Temes i fets
De què parlava el Ple any per any. Cada sessió porta un o més temes; com més fosca és la casella, més sessions de l'any en van tractar. A sota, els fets històrics de fora del poble que ajuden a entendre algunes actes.
Els temes any per any
Les columnes buides són anys sense cap acta al web de la Diputació. Els temes de tràmit i «altres» no s'hi mostren.
Fets històrics
Lleis, crisis i esdeveniments de fora del municipi que expliquen algunes actes, per ordre cronològic. Cada fet enllaça a l'acta on s'explica.
- 1884
-
17 d'agost · sanitat
L'epidèmia de còlera del 1884
L'estiu del 1884 el còlera, arribat del sud-est asiàtic, va esclatar a Toló i Marsella i d'allà va passar a Espanya, primer a les províncies d'Alacant i València.
-
- 1885
-
20 de setembre · sanitat
L'epidèmia de còlera del 1885
El 1885 el còlera es va estendre per bona part d'Espanya: va ser una de les epidèmies més mortíferes del segle XIX, amb més de cent mil morts, sobretot a València, Múrcia, Aragó i Granada. A Catalunya va arribar a la tardor.
-
- 1890
-
17 d'agost · eleccions
La llei del sufragi universal masculí
La llei electoral del 26 de juny de 1890, aprovada pel govern liberal de Sagasta, va restablir el sufragi universal masculí: hi podien votar tots els homes de 25 anys o més amb dos anys de residència al municipi. Fins aleshores, des del 1878, només votaven els que pagaven una quota mínima de contribució o tenien certs títols (sufragi censatari).
-
- 1895
-
11 de maig · hisenda, impostos
La fil·loxera al Penedès
La fil·loxera és un insecte originari d'Amèrica que ataca les arrels del cep i el mata. Va arrasar les vinyes de França des dels anys 1860 i va entrar a Catalunya per l'Empordà el 1879; cap al 1890 ja havia arribat al Penedès, on la vinya era el conreu principal.
-
- 1901
-
3 de novembre · aigües
El projecte de desviació del Llobregat
A principis dels anys 1890 l'enginyer Pere García Fària, cap de sanejament de Barcelona, va proposar desviar el tram final del Llobregat per sanejar el delta, on les aigües embassades eren focus de paludisme, i evitar les inundacions que patia la zona. Cap al 1900 la Diputació de Barcelona va destinar 25.000 pessetes a redactar-ne l'avantprojecte. La manifestació a què es convida l'Ajuntament forma part de la campanya a favor del projecte; l'alcalde i el secretari hi van anar, i el viatge costà 22 pessetes (1901-11-17-O).
-
- 1905
-
12 de febrer · impostos, eleccions
L'impost de consums
L'impost de consums gravava els productes de consum diari (vi, carn, oli, sal...) i el cobraven els ajuntaments per encàrrec de l'Estat, amb fielats a l'entrada dels pobles, per arrendament o, en pobles com aquest, per repartiment veïnal. Com que pesava sobretot sobre les famílies pobres i es prestava a arbitrarietats, era el més impopular del sistema fiscal i havia provocat molts motins.
-
- 1906
-
8 d'abril · política
La Llei de jurisdiccions i Solidaritat Catalana
El novembre del 1905 un grup d'oficials de l'exèrcit va assaltar a Barcelona les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-cut! i de La Veu de Catalunya per un acudit sobre els militars. Lluny de castigar-los, el govern va aprovar la Llei de jurisdiccions (març del 1906), que posava sota la jurisdicció militar les ofenses a l'exèrcit i a la pàtria.
-
- 1908
-
El projecte del pantà del Foix
El pantà del Foix es va projectar per regar les terres de la plana de Vilanova i la Geltrú i Cubelles, a petició de la Comunitat de Regants de Vilanova, i es va incloure al pla general de canals i pantans de l'Estat.
-
- 1911
-
9 de juliol · agricultura, camins
La crisi del vi i la Unió de Vinyaters
Després de la fil·loxera i de la replantació de les vinyes, a començament del segle XX la viticultura catalana patia una crisi de preus baixos, agreujada per la competència dels vins artificials fets amb alcohol industrial.
-
10 de desembre · política
Les bases de la Mancomunitat de Catalunya
Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona des del 1907, va impulsar la unió de les quatre diputacions catalanes en una sola institució, la Mancomunitat. El desembre del 1911 les diputacions van aprovar-ne les bases i les van presentar al president del govern, José Canalejas.
-
- 1913
-
27 d'abril · política
El decret de mancomunitats
El projecte de llei de mancomunitats, aprovat al Congrés el 1912, estava encallat al Senat. Els parlamentaris catalans van pressionar el govern, fins i tot amb l'amenaça de renunciar a les actes.
-
- 1914
-
4 d'octubre · impostos, agricultura
La Primera Guerra Mundial i el preu del vi
La Primera Guerra Mundial va començar l'agost del 1914. Espanya es va declarar neutral, però els primers mesos la guerra va desorganitzar el comerç i els transports i el preu del vi, el principal producte del terme, es va enfonsar.
