Salta al contingut
Actes del Ple Història de Castellet i la Gornal

Tema

càrrecs

Nomenaments, dimissions i cessaments de càrrecs municipals (regidors, síndics, dipositari, jutge municipal, recaptadors...).

235 sessions · 1879–1976Cerca dins del tema →

Sessions per any

Anys amb un fet històric relacionat.

Context històric

Tots els fets històrics →

Llocs més esmentats

18794 sessions

  1. 19 de generdiumenge S'accepta per unanimitat la dimissió de Juan Carreras com a secretari. S'acorda anunciar la vacant al Butlletí Oficial i nomenar secretari interí Pedro Cañas amb el sou del pressupost vigent.
  2. 20 de febrerdijous Sorteig dels regidors que han de cessar en la propera renovació per meitat. Surten Juan Papiol y Balaguer (tinent 1r), Sebastian Figueras (tinent 2n), Jaime Mestre (síndic), Juan Carbó y Prats i Pedro Santacoma Farré (regidors).
  3. 13 d'abrildiumenge Es fan els nomenaments i les propostes per a la renovació per meitat de la Junta pericial de la contribució territorial.
  4. 1 de julioldimarts Constitució del nou Ajuntament després de la renovació per meitat. Juan Guardia Mir és elegit alcalde (5 vots contra 4 de Francisco Vila); tinents Facundo Badell y Jané i José Ventosa y Mestre; regidor interventor Isidro Guxens; procurador síndic Jaime Casals; regidors Francisco Vila, Ramon Rosell, José Morros i José Raventos. S'acorda fer una sessió setmanal els diumenges a les vuit del matí.

18801 sessió

  1. 29 de marçdilluns Sessió sense assumptes. Afegit al final: es nomena el tinent d'alcalde Facundo Badell comissionat per a l'entrega dels mossos del reemplaçament actual.

18813 sessions

  1. 1 de julioldivendres Constitució de l'Ajuntament després de les eleccions del 3 al 6 de juny. Juan Guardia és reelegit alcalde (8 vots i un en blanc); tinents Facundo Badell Jané i José Ventosa Mestre (8 vots cadascun); regidor interventor José Morros Mestre i procurador síndic Isidro Guxens (9 vots cadascun); regidors Ramon Rosell y Pujol, José Raventos é Ybern, Jaime Casals y Urpí i Francisco Vila Romeu. S'acorda una sessió setmanal els diumenges a les vuit del matí.
  2. 3 de julioldiumenge Es nomena per unanimitat dipositari dels fons municipals el tinent d'alcalde 1r Facundo Badell Jané, que accepta. S'acorda anunciar el repartiment territorial de l'any econòmic i trametre'l després a l'Administració Econòmica.
  3. 1 de desembredijous Elecció per sorteig dels associats de la Junta municipal (art. 68 de la Llei municipal); els elegits consten en una acta a part i s'acorda trametre'n la llista per seccions al governador per publicar-la al Butlletí Oficial.

18832 sessions

  1. 1 de julioldiumenge Constitució de l'Ajuntament després de les eleccions de maig. Juan Guardia y Mir és reelegit alcalde (7 vots); tinents d'alcalde José Romaguera[?] (Romagosa) Boada i Lorenzo Palau Carbonell, i regidor síndic Francisco Vila y Romeu, per unanimitat; regidors Juan Yll y Mata, Pablo Jansa Ferrer, Ramon Rosell Pujol, Luis Rovira i José Pujol Palau[?]. Cessen Facundo Badell, Jaime Casals, Isidro Guxens, José Ventosa i José Raventos. Al marge, s'aplica al capítol d'imprevistos de 1882-83 un compte de 325 pessetes presentat per l'alcalde.
  2. 8 de julioldiumenge S'ha tramès al governador l'estat dels membres del nou Ajuntament. S'acorda fer sessió ordinària cada diumenge a les set del matí. L'alcalde delega les seves facultats en cada regidor dins la seva secció: Castellet (Rovira), Torrelletes (Yll y Mata), Ferrit[?] i Masucas (Jansa), masies del pla (Romagosa), Gornal (Palau), Casetes de Gornal (Pujol) i Clariana i masies del centre (el mateix alcalde).

18842 sessions

  1. 23 de marçdiumenge Arran de queixes de veïns de Gornal perquè el tinent d'alcalde Lorenzo Palau va denunciar al jutjat diversos veïns, i el mateix jutge municipal, per unes suposades amenaces de mort que eren una broma de carnaval, l'alcalde li retira la facultat de tenir cura de l'ordre públic i de donar permisos per a les diversions a Gornal, que assumeix ell mateix.
  2. 27 de julioldiumenge Es nomena la Junta de Sanitat: els rectors de Gornal i de Castellet, Pedro Jofré Romagosa, Juan Papiol Balaguer, Juan Albet[?] Mirabent, Ramon Palau Llopet, Juan José Jansá, Pedro Mirabent Fort, Juan Mestre Jané, [il·legible] Janet[?] Bosch[?] i Pablo Morato Cañas, amb l'encàrrec de vetllar per la salubritat i fer desaparèixer els focus de putrefacció.

18854 sessions

  1. 12 d'abrildiumenge Sorteig del regidor que ha de cessar l'1 de juliol entre els sis elegits el 1883 (Romagosa, Yll, Jansá, Rovira, Lorenzo Palau i Pujol; els dos últims no s'hi presenten). Surt el número u Lorenzo Palau Carbonell, que cessarà, sense cap reclamació.
  2. 21 de junydiumenge El municipi deu a la Diputació el 3r i 4t trimestre del contingent provincial i els sous dels empleats; s'acorda executar els deutors i Francisco Vila. L'1 de juliol es donarà possessió als regidors elegits.
  3. 28 de junydiumenge S'han enviat els oficis als nous regidors i es demana l'assistència de tots, sortints i continuadors, a la constitució.
  4. 1 de julioldimecres Constitució del nou Ajuntament. Presa de possessió dels regidors elegits i elecció de càrrecs per aclamació: alcalde Pablo Morató y Cañas, tinent 1r Pedro Jofré Romagosa, tinent 2n Ramon Palau Llopet, regidor síndic i dipositari José Romagosa (el text diu «Romagera»), i regidors 1r a 5è Pablo Jansá, Juan Yll, Luis Rovira, Pablo Rosell y Bajas[?] i José Pujol Palau. Sessió ordinària cada diumenge de set a vuit del matí.

18873 sessions

  1. 20 de junydilluns S'autoritza Nadal a rebre 328 rebuts talonaris de la contribució de l'any vinent; s'oficiarà els tres regidors afectats per les darreres eleccions per a l'1 de juliol (sense reclamacions) i els tres nomenats per a la Junta de Sanitat perquè en prenguin possessió l'1 de juliol.
  2. 1 de julioldivendres Sessió inaugural: Pablo Morató és reelegit alcalde per vuit vots i una papereta en blanc; tinents Pedro Jofré (1r) i Ramon Palau (2n); síndic José Soler; regidors Pablo Jansa, Ambrosio Ferrer, Pablo Rosell, Juan Fonts i Juan Mañé. S'acorda una sessió ordinària setmanal el diumenge a les vuit del matí.
  3. 11 de julioldilluns L'alcalde delega les seves funcions en els regidors de cada nucli (Castellet, Torrelletes, les Masucas, Clariana, Gornal i les Casetes de Gornal); s'envia l'estat dels regidors al governador.

18892 sessions

  1. 27 d'agostdimarts Es fa, davant dels regidors, el sorteig dels vocals associats de la Junta municipal i se n'acorda publicar la llista.
  2. 3 de setembredimarts Es dona compte d'haver exposat la llista dels vocals associats de la Junta municipal i d'haver-ne tramès còpia al governador per publicar-la al Butlletí Oficial.

18901 sessió

  1. 1 de generdimecres Sessió inaugural del nou Ajuntament sorgit de les eleccions de l'1 de desembre. L'alcalde sortint, Pablo Morató, declara constituït l'Ajuntament i es retira; sota la presidència de Ramon Palau, regidor amb més vots, és elegit alcalde José Figueras Blat (vuit vots i una papereta en blanc), tinent d'alcalde 1r Magin Rosell y Palau i 2n Ramon Palau y Llopet (vuit vots cadascun) i regidor síndic José Ventosa y Artés. S'acorda fer sessió ordinària els diumenges a les vuit del matí.

18917 sessions

  1. 21 de junydiumenge Es fan les ternes de pares de família per a la Junta local de primera ensenyança i s'acorda trametre-les al president de la Junta provincial d'Instrucció pública; en queden nomenats, com a regidor, José Ventosa Artés i el rector de la Gornal.
  2. 1 de julioldimecres Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions de maig. Sota la presidència de l'alcalde José Figueras es llegeixen els articles 52 a 57 de la llei municipal i es declara constituït el nou Ajuntament; presidint Mariano Rosell Cornellas, regidor amb més vots, és reelegit alcalde José Figueras Blat (vuit vots i una papereta en blanc). Són elegits tinent d'alcalde 1r Magin Rosell Palau, 2n Ramon Palau Llopet i regidor síndic José Ventosa Artés; queden regidors Mariano Rosell Cornellas (1r), Juan Pujol Giró (2n), Magin Casañas[?] Miguel (3r), José Ventura Costa (4t) i Pedro Urgell Vives (5è). S'acorda fer sessió els diumenges a les vuit del matí.
  3. 5 de julioldiumenge Rebuts els nomenaments dels membres de la Junta de Sanitat del municipi, s'acorda comunicar-los-ho perquè acceptin el càrrec i compareguin quan se'ls convoqui.
  4. 12 de julioldiumenge Rebuts els nomenaments dels tres membres de la Junta pericial del repartiment de consums de l'any, autoritzat per l'Administració, s'acorda convocar-los. El repartiment territorial de l'any ja és signat i s'acorda entregar-lo a l'Administració amb els altres documents per a l'aprovació.
  5. 23 d'agostdiumenge Es fa el sorteig dels veïns que formaran la Junta municipal d'associats. Secció 1a, Jaime Altés Rovira, Juan Ferrer Romagosa i Pedro Aliet[?] Totosaus[?]; 2a, Juan Leon[?] Jansá, Ysidro Yart[?] i José Balaguer Mañé[?]; 3a, Juan Mestres[?] Jané, Ysidro Guxens i Pedro Urgell Vaquer[?].
  6. 30 d'agostdiumenge Es dona compte de l'ofici del 27 d'agost sobre la reclamació de Jaime Altés i se n'acusa recepció. El repartiment de consums és acabat sense reclamacions i s'acorda trametre'l per a l'aprovació. També s'acorda exposar al públic i publicar al Butlletí Oficial la llista del sorteig de la Junta d'associats.
  7. 8 de novembrediumenge Es dona compte de l'ordre del governador que demana l'estat de tots els membres de l'Ajuntament amb les dates de la presa de possessió; s'acorda complir-la com més aviat millor.

18923 sessions

  1. 21 d'agostdiumenge Es dona compte del Butlletí Oficial. Com que aquest mes s'ha de fer el sorteig de la Junta municipal d'associats, s'acorda fer-lo a la sessió següent.
  2. 28 d'agostdiumenge Es fa el sorteig entre els contribuents per a la Junta municipal d'associats. Secció 1a, Jaime Altet Rovira, José Balaguer Mañé i Gabriel Ferrer Juan; 2a, Pedro Lluch[?] Totosaus, Juan Seví[?] Jané[?] i Ysidro Tort Pujol; 3a, Ysidro Guxens Jané, José Bolet[?] Solé i Pedro Urgell Huguet[?]. S'acorda publicar-lo al Butlletí Oficial i als llocs de costum.
  3. 4 de setembrediumenge Es dona compte de l'anunci del sorteig de la Junta d'associats i s'acorda donar noves ordres als guardes rurals perquè vigilin les vinyes i no hi deixin entrar ningú sense permís dels propietaris.

18931 sessió

  1. 27 d'agostdiumenge Es nomena peató de correus José Torrellas, amb 15 pessetes mensuals des de l'1 de setembre, per recollir la correspondència a l'estació dels Monjos. Se sorteja els vocals associats de la Junta municipal de l'exercici: tres per a cadascuna de les tres seccions.

18943 sessions

  1. 1 de generdilluns Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions del novembre. L'alcalde sortint José Figueras instal·la els nous regidors i, presidint Mariano Rosell Cornellas (el més votat), són elegits alcalde Pablo Casals (nou vots), tinent 1r Ramon Colet (set vots contra dos) i tinent 2n José Pujol (nou vots); José Ventura és nomenat procurador síndic i Juan Gumá el seu suplent. S'acorda fer sessió ordinària els diumenges a les nou del matí i es fixa l'ordre de substitució dels regidors.
  2. 7 de generdiumenge Es formen dues comissions permanents: la d'Hisenda (Mariano Rosell, Pedro Urgell i Ramon Colet, que la presideix) i la de Governació (Juan Pujol, Juan Papiol i José Pujol, que la presideix). S'aprova la liquidació de la Dipositaria del dipositari sortint, amb una existència de 339,55 pessetes, i és elegit dipositari Ramon Colet (cinc vots contra tres per a Mariano Rosell i una papereta en blanc). Continua fins al 20 de gener l'exposició de les llistes d'electors de compromisaris per a senadors, i s'acorda que el recaptador requereixi els contribuents deutors per poder liquidar el segon trimestre.
  3. 26 d'agostdiumenge Es fa el sorteig dels nou associats de la Junta municipal de 1894-95 (tres per secció) i s'encarrega la recaptació del repartiment de guardería al recaptador José Vallespinosa.

18954 sessions

  1. 1 de julioldilluns Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions de maig. L'alcalde sortint Pablo Casals instal·la els regidors electes (José Olivella Recasens, Magin Alás Viñals, Pedro Urgell Vives i Pedro Jofré Romagosa); cessen Mariano Rosell, Juan Pujol Giró i José Ventura. Presidint Ramon Colet (el més votat), és elegit alcalde Ramon Colet (sis vots contra tres de Pablo Casals), tinent 1r José Pujol Pascual (vuit vots contra un de Magin Alás) i tinent 2n Pablo Casals (nou vots). Juan Gumá és nomenat procurador síndic i Magin Alás el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí i es fixa l'ordre de substitució dels regidors.
  2. 7 de julioldiumenge Es constitueixen les comissions permanents d'Hisenda (José Pujol, Magin Alás i Juan Papiol) i de Governació (Pablo Casals, Juan Gumá i Pedro Urgell), i Pedro Jofré és elegit vocal de la Junta local de primera ensenyança i, per unanimitat, regidor dipositari en lloc de Ramon Colet, ara alcalde. A petició del jutge municipal, es designa la casa capitular de Castellet com a lloc d'arrest; s'aprova la proposta de veïns per als perits repartidors de consums i es nomena José Espina agent executiu dels impostos municipals.
  3. 14 de julioldiumenge S'acorda que des de l'endemà els empleats de la guarderia facin el servei amb l'armament autoritzat. S'accepta la dimissió del secretari Juan Bautista Cañas, amb satisfacció pel zel amb què ha fet el càrrec, i es nomena secretari interí Pedro Cañas, que ja l'havia exercit; s'anunciarà el concurs per proveir la plaça.
  4. 21 de julioldiumenge S'informa favorablement l'expedient de Castellví de la Marca i Santa Margarida del Penedès per obtenir el perdó de la contribució pels perjudicis de la fil·loxera, que també ha afectat el terme. S'autoritza el tresorer d'Hisenda a cobrar el sobrant dels recàrrecs municipals del quart trimestre (territorial, urbana i industrial) i aplicar-lo als consums de 1894-95. Es nomena Belbino[?] Balcarcel, veí de Barcelona, agent representant de l'Ajuntament a la capital.

18991 sessió

  1. 1 de julioldissabte Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions del 14 de maig. L'alcalde sortint Ramon Colet instal·la els regidors electes (Felip Juncosa Rosell, Pedro Urgell Huguet, Francisco Pujol Mirabent i Antonio Marlés Alsina); cessen José Olivella, Magin Alás, Pedro Urgell Vives i Pedro Jofré, i continuen Ignacio Soler, Juan Gumá, Jaime Piñol i José Miró. Ramon Colet és reelegit alcalde (vuit vots i una papereta en blanc); Ignacio Soler Calaf és elegit tinent d'alcalde 1r i José Miró tinent 2n (vuit vots cadascun i una papereta en blanc). Juan Gumá és nomenat procurador síndic i Antonio Marlés el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí i es fixa l'ordre de substitució dels regidors.

19001 sessió

  1. 1 de julioldiumenge S'accepta per unanimitat la dimissió del secretari Pedro Cañas Sanahuja, que té setanta anys i la salut delicada, i es fa constar en acta l'agraïment de la corporació pel zel amb què ha servit el municipi durant tant de temps. Es nomena secretari interí José Rovirosa Ferrer i s'anunciarà la vacant al Butlletí Oficial per proveir-la en propietat.

19015 sessions

  1. 20 de generdiumenge A proposta de la presidència, es fixen les tres seccions de contribuents per al sorteig dels vocals de la Junta municipal, amb tres vocals per secció, i se'n publicarà el resultat (articles 66 i 67 de la Llei municipal).
  2. 17 de febrerdiumenge S'aproven els comptes de Felip Valles Juncosa, encarregat de l'Ajuntament, dels jornals de carreig i de peó per als aplecs de pedra de la carretera de Castellet a Vilanova (agost i setembre, 284,40 pessetes) i del picat de la pedra (150 pessetes). Sense reclamacions contra la formació de seccions, el sorteig dels vocals de la Junta municipal es fixa per al dia 24.
  3. 24 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals de la Junta municipal de 1901: surten Gabriel Ferrer Yvern, Mariano Rosell Cornellas i Juan Casañas Borch (secció 1a); José Marlés Alsina, José Solé Arans i Sebastian Pujol Gusens (2a), i Andrés Urgell Vives, Pablo Jansá Farré i Ambrosio Vidal Farré (3a). S'aprova el compte d'un viatge de l'alcalde i el secretari a la capital (26 pessetes) i s'aproven les llistes d'electors de compromissaris per a senadors, que s'exposaran vint dies.
  4. 30 de junydiumenge Es nomenen vocals de la Junta pericial per al bienni 1901-1903 Pedro Jofré Romagosa, veí, i José Urgell Juncosa, foraster, i suplents José Frexedas Colet, veí, i Julian Borrell Poch, foraster; s'acorda trametre la terna a l'Administració d'Hisenda perquè nomeni els vocals que li toca designar.
  5. 13 d'octubrediumenge Es llegeix l'ofici de l'Administració d'Hisenda de la província, del 26 d'agost, que nomena vocals de la Junta pericial Antonio Guardia y Roig i Juan Pujol Giró, i suplent José Morros Mañé, i, presents a la sessió, es declara constituïda la Junta pericial per al bienni 1902-1904 amb el vocal nomenat per l'Ajuntament i els del bienni anterior.

19024 sessions

  1. 1 de generdimecres Sessió inaugural del bienni amb els regidors elegits el 10 de novembre de 1901. L'alcalde Ramon Colet instal·la els electes (Agustin Torrents Carbó, Ambrosio Vidal Farré, Francisco Navarro Rosell, Pedro Jansá Solé i Juan Mestre Solé); cessen Ramon Colet, Ignacio Soler, José Miró, Juan Gumá i Jaime Piñol. Presidint Juan Mestre Solé, el més votat, és elegit alcalde Felip Juncosa Rosell (vuit vots i una papereta en blanc), tinent 1r Antonio Marlés Alsina i tinent 2n Agustin Torrents Carbó (vuit vots i una papereta en blanc cadascun). Pedro Jansá Solé és elegit per unanimitat procurador síndic i Juan Mestre Solé el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit i es fixa l'ordre de substitució dels regidors (Mestre, Navarro, Jansá, Vidal, Pujol i Urgell).
  2. 5 de generdiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals, elegides per votació secreta: Foment (Agustin Torrents Carbó, president, Francisco Navarro Rosell i Ambrosio Vidal Farré), Governació (Antonio Marlés Alsina, president, Francisco Pujol Mirabent i Pedro Urgell Huguet) i Hisenda (l'alcalde Felip Juncosa, president, Pedro Jansá Solé i Juan Mestre Solé). Francisco Navarro Rosell és designat vocal de la Junta local de primera ensenyança i, com que el càrrec de dipositari és vacant per dimissió i ningú no l'ha sol·licitat, dipositari. S'aprova el compte del segon semestre de 1901 de l'agent de l'Ajuntament a la capital, Balvino Valcarcel, amb un saldo a favor seu de 16 pessetes.
  3. 19 de generdiumenge A proposta de la presidència, es divideixen els contribuents en tres seccions per al sorteig dels vocals de la Junta municipal, amb tres vocals per secció, i se'n publicarà el resultat (articles 66 i 67 de la Llei municipal).
  4. 2 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals que amb els regidors formaran la Junta municipal de 1902: surten Pedro Jofré Romagosa, Juan Casañas Borch i Ramon Palau Llopet (secció 1a); Pablo Morató Casañas, Tomás Forcada Mañé i Ysidro Tort Pujol (secció 2a); i Jaime Tomás Urpí, Jaime Vidal Papiol i Jaime Yel Mestre (secció 3a). Se'n publicarà el resultat i es comunicaran els nomenaments.

19033 sessions

  1. 18 de generdiumenge S'aprova la formació de les seccions de contribuents per al sorteig de la Junta municipal (tres seccions de tres vocals cadascuna) i es fixa el sorteig per a la sessió de l'1 de febrer.
  2. 1 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals de la Junta municipal de 1903. Secció 1a: José Ventosa Artés, Domingo Font Jané i José Figueras Pujol; secció 2a: Juan Solé Calaf, Juan Gumá Rovirosa i Tomás Forcada Mañé; secció 3a: José Vila Pascual, Pedro Casañas Rafecas i Pedro Mirabent Puig.
  3. 28 de junydiumenge Per al bienni 1903-1905 l'Ajuntament nomena vocals de la Junta pericial José Blat Cerdá i Juan Sevé Jansá, i suplent Mariano Rosell Comellas; l'alcalde formarà les ternes per als que designa l'Administració de Contribucions. Es ratifica el metge titular Agustin Escarrá i, d'acord amb ell i per la dispersió del veïnat, s'encarrega l'assistència dels pobres de les Casetes de la Gornal al metge Salvador Arigós, de Bellvei, i la dels de Castellet, Torrelletes i les Masuques al metge Mariano Samaranch, de Santa Margarida i els Monjos; el titular assistirà els de la Gornal i Clariana. A proposta del regidor Urgell es rectifica la llista de famílies pobres amb dret a assistència gratuïta.

19046 sessions

  1. 1 de generdivendres Sessió inaugural del bienni amb els regidors elegits el 8 de novembre de 1903. L'alcalde Felip Juncosa instal·la els electes (Joaquin Lluch Navarro, Pedro Urgell Huguet, reelegit, José Ventura Costa i Juan Pujol Giró); cessen Felip Juncosa, Antonio Marlés i Francisco Pujol. Presidint Juan Mestre Solé, el més votat, és elegit alcalde Pedro Jansá Solé (set vots i una papereta en blanc), tinent 1r Agustin Torrents Carbó (set vots i una en blanc) i tinent 2n Joaquin Lluch Navarro (cinc vots, dos per a Francisco Navarro i una en blanc). José Ventura Costa és elegit per unanimitat procurador síndic i Juan Mestre Solé el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit i es fixa l'ordre de substitució dels regidors (Mestre, Navarro, Urgell, Vidal, Ventura i Pujol).
  2. 1 de generdivendres Versió en formulari imprès de la constitució de l'1 de gener de 1904 (vegeu 1904-01-01-E), datada per errada «mil novecientos tres». L'alcalde sortint Felip Juncosa instal·la els electes de novembre i es retira amb els sortints. Presidint Juan Mestre Solé és elegit alcalde Pedro Jansá Solé (set paperetes i una en blanc), tinent 1r Agustin Torrents Carbó (set i una en blanc) i tinent 2n Joaquin Lluch Navarro (cinc paperetes, dues per a Francisco Navarro Rosell i una en blanc). José Ventura Costa és procurador síndic i Juan Mestre Solé el seu suplent; sessions els diumenges a les vuit.
  3. 3 de generdiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals, elegides per votació secreta: Foment (Agustin Torrents Carbó, president, Francisco Navarro Rosell i Ambrosio Vidal Ferrer), Governació (Joaquin Lluch Navarro, president, José Ventura Costa i Pedro Urgell Huguet) i Hisenda (l'alcalde Pedro Jansá Solé, president, Juan Mestre Solé i Juan Pujol Giró). Francisco Navarro és designat vocal de la Junta local de primera ensenyança.
  4. 31 de generdiumenge S'aprova la divisió dels contribuents en tres seccions de tres vocals feta per la comissió de Governació per al sorteig de la Junta municipal, que es farà el 7 de febrer. Es ratifiquen José Llauradó com a recaptador del repartiment de guarderia i conservació de camins veïnals i José Rovirosa Ferrer com a recaptador dels de consums, líquids i arbitris extraordinaris, i se n'accepta com a auxiliar José Santacana Borrell. L'1 i el 2 de febrer es cobraran, amb el primer trimestre de les contribucions directes, els rebuts de guarderia i, en un sol rebut, els de consums, líquids i arbitris extraordinaris (aquests, a compte fins que se n'obtingui l'autorització).
  5. 7 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: surten José Romagosa Boada i José Soler Oller (secció 1a); Juan Rosell Navarro, Magin Solé Arans i Sebastian Pujol Guxens (2a), i José Carbó Solé, Isidro Amorós Marrugat, Jaime Barrobas Marcé i José Mañé Solé (3a). Es fixen els comptes municipals de 1901 (comptes de cabals: càrrec de 12.627,34 pessetes i data de 12.284,44; de pressupostos: 11.731,88 i 11.388,98; sobrant de 342,90) i de 1902 (cabals: 16.894,52 i 14.887,61; pressupostos: 12.428,77 i 10.421,86; sobrant de 2.006,91) i s'exposaran quinze dies.
  6. 14 de febrerdiumenge S'accepta la dimissió del dipositari Francisco Navarro Rosell, que el feia a satisfacció de l'Ajuntament, i es nomena dipositari interí Antonio Vidal Ferrer, que es farà càrrec de la documentació i dels fons.

19066 sessions

  1. 1 de generdilluns Sessió inaugural del bienni amb els regidors elegits el 12 de novembre de 1905. L'alcalde Pedro Jansá Solé instal·la els electes (José Tort Bolet, José Carbó Soler, Juan Rosell Navarro, Juan Solé Calaf i Pedro Montané Bundó) i es retiren els sortints (Jansá, Agustin Torrents, Juan Mestre, Ambrosio Vidal i Francisco Navarro). Presidint José Carbó Soler, el més votat, és elegit alcalde Joaquin Lluch Navarro (vuit vots i una papereta en blanc), tinent 1r Pedro Urgell Huguet (cinc vots, quatre per a José Ventura Costa) i tinent 2n José Tort Bolet (vuit vots i una en blanc). Juan Solé Calaf és elegit procurador síndic i Pedro Montané Bundó el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit i es fixa l'ordre de substitució dels regidors (Carbó, Rosell, Ventura, Pujol, Solé i Montané).
  2. 7 de generdiumenge Es formen tres comissions permanents de tres vocals: Foment (Pedro Urgell Huguet, