietat si deixava de ser parroquial. L'Ajuntament se n'incauta el 15 de juny de 1933 per la llei de secularització de cementiris (1933-06-04-O) i reconeix Vivó com a propietari del terreny (1933-06-18-O). L'agost de 1935 s'hi construeixen cinc nínxols nous per 350 pessetes (1935-08-11-O, 1935-11-17-O). El desembre l'Ajuntament n'incoa l'expedient d'expropiació forçosa, amb els de la Gornal i Castellet (1935-12-29-O). El gener de 1936, a la vista de l'escriptura de cessió del terreny a la parròquia, del 20 de desembre de 1915, amb la condició que revertiria als cedents si deixava de ser cementiri catòlic, l'Ajuntament declara propietaris del cementiri Elvira Soler Pers i Joaquim Vivó Soler (1936-01-26-O). El juliol de 1936 s'hi encarreguen quatre nínxols (1936-07-26-O).

Sessions on surt

  1. 4 de juny de 1933ordinària Publicat el reglament de la llei de secularització de cementiris, l'Ajuntament considera innecessari construir-ne de nous i acorda incautar-se dels tres cementiris parroquials el 15 de juny (la Gornal a les vuit, Castellet a les onze i Sant Marçal a les cinc de la tarda) i demanar-ne les claus als rectors. Comentat el projecte de llei municipal presentat al Parlament de Catalunya, es fa saber als presidents de la Generalitat i del Parlament que l'Ajuntament vol el sistema de representació proporcional.
  2. 18 de juny de 1933ordinària Es llegeix la carta de Joaquín Vivó: uns trenta anys enrere va donar al rector de Sant Marçal el terreny del cementiri amb la condició que, si deixava de ser parroquial, li tornaria. El rector ho ha confirmat amb l'escriptura i l'Ajuntament el reconeix propietari i li pregunta si vol indemnització. Seran festius el 25 i el 31 de juliol i el 15 d'agost. Amb els cementiris municipals, es comprarà un cotxe fúnebre (es demanarà preu a Ramon Bundó Solé, de Vilafranca) i es pregonaran les places de cotxer i de paleta-fosser.
  3. 2 de juliol de 1933ordinària Joaquín Lluch explica que per la festa major de la Gornal (29 de juny) els fabricants de gasoses de l'Arboç Bonaventura Cunillera Tous i el seu fill Jaume es van posar a vendre al carrer sense patent i, requerits, el van insultar; es denunciaran a la Delegació d'Hisenda i al governador civil. Es faran dos nínxols als cementiris de Castellet i de Sant Marçal, per administració, amb el mestre d'obres de l'Arboç Josep Urpí. Ningú no s'ha ofert de cotxer ni de fosser: es demanarà preu als paletes de l'Arboç Josep Urpí i Josep Rovira.
  4. 30 de juliol de 1933ordinària Proposta de la comissió d'Hisenda: com que el servei de cementiris (nínxols, plaques, cotxe fúnebre) no té consignació i el superàvit de 1932 és de 42,23 pessetes, es transfereixen 2.200 pessetes de partides que no es gastaran (projecte de l'escola de Torrelletes, aturat per la de Sant Marçal; projecte d'eixample de la Gornal, innecessari després de la compra; imprevistos). Antoni Romagosa ratifica el permís per aforar el Llambeig, però només cedirà l'aigua sobrant després de les necessitats de la seva finca.
  5. 7 d'abril de 1935ordinària Es rectifica l'acta anterior: l'acord va ser continuar les relacions amb el director de l'obra de l'escola de Sant Marçal, que el 17 de març hi va anar i va disposar que l'Ajuntament pagui a part l'esterilitzador d'aigua, l'estufa de l'aula, la tanca de plantes i un portal posterior per als carros. S'aprova el compte del Centre Subirachs del quart trimestre de 1934 (101,34 pessetes en contra) i es faran tirassos per als cementiris de la Gornal i Sant Marçal.
  6. 11 d'agost de 1935ordinària Es neteja de brossa la finca municipal de la Muntanya, pel perill d'incendi. Es contracten amb el mestre d'obres Emili Ribas cinc nínxols al cementiri de Sant Marçal per 350 pessetes. Amb la facultat de l'ordre circular de la conselleria de Governació del 29 de maig, es convoca el concurs de la secretaria, vacant des del 2 d'octubre de 1932, de segona categoria i amb 3.000 pessetes. Es desinfectaran l'escola de Sant Marçal i el seu pou, es prohibeix deixar el fèretre davant l'església de la Gornal durant els funerals i les sessions passen a les nou del matí.
  7. 17 de novembre de 1935ordinària S'aprova el pressupost ordinari de 1936, anivellat en 34.315,30 pessetes. Pere Casañas Solé i Francesc Navarro Vidal representaran l'Ajuntament a les assemblees de la Federació de Municipis Catalans del 24 de novembre. S'aproven el compte del Centre Subirachs del tercer trimestre (154,91 pessetes a favor) i definitivament la transferència de 960 pessetes, i es prorroguen per al 1936 les ordinacions fiscals. S'aproven comptes dels pous públics, de l'escola de Torrelletes, d'una visita d'un enginyer a la Font d'Alsina i dels cinc nínxols de Sant Marçal (350 pessetes).
  8. 29 de desembre de 1935ordinària Pel decret del 5 de desembre, que anul·la les incautacions de cementiris sense expedient d'expropiació en trenta dies, l'Ajuntament incoa l'expedient d'expropiació forçosa dels tres cementiris parroquials incautats i requereix els rectors que en presentin els títols abans del 10 de gener. Es demana al conseller d'Obres Públiques de la Generalitat que no s'asfalti el camí veïnal de la Gornal a la carretera de Sant Sadurní a Sant Jaume, perquè amb els pendents i la glaçada els animals no s'hi aguantarien. El mestre de la Gornal pot obrir un portal entre els dos pisos de l'escola i suprimir-ne un comptador elèctric, a càrrec seu.
  9. 12 de gener de 1936ordinària Els rectors responen al requeriment de l'expedient d'expropiació dels cementiris. El de Sant Marçal lliura la còpia de l'escriptura de cessió del terreny del cementiri, un extracte de les despeses de construcció i un ofici en què demana que es declari propietària la parròquia. El de Castellet exposa, segons l'arxiu parroquial, que el cementiri es va construir el 1865 entre l'Ajuntament, els feligresos i el rector, i que el 1867 l'Ajuntament va lliurar-ne la clau al rector perquè la parròquia l'administrés; el de la Gornal espera instruccions dels seus superiors. Els documents passen a la comissió de Governació.
  10. 26 de gener de 1936ordinària D'acord amb els dictàmens de la comissió de Governació, es declara que l'Ajuntament i la parròquia són copropietaris del cementiri de Castellet (la parròquia, en la part equivalent a la calç que va pagar el rector), i que el cementiri de Sant Marçal, cedit el 1915 a la parròquia per Elvira Soler Pers i Joaquim Vivó Soler amb la condició que revertís als cedents si deixava de ser catòlic, és de propietat d'aquests dos, ja que amb la incautació ha passat a ser municipal. Es requereix el rector de la Gornal perquè contesti. La mestra de Sant Marçal demana material pedagògic, i es fa un donatiu de 25 pessetes a la família de Cassimir Ballart Bergalló, de Clariana, malalt.
  11. 12 de juliol de 1936ordinària A proposta de la mestra de les Casetes, i amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (sucursal del Vendrell), que hi posa la mateixa quantitat, l'Ajuntament aporta 65 pessetes per obrir una llibreta d'estalvi de 5 pessetes a cadascun dels 26 alumnes de l'escola, que es repartiran a la festa de fi de curs. Com que al cementiri de Sant Marçal no hi ha cap nínxol disponible, es demana pressupost al paleta de l'Arboç Emili Ribas per fer-ne quatre.
  12. 26 de juliol de 1936ordinària S'encarreguen a Emili Ribas els quatre nínxols del cementiri de Sant Marçal, a 90 pessetes cadascun. L'alcalde és nomenat comissionat per a l'ingrés en caixa dels mossos de l'allistament. S'aproven comptes de material per al padró d'habitants, plaques per numerar els nínxols, material escolar per a Sant Marçal i Clariana i despeses de secretaria.
  13. 1 de novembre de 1936ordinària Es farà un pregó per convidar els veïns a acollir infants o adults refugiats a Catalunya procedents de les zones de guerra. S'aproven comptes d'obres a les escoles i als cementiris, de la pintura dels números de les cases, de les declaracions de productes agrícoles i ramaders i de despeses de l'Ajuntament anterior. Com que en les circumstàncies actuals no cal el servei de guarderia rural, es rebaixen les 24 pessetes mensuals que cobraven com a guardes els empleats Isidro Amorós Marrugat i Juan Vallés Papiol, que queden amb 76 pessetes de sou, amb el vot en contra de Magí Rossell Rossell i Carles Lluch Malivern.
  14. 15 de novembre de 1936ordinària Per les queixes de veïns de Sant Marçal, s'ordena a la mestra de l'escola que no faci netejar l'escola als alumnes els dissabtes ni els ocupi en treballs impropis de la tasca escolar. Els fusters Francesc Salinas, de Castellví de la Marca, i Casa Ribé, de l'Arboç, pressuposten les sis taules en 330 pessetes cadascun, i se n'encarreguen tres a cadascun. Es paguen a Emili Ribas les 720 pessetes dels vuit nínxols fets a l'agost als cementiris de Castellet i de Sant Marçal.
  15. 29 de maig de 1938ordinària Es lloga a Joan Montaña Ventura, refugiat d'Ascó, el nínxol 84 del cementiri de El Progrés per enterrar-hi la filla, i s'acorda construir tres o quatre nínxols nous al cementiri. L'Ajuntament en reserva un a Ramon Martí Sagarra.
  16. 21 d'agost de 1938ordinària S'aproven i es paguen diversos comptes: la cobrança del dia 14, un segell, la construcció de quatre nínxols al cementiri de El Progrés (794 pessetes), reparacions a la masia de Sansemison, on hi ha refugiats, i a l'escola de Torrelletes.
  17. 10 de maig de 1939ordinària Davant el rector de Sant Pere de la Gornal, Pascual Prats Baira, es restitueix el cementiri de la parròquia i se li lliuren les claus. Les parròquies de Castellet i de Sant Marçal no tenen encara rector: ell farà els tràmits perquè se'n restitueixin els cementiris, que mentrestant continuen administrats per l'Ajuntament.
  18. 13 de novembre de 1963ordinària Es dona compte que el 29 d'octubre es va signar l'escriptura de compra dels terrenys per a l'escola de Clariana. S'acorda que el secretari-interventor Jaime Lluch Angelet cobri els emoluments segons la Llei 108/1963 (nivell 15 i quatre quinquennis, des de l'1 de juliol) i es regularitzen els sous de l'agutzil José Gumá Calduch (11.700 pessetes anuals) i del guarda rural José Amorós Termens (13.800), amb dues pagues extres. S'aprova un expedient d'habilitacions i suplements de crèdit de 41.364,62 pessetes amb càrrec al superàvit (sous, Mutualitat, subscripcions, escoles, enllumenat públic, servei d'incendis...), que s'exposarà al públic quinze dies, i s'acorda arranjar per prestació personal els camins dels cementiris de Sant Marçal i Castellet perquè hi passin els cotxes fúnebres a motor. S'aproven els ingressos (12.755,97 pessetes) i els pagaments (11.397,42) d'octubre, factures i el pagament de 26.200 pessetes al Servei de Pòsits de Madrid.
  19. 28 de desembre de 1963ordinària S'aprova la liquidació provisional de la cobrança voluntària dels arbitris sobre la riquesa territorial del segon semestre (càrrec de 53.737,02 pessetes, 51.874,68 recaptades i 1.862,34 pendents, amb 1.945,30 de premi de cobrança). L'alcalde informa que el dia 17 la Junta Provincial de Construccions Escolars ha convocat l'Ajuntament perquè proposi un contractista que accepti construir l'escola de Clariana, sense el qual l'obra no es faria pel pla aprovat, i s'acorda de gestionar-ho amb contractistes de la rodalia, oferint-los que alguns jornals de peonatge els facin gratis els veïns, i d'autoritzar l'alcalde a cobrar de la Diputació 40.000 pessetes d'ajuda. S'aproven les ordenances de l'arbitri sobre pompes fúnebres i de l'arbitri sense finalitat fiscal sobre les façanes en mal estat de conservació, que s'exposaran al públic quinze dies, i s'adjudica directament a Juan Trius Baltá, de Vilafranca del Penedès, la concessió per vint anys del servei de pompes fúnebres i conducció de cadàvers als cementiris parroquials, amb les tarifes del contracte de l'Ajuntament de Vilafranca (24 serveis, tres vehicles i taxes de l'8, el 12 i el 15 %). S'aproven pagaments del quart trimestre, factures i el sou del secretari (35.131,36 pessetes), i l'alcalde desitja un feliç any nou.