-
- 1916
-
29 de juliol · impostos
La supressió de l'impost de consums
La llei del 12 de juny de 1911, del govern de Canalejas, va suprimir l'impost de consums, molt impopular perquè gravava els productes de primera necessitat. Els municipis el podien substituir per altres arbitris: impostos sobre begudes alcohòliques, carns, solars, inquilinat, recàrrecs sobre les contribucions directes, etc.
-
- 1917
-
8 de juliol · política
L'Assemblea de Parlamentaris
L'estiu del 1917 Espanya travessava una crisi política, militar i social. El govern de Dato tenia les Corts tancades i les garanties constitucionals suspeses. A iniciativa de la Lliga Regionalista de Cambó, els diputats i senadors de Catalunya es van reunir a Barcelona el 5 de juliol i van demanar la convocatòria de Corts constituents i l'autonomia de Catalunya.
-
5 d'agost · política
La mort de Prat de la Riba
Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870–1917) va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista i l'autor de La nacionalitat catalana (1906). Va presidir la Diputació de Barcelona des del 1907 i la Mancomunitat de Catalunya des del 1914.
-
- 1918
-
17 de març · hisenda, política
La campanya per l'amnistia
Després de la crisi del 1917, la vaga general d'agost va acabar amb el comitè de vaga condemnat a cadena perpètua. A començament del 1918 molts ajuntaments, sobretot de Catalunya, van aprovar mocions com aquesta per demanar l'amnistia, l'autonomia municipal i l'autonomia de Catalunya.
-
24 de novembre · beneficència, ensenyament
La campanya per l'autonomia integral
Amb la fi de la Primera Guerra Mundial (11 de novembre de 1918) i el principi de l'autodeterminació dels pobles defensat pel president dels Estats Units, Wilson, la Mancomunitat i els parlamentaris catalans van iniciar una campanya per l'autonomia integral de Catalunya.
-
- 1919
-
El Plebiscit de la voluntat municipal
El Plebiscit de la voluntat municipal va recollir l'adhesió de la gran majoria dels ajuntaments de Catalunya a la demanda d'autonomia integral. El gener del 1919 l'Assemblea de la Mancomunitat, amb els parlamentaris catalans, va aprovar un projecte d'Estatut d'autonomia.
-
- 1921
-
4 de desembre · quintes, guerra
El desastre d'Annual
L'estiu del 1921 les tribus del Rif dirigides per Abd el-Krim van derrotar l'exèrcit espanyol a Annual i van fer caure tota la comandància de Melilla: hi van morir milers de soldats, la majoria joves de lleva. És l'anomenat desastre d'Annual.
-
- 1922
-
1 d'octubre · política
El CADCI i la radicalització del catalanisme
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), fundat el 1903, era una de les entitats catalanistes més grans i actives, amb una base de treballadors i empleats.
-
- 1923
-
2 d'octubre · constitució, càrrecs
El cop d'estat de Primo de Rivera
El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d'estat amb el suport del rei Alfons XIII. Es va suspendre la Constitució del 1876, es van dissoldre les Corts i el govern va passar a un Directori militar.
-
- 1924
-
8 d'abril · constitució, càrrecs
L'Estatut municipal
L'Estatut municipal, aprovat pel reial decret llei del 8 de març de 1924 i preparat per José Calvo Sotelo, director general d'Administració local, va reorganitzar els ajuntaments: un Ple, que es reunia poques vegades a l'any, i una Comissió permanent, formada per l'alcalde i els tinents, que portava els afers ordinaris.
-
- 1928
-
24 de juny · telèfon
El monopoli de la Telefònica
Aquestes dues reials ordres van establir el marc legal del monopoli telefònic a Espanya sota la dictadura de Primo de Rivera:
-
- 1929
-
12 de maig · política
El capità general Barrera i les adhesions a la Dictadura
Emilio Barrera Luyando va ser capità general de Catalunya del setembre de 1924 al 1930, durant la dictadura de Primo de Rivera. Com a màxima autoritat militar de Catalunya, va ser una peça clau del règim a Barcelona.
-
1 de desembre · ensenyament, festes
L'Exposició Internacional de Barcelona del 1929
L'Exposició Internacional de Barcelona es va celebrar a la muntanya de Montjuïc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930. La va inaugurar el rei Alfons XIII el 19 de maig, amb la presència del dictador Miguel Primo de Rivera, i va ser l'aparador més important del règim.
-
- 1930
-
25 de febrer · constitució, càrrecs
La fi de la Dictadura i els ajuntaments del 1930
El 28 de gener de 1930 Miguel Primo de Rivera va dimitir com a cap del govern, i el rei Alfons XIII va encarregar el govern al general Dámaso Berenguer, amb el propòsit de tornar a la normalitat constitucional. És el període que es coneix com la «Dictablanda».
-
10 d'agost · aigües, personal municipal
La Font d'Alsina i el Pantà del Foix
El pantà del Foix es va construir entre el 1910 i el 1928 (els canals es van acabar el 1943) per regar les terres de Vilanova i la Geltrú i d'altres pobles del Garraf. L'embassament va negar la Font d'Alsina, que abastava d'aigua el caseriu de Castellet, i l'Estat es va comprometre a substituir-la.
-
- 1931
-
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931
El govern de l'almirall Aznar, que el febrer de 1931 havia succeït el del general Berenguer (el de la «Dictablanda», successor de Primo de Rivera), va convocar unes eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931. La reial ordre del 10 de març manava fixar abans el nombre de regidors de cada municipi d'acord amb la llei municipal de 1877. Les eleccions van donar la victòria a les candidatures republicanes a les grans ciutats i van portar, dos dies després, a la proclamació de la República.
-
18 d'abril · constitució, política
La proclamació de la República
Després de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, la República es va proclamar el 14 d'abril. A Barcelona, Francesc Macià hi va proclamar la República Catalana, que tres dies després es va convertir en el govern provisional de la Generalitat de Catalunya. Els comitès republicans locals i de districte van fer-se càrrec dels ajuntaments on encara no s'havien constituït els consistoris nous.
-
19 de juliol · política, camins
L'Estatut de Núria
La Diputació provisional de la Generalitat va redactar a Núria, el juny de 1931, un projecte d'Estatut d'autonomia que va sotmetre primer als ajuntaments de Catalunya (plebiscit del 19 de juliol) i després a referèndum popular (2 d'agost), amb una recollida de signatures de les dones, que encara no votaven. L'Estatut, aprovat a Catalunya per una majoria aclaparadora, va ser retallat a les Corts i promulgat el setembre de 1932.
-
13 de setembre · agricultura, hisenda
Els contractes de conreu
Els decrets del govern provisional de la República de l'11 de juliol i el 6 d'agost de 1931 permetien als arrendataris i parcers demanar la revisió de les rendes i suspenien els desnonaments. A Catalunya van alimentar el conflicte entre propietaris i rabassaires, que acabaria amb la llei de contractes de conreu del Parlament de Catalunya (1934).
-
- 1932
-
10 d'abril · ensenyament, hisenda
L'Estatut a les Corts
L'Estatut d'autonomia aprovat en referèndum a Catalunya l'agost de 1931 es va presentar a les Corts Constituents de la República, que el van començar a debatre el maig de 1932. El debat va ser llarg i el text es va retallar en diversos punts, com l'ensenyament i la hisenda, abans de l'aprovació del setembre.
-
11 de setembre · festes, política
L'aprovació de l'Estatut de Catalunya
Les Corts Constituents van aprovar l'Estatut d'autonomia de Catalunya el 9 de setembre de 1932, després de mesos de debat i amb un text retallat respecte del que s'havia votat a Catalunya el 1931. El president de la República el va signar el 15 de setembre, i l'Estatut preveia l'elecció d'un Parlament de Catalunya.
-
20 de novembre · eleccions
Les eleccions al Parlament de Catalunya
Aprovat l'Estatut, el 20 de novembre de 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, només amb vot masculí. Les va guanyar Esquerra Republicana de Catalunya, amb majoria absoluta. El Parlament es va constituir el 6 de desembre i va elegir Francesc Macià president de la Generalitat.
-
- 1933
-
4 de juny · església, béns municipals
La secularització dels cementiris
La Constitució republicana de 1931 va separar l'Església i l'Estat i va posar els cementiris sota la jurisdicció civil. La llei de secularització de cementiris del 30 de gener de 1932 va fer municipals els cementiris parroquials, obligava els ajuntaments a tenir-ne un de propi i prohibia separar els difunts per la seva religió.
-
10 de setembre · ensenyament, pressupost
L'Onze de Setembre
L'11 de setembre de 1714 Barcelona va caure en mans de les tropes de Felip V al final de la Guerra de Successió, i poc després els decrets de Nova Planta van abolir les institucions pròpies de Catalunya. Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, va ser ferit en la defensa de la ciutat.
-
15 d'octubre · eleccions, política
La llei municipal de Catalunya
Amb l'Estatut de 1932 el règim local va passar a ser competència de la Generalitat. El Parlament de Catalunya va tramitar la llei municipal de Catalunya, que es va aprovar per parts entre l'agost de 1933 i el 1934 (les fonts no coincideixen en la data final) i que substituïa l'Estatut municipal de 1924: els regidors passaven a dir-se consellers i se n'havia d'elegir un nombre segons els habitants, amb una part reservada a la minoria.
-
22 d'octubre · impostos, festes
El retorn de Blasco Ibáñez
L'escriptor i polític valencià Vicente Blasco Ibáñez, republicà i autor de novel·les com La barraca, va morir exiliat a Menton (França) el 1928, en plena dictadura de Primo de Rivera. Amb la República, les seves despulles es van traslladar a València l'octubre de 1933, on se li va fer un gran homenatge popular.
-
12 de novembre · pressupost, càrrecs
Les eleccions a Corts de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la República, les primeres en què van votar les dones. A l'Estat les van guanyar els partits de dreta i de centre (la CEDA i el Partit Radical), i a Catalunya, la Lliga Catalana, per davant d'Esquerra Republicana. Va començar l'anomenat bienni conservador.
-
- 1934
-
1 de febrer · constitució, càrrecs
Les eleccions municipals de 1934
El 14 de gener de 1934 es van celebrar a Catalunya les eleccions municipals convocades d'acord amb la llei municipal de Catalunya del 1933, les primeres eleccions municipals en què van votar les dones. Esquerra Republicana de Catalunya, amb els seus aliats d'esquerra, en va sortir guanyadora a la majoria de municipis i a Barcelona, davant la Lliga Catalana.
-
13 de juny · política
La llei de contractes de conreu
L'11 d'abril de 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de contractes de conreu, que donava als pagesos arrendataris i als rabassaires més estabilitat en els contractes i la possibilitat d'accedir a la propietat de les terres que conreaven. A instància de la Lliga Catalana i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el govern de la República la va portar al Tribunal de Garanties Constitucionals, que el 8 de juny la va anul·lar perquè considerava que el Parlament català no hi tenia competència.
-
17 d'octubre · política, càrrecs
Els fets del 6 d'octubre
El 6 d'octubre de 1934, en plena vaga general de les esquerres contra l'entrada de la CEDA al govern de la República, el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El general Domènec Batet, cap de la divisió de Catalunya, va declarar l'estat de guerra, i la matinada del 7 Companys i el seu govern es van rendir i van ser empresonats.
-
- 1935
-
2 de maig · constitució, càrrecs
Els ajuntaments del governador general (1935)
Després dels fets del 6 d'octubre de 1934, la llei del 2 de gener de 1935 va suspendre indefinidament les funcions del Parlament de Catalunya i va confiar les de la Generalitat a un governador general nomenat pel govern de la República. Els ajuntaments destituïts per l'autoritat militar havien quedat en mans de comissions gestores de nomenament governatiu.
-
29 de desembre · església, béns municipals
La secularització dels cementiris
La llei de secularització dels cementiris del 30 de gener de 1932, desplegada pel reglament del 8 d'abril de 1933, va declarar els cementiris municipals comuns a tots els difunts, sense distinció de religió, i va autoritzar els ajuntaments a incautar-se dels cementiris parroquials, amb dret a indemnització quan l'església en pogués acreditar la propietat.
-
- 1936
-
18 de febrer · constitució, càrrecs
La reposició dels ajuntaments de 1934
Els ajuntaments catalans elegits el 14 de gener de 1934 havien estat destituïts per l'autoritat militar arran dels fets del 6 d'octubre de 1934 i substituïts per comissions gestores i, des del 1935, per ajuntaments nomenats pel governador general de Catalunya.
-
17 de maig · pressupost, ensenyament
L'elecció de Manuel Azaña
El 7 d'abril de 1936 les Corts van destituir el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora. Segons la Constitució de 1931, el president l'elegia una assemblea formada pels diputats i per un nombre igual de compromissaris elegits per sufragi universal.
-
25 d'agost · guerra, beneficència
El cop d'estat de juliol de 1936
El 17 de juliol de 1936 una part de l'exèrcit es va alçar contra el govern de la República al Protectorat del Marroc, i el 18 i el 19 la revolta es va estendre a la Península. A Barcelona, on les tropes van sortir dels quarters la matinada del 19 de juliol, les forces d'ordre públic fidels a la Generalitat i les milícies obreres van fer fracassar l'aixecament en poques hores.
-
22 d'octubre · constitució, càrrecs
Els Consells Municipals de 1936
Després del cop d'estat de juliol de 1936, a molts municipis de Catalunya el poder local va passar de fet als comitès antifeixistes, de milícies o de defensa, formats pels partits del Front Popular i pels sindicats.
-
20 de desembre · comptes, política
Els canvis de nom de 1936
Durant els primers mesos de la Guerra Civil, a moltes poblacions de Catalunya es van substituir els noms de sants i les referències religioses per noms laics o d'inspiració republicana i obrera, sovint a proposta dels mateixos veïns o dels consells municipals. Acabada la guerra, el 1939, es van restituir els noms anteriors.
-
- 1937
-
20 de juny · sanitat, béns municipals
La Comissió de Responsabilitats
El decret de la Conselleria de Finances de la Generalitat del 9 de gener de 1937 va crear una Comissió de Responsabilitats que havia d'apropiar-se i destinar els béns de les persones considerades responsables de la sublevació; l'Ajuntament en demana els boscos del terme per al patrimoni municipal. L'acord reprèn el que ja es va prendre el 27 de desembre de 1936 (1936-12-27-O).
-
25 d'octubre · constitució, càrrecs
El decret del 8 d'octubre de 1937
El decret de la Conselleria de Governació i Assistència Social del 8 d'octubre de 1937 regulava la constitució i el règim governatiu dels ajuntaments de Catalunya i fixava un màxim d'onze consellers als municipis de menys de cinc mil habitants.
-
7 de novembre · càrrecs, ensenyament
Les escoles a la Guerra Civil
Des de la revolució de 1936 l'ensenyament públic de Catalunya s'organitzava a l'entorn de l'Escola Nova Unificada, que havia substituït l'ensenyament religiós; per això l'obertura d'una escola particular, a càrrec d'un exreligiós sense títol i en un local sindical, és vista pel Consell com un afer greu.
-
- 1938
-
30 d'abril · càrrecs, política
La destitució d'alcaldes durant la guerra
El 1938, amb la Generalitat sota el control del Govern de la República en matèria d'ordre públic, els delegats d'Ordre Públic i els agents de la Generalitat destitueixen i nomenen alcaldes per ordre superior. En aquest cas l'agent justifica el canvi pel «historial polític» dels consellers.
-
- 1939
-
26 de gener · constitució, càrrecs
L'ocupació franquista del Penedès
L'ofensiva franquista contra Catalunya, començada el 23 de desembre de 1938, va dur les tropes d'ocupació al Penedès a finals de gener de 1939, i el 26 de gener va ocupar Barcelona. Com en altres municipis, l'autoritat militar nomena una comissió gestora provisional que governa fins que el Ministeri de la Governació en designi una de definitiva.
-
22 de març · església, béns municipals
La restitució dels cementiris a les parròquies
Els cementiris parroquials del terme havien passat a l'Ajuntament durant la República i el desembre de 1935 se n'havia incoat l'expedient d'expropiació (1935-12-29-O). El 22 de març de 1939 l'Ajuntament aplica la llei del 10 de desembre de 1938 i els restitueix a les parròquies; el 10 de maig se'n fa el lliurament efectiu a la Gornal (1939-05-10-O).
-
7 de juny · personal municipal
La depuració dels funcionaris municipals
Després de la victòria franquista, la llei del 10 de febrer de 1939 i l'ordre del Ministeri de la Governació del 12 de març van obligar a sotmetre els funcionaris de l'administració local a un expedient de depuració, per comprovar-ne la conducta política i social i la adhesió al «Movimiento Nacional». A Castellet i la Gornal només s'hi sotmeten el secretari i l'agutzil, perquè els sanitaris en queden exclosos (art. 15). Els expedients es resolen el 28 de juny i el 26 de juliol (1939-06-28-O, 1939-07-26-O).
-
- 1940
-
17 d'abril · terme municipal, padró
El nom del municipi: Castellet
El 1940 l'Estat va ordenar un cens general de població i la formació d'un nomenclàtor, i la Jefatura Provincial d'Estadística només va admetre els noms oficials. Com que cap disposició oficial no havia autoritzat «Castellet y Gornal», que l'Ajuntament feia servir des del 1895, es va tornar a la denominació del nomenclàtor del 1930, «Castellet».
-
- 1942
-
23 de desembre · pressupost, hisenda
La División Azul
La División Azul era la unitat de voluntaris espanyols que, des del 1941, lluitava al front de l'Est, incorporada a l'exèrcit alemany, contra la Unió Soviètica. El règim recollia donatius per fer-los arribar l'aguinaldo de Nadal, i la Secció Femenina de FET y de las JONS els gestionava a cada província.
-
- 1943
-
14 d'abril · personal municipal, sanitat
Les pensions dels veterinaris municipals
La instància fonamenta la pensió en el Reglament d'inspectors municipals veterinaris del 14 de juny de 1935, que la Llei municipal del 10 de juny de 1939 va mantenir en vigor: les vídues i els fills dels inspectors que morien amb vint o més anys de servei en propietat cobraven una quarta part del sou més alt cobrat durant dos anys.
-
24 de novembre · hisenda, impostos
La revisió de l'amillarament de la riquesa rústica i pecuària
L'amillarament era el registre fiscal de la riquesa rústica i pecuària de cada municipi. La llei del 26 de setembre de 1941 i l'ordre del 13 de març de 1942 en manaven la revisió i, com que molts ajuntaments no tenien personal ni mitjans per fer-la, la van encarregar a gabinets externs com el Consultori d'Administració Local de Barcelona, que cobrava un tant per cent de la riquesa imposable.
-
8 de desembre · personal municipal, terme municipal
El nom del municipi
L'article 15 de la llei municipal del 31 d'octubre de 1935 permetia als ajuntaments canviar el nom del municipi, amb un referèndum que el decret del 25 de març de 1938 substituïa per una informació pública. El 17 d'abril de 1940, quan la Jefatura Provincial d'Estadística només admetia els noms oficials, el municipi havia tornat a dir-se «Castellet», nom que es confonia amb el de Sant Vicenç de Castellet, al Bages.
-
- 1944
-
22 de març · terme municipal, hisenda
L'aprovació del nom «Castellet y Gornal»
El 22 de desembre de 1943 l'Ajuntament havia acordat canviar el nom del municipi seguint el decret del 25 de març de 1938, que substituïa el referèndum per una informació pública, i remetre l'expedient al Ministeri de la Governació. L'ordre del 9 de març de 1944, publicada al Butlletí Oficial de l'Estat l'11 de març i al de la província el 18, en va aprovar el canvi.
-
26 de juliol · agricultura, comptes
El cupo forçós de blat
Després de la Guerra Civil, el Servicio Nacional del Trigo, creat el 1937, fixava a cada municipi un cupo de blat que els pagesos havien de lliurar a l'Estat a preu de tasa. Els ajuntaments en repartien l'obligació entre els productors i en gestionaven la rebaixa quan la collita era dolenta.
-
- 1946
-
31 de març · eleccions, càrrecs
L'elecció de procuradors en Corts dels municipis
El decret de la Presidència del Govern del 15 de març de 1946, d'acord amb la llei del 9 del mateix mes, regula l'elecció dels procuradors en Corts que representen els municipis de cada província, sense comptar el de la capital. Cada ajuntament hi designa un compromisari, que vota en una elecció de segon grau a la Diputació provincial; a la província de Barcelona va ser el 14 d'abril.
-
10 de juliol · hisenda, impostos
Les hisendes locals el 1946
El decret del 25 de gener de 1946 regula provisionalment les hisendes locals; el seu article 72 preveu un cupo extraordinari de compensació per als ajuntaments que no poden nivellar ingressos i despeses. L'Ajuntament el va demanar el 27 de febrer, però la Direcció General de Contribucions i Règim d'Empreses va posar un reparo al pressupost ordinari de 1946, publicat al Butlletí Oficial de la província del 3 de juliol, perquè no hi constava l'arbitri sobre el consum de begudes espirituoses i alcohols.
-
- 1948
-
13 d'octubre · eleccions
Les eleccions municipals de 1948
Les eleccions municipals del novembre de 1948 van ser les primeres que va convocar el règim franquista. Es feien per terços (representació familiar, sindical i corporativa) d'acord amb la Llei de bases de règim local del 17 de juliol de 1945.
-
- 1949
-
6 de febrer · càrrecs, eleccions
Les eleccions municipals de 1948
La Llei de bases de règim local del 17 de juliol de 1945 (citada a l'acta del 13 d'abril) preveia que els regidors dels ajuntaments fossin elegits per tres terços, que representaven els caps de família, els sindicats i les entitats econòmiques, culturals i professionals. El decret de convocatòria de les eleccions és del 30 de setembre de 1948, i els nous ajuntaments es constitueixen el 6 de febrer de 1949, en substitució de les comissions gestores provisionals nomenades el 1939.
-
- 1950
-
29 de gener · càrrecs
El nomenament de l'alcalde pel governador civil
Amb la Llei de bases de règim local del 17 de juliol de 1945, els alcaldes dels municipis que no eren capital de província eren nomenats pel governador civil. A Castellet i la Gornal, Pedro Montané Marrugat havia presidit l'Ajuntament des de la formació de la Comissió gestora provisional, el gener de 1939.
-
- 1951
-
21 d'octubre · eleccions
Les eleccions municipals de 1951
El decret del Ministeri de la Governació del 9 d'octubre de 1951 (publicat al «Boletín Oficial del Estado» del dia 14) va regular les eleccions municipals d'aquell any. Els regidors es renovaven per meitats i es distribuïen en tres grups de representació: el familiar, el sindical i el d'entitats econòmiques, culturals i professionals.
-
- 1952
-
28 de maig · política
El Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona
El XXXV Congrés Eucarístic Internacional es va celebrar a Barcelona del 27 de maig a l'1 de juny de 1952. Franco hi va arribar per mar el 28 de maig, a bord del creuer «Canarias», i va ser rebut per una gran multitud en el recorregut del moll fins a Pedralbes. El Congrés va ser el primer gran acte internacional celebrat a Espanya després dels anys d'aïllament de la postguerra, i el règim el va aprofitar per guanyar legitimitat exterior.
-
- 1953
-
La Mare de Déu pelegrina de Fàtima
El 1917, a Fàtima (Portugal), tres infants van dir haver vist la Mare de Déu. Després de la Segona Guerra Mundial, imatges pelegrines de la Mare de Déu de Fàtima van començar a recórrer les ciutats i les parròquies d'Europa, amb processons i actes de pietat a cada població. Les visites dels anys quaranta i cinquanta formen part de la religiositat de masses pròpia del nacionalcatolicisme.
-
- 1954
-
13 de gener · comptes, impostos
L'aniversari de la «Liberación»
Durant el franquisme els municipis commemoraven cada any l'arribada de les tropes franquistes, que la terminologia oficial anomenava «Liberación». L'ofensiva sobre Catalunya, començada el 23 de desembre de 1938, va arribar al Penedès a finals de gener de 1939, i el 26 de gener les tropes van entrar a Barcelona; a Castellet i la Gornal, segons l'acta, l'aniversari se celebrava el 21 de gener.
-
10 de febrer · hisenda, impostos
El cadastre de la riquesa rústica
La contribució rústica es calculava encara a partir de l'amillarament, fet amb les declaracions dels propietaris. El cadastre parcel·lari havia de substituir-lo per una valoració tècnica de cada parcel·la. Per una circular del 25 de gener de 1954, la Diputació de Barcelona va demanar als ajuntaments que hi col·laboressin econòmicament, amb una part de la participació que rebien de la contribució rústica; a Castellet i la Gornal els treballs van començar a finals de març (1954-03-24-O).
-
24 de febrer · hisenda, beneficència
L'ajuda social nord-americana
Els Pactes de Madrid, signats el 26 de setembre de 1953 entre Espanya i els Estats Units, van obrir la porta a l'ajuda econòmica nord-americana. Una part eren aliments (llet en pols, formatge, mantega, oli) per a les famílies necessitades i les escoles. Des de finals de 1954 en va fer el repartiment Càritas Española, a través de les parròquies, i l'ajuda va durar fins a finals dels anys seixanta.
-
29 d'octubre · eleccions, càrrecs
Les eleccions municipals de 1954
El decret del Ministeri de la Governació del 24 de setembre de 1954 (publicat al «Boletín Oficial del Estado» del 20 d'octubre) va convocar eleccions municipals a tot l'Estat per al mes de novembre. Com el 1951, es renovava la meitat dels regidors de cada un dels tres terços de representació: el familiar (elegit pels caps de família), el sindical i el d'entitats econòmiques, culturals i professionals.
-
- 1955
-
28 de setembre · política
La visita de Franco a Barcelona de 1955
Franco va visitar Barcelona diverses vegades durant la dictadura. A cada visita el règim mobilitzava ajuntaments, entitats i escolars perquè l'anessin a rebre, com ja havia passat el 1952 amb el Congrés Eucarístic (1952-05-28-D). El 28 de setembre de 1955 hi va arribar per a una nova estada a la ciutat.
-
- 1956
-
11 de gener · hisenda, impostos
La Fiesta de la Liberación
El gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar el municipi, i l'Ajuntament en commemora cada any l'aniversari com a «Fiesta de la Liberación»: s'hi fan oficis a les parròquies i, com en altres anys (vegeu 1953 i 1954), es subvenciona una projecció de cinema de caràcter patriòtic a la Gornal.
-
11 de juliol · enllumenat, impostos
Les contribucions especials de millores
Les obres de millora de serveis locals, com la xarxa elèctrica, es podien finançar en part amb contribucions especials sobre els veïns beneficiats. Les regulaven el text refós de la Llei de règim local, aprovat pel decret del 24 de juny de 1955, i el Reglament d'hisendes locals del 4 d'agost de 1952, que l'acta cita. L'Ajuntament en repartia fins a dos terços del cost, un cop descomptades les subvencions, com la de la Diputació.
-
- 1957
-
José Bertrán y Musitu
José Bertrán y Musitu, advocat i polític barceloní de la Lliga Regionalista, va ser ministre durant la Restauració. L'Ajuntament el recorda com a protector del municipi, que va fer possibles les carreteres, l'escola i el telèfon.
-
27 de novembre · enllumenat, hisenda
La riuada de València de 1957
El 14 d'octubre de 1957 el Túria es va desbordar a València i va causar unes vuitanta víctimes oficials i grans destrosses. Els governs civils van canalitzar els donatius dels ajuntaments de tot l'Estat, com el que fa aquí Castellet i la Gornal.
-
- 1961
-
26 de juliol · béns municipals, ordre públic
L'incendi de la Muntanya del Rectó
L'incendi del 17 de juliol de 1961 va obligar a demanar ajuda a Vilanova i la Geltrú, que tenia servei d'extinció; Castellet i la Gornal no en tenia. El desembre l'Ajuntament pagarà a Vilanova 675,60 pessetes per aquest servei (1961-12-27-O).
-
- 1962
-
10 d'octubre · beneficència, impostos
La riuada del Vallès
La nit del 25 al 26 de setembre de 1962 una tempesta molt violenta va fer desbordar les rieres del Vallès Occidental, sobretot a Terrassa, Rubí i Sabadell. Va ser la inundació més mortífera de la Catalunya del segle XX: les xifres oficials de l'època parlaven de més de sis-cents morts, i amb els desapareguts s'acosten al miler; milers de persones es van quedar sense casa.
-
- 1963
-
13 de novembre · ensenyament, personal municipal
La llei de retribucions dels funcionaris locals
La Llei 108/1963, del 20 de juliol, va revisar els sous dels funcionaris de l'Administració local, que no s'havien tocat des del decret llei de 1957: els emoluments es van fixar en un sou base i una retribució complementària, amb un augment del 10 % per cada quinquenni de servei, a més de les dues pagues extraordinàries de juliol i de desembre. Els ajuntaments van haver d'adaptar-hi els sous del personal, i per això en aquests mesos les actes recalculen els emoluments del secretari, l'agutzil i el guarda rural.
-
- 1972
-
26 de gener · pressupost, impostos
L'autopista de Barcelona a Tarragona
L'autopista de Barcelona a Tarragona, part de l'autopista de la Mediterrània, es va concedir els anys 1967 i 1968 a l'empresa privada ACESA, que ja tenia la de Barcelona a la Jonquera, i es va construir per trams als primers anys setanta. El tram entre Vilafranca del Penedès i el Vendrell travessa el terme de Castellet i la Gornal: va obligar a ocupar terrenys i a refer els camins que tallava (1972-02-23-O), i el Pla general d'ordenació es va haver de modificar per adaptar-s'hi (1973-06-27-O).
-
- 1973
-
28 de desembre · festes, litigis
L'assassinat de Carrero Blanco
El 20 de desembre de 1973 un atemptat d'ETA va matar a Madrid l'almirall Luis Carrero Blanco, president del Govern des del juny d'aquell any i home de confiança de Franco; hi van morir també el seu xofer i un escorta. Els ajuntaments van celebrar funerals i van aprovar mocions de condol i de condemna; al marge d'aquesta acta hi ha l'anotació «Funeral Carrero Blanco».
-
- 1974
-
27 de febrer · aigües, terme municipal
L'aqüeducte de l'Ebre
El 28 de desembre de 1973 el Govern va aprovar l'avantprojecte de l'aqüeducte Ebre–Pirineu Oriental, per portar aigua de l'Ebre a l'àrea de Barcelona; la Diputació de Barcelona el va demanar el 10 de febrer de 1974, el ministre el va presentar el dia 12 i l'endemà se'n va obrir l'exposició pública. Segons aquesta acta, l'avantprojecte preveia un embassament al terme, a prop de Castellet, que hauria inundat el poble, la meitat de les Masuques i unes 300 hectàrees de conreu.
-
- 1975
-
21 de novembre · festes, política
La mort de Franco
Francisco Franco va morir a Madrid el 20 de novembre de 1975, després de trenta-sis anys al capdavant de l'Estat. Segons la llei de successió, el príncep Juan Carlos de Borbó va jurar el càrrec de rei el 22 de novembre. Els ajuntaments van celebrar sessions de dol i van enviar telegrames de condol i d'adhesió.
-
Tots els temes
- constitució53Constitució de l'Ajuntament, presa de possessió dels regidors elegits o nomenats i elecció de l'alcalde i els tinents.
- càrrecs235Nomenaments, dimissions i cessaments de càrrecs municipals (regidors, síndics, dipositari, jutge municipal, recaptadors...).
- eleccions202Eleccions municipals, de diputats i de senadors, llistes de compromissaris, censos electorals i divisió en districtes i seccions.
- política109Adhesions, protestes i felicitacions polítiques (Solidaritat Catalana, Mancomunitat, autonomia, Dictadura), relacions amb diputats, ministres i el rei.
- hisenda800Afers econòmics generals de l'Ajuntament que no són el pressupost, els impostos o els comptes, com els deutes, els crèdits o el contingent provincial.
- pressupost382Formació, aprovació, prorrogació i liquidació dels pressupostos municipals, ordinaris i extraordinaris.
- impostos998Contribucions, repartiments, consums, arbitris i reclamacions dels contribuents, amillaraments i recaptació.
- comptes963Comptes municipals, del dipositari i de la recaptació, i la seva aprovació.
- obres528Obres i reparacions d'edificis i espais municipals (escoles, casa consistorial, cementiris, places).
- camins408Camins veïnals i rurals, carreteres, ponts i palanques, la seva construcció, la reparació i les indemnitzacions per terrenys.
- aigües228Fonts, pous, sèquies i rieres, l'abastament d'aigua dels nuclis i el pantà del Foix.
- enllumenat207Enllumenat públic i arribada de l'electricitat als nuclis.
- telèfon88Telèfons públics dels nuclis i la central telefònica.
- correus19Servei de correus del terme, recollida de la correspondència a l'estació de l'Arboç, carters, peons i bústies dels nuclis.
- ensenyament485Escoles, mestres, material escolar, exàmens i premis, juntes locals de primer ensenyament.
- sanitat230Metge, farmacèutic, veterinari i comadrona titulars, epidèmies, vacunacions, cementiris i salubritat.
- beneficència280Llistes de pobres, assistència mèdica gratuïta, socors, subscripcions i ajudes a persones o pobles necessitats.
- quintes447Allistament, sorteig, classificació i revisió dels mossos per al servei militar, i les excepcions.
- padró111Padró d'habitants, censos de població i de bestiar, numeració de les cases.
- béns municipals156Compra, venda, arrendament i inventari de béns i propietats de l'Ajuntament.
- terme municipal78Límits i fites del terme amb els municipis veïns, amollonaments i rètols d'entrada als pobles.
- personal municipal347Secretari, agutzil, guardes rurals i altres empleats municipals, els seus sous i nomenaments, i la participació a les Setmanes Municipals.
- ordre públic90Seguretat, guàrdia rural, policia urbana i rural, ordenances i incidents.
- agricultura170Collites, vinya, fil·loxera, plagues, pedregades i declaracions de producció.
- festes142Festes majors, celebracions, homenatges, monuments, enterraments i sessions de dol.
- església50Parròquies, rectors i cura ecònom, visites pastorals del bisbe i relació de l'Ajuntament amb l'Església.
- litigis73Plets, recursos i reclamacions en què l'Ajuntament és part.
- justícia17Jutjat de primera instància i presó del partit de Vilanova i la Geltrú, i les juntes de pobles que en tracten.
- guerra33Les guerres que ressonen a les actes: la del Marroc (els soldats del terme a Melilla el 1921) i, sobretot, la Guerra Civil (1936-1939) al municipi, amb els ajuts a les víctimes i als refugiats, els proveïments, l'impost de guerra i la instrucció militar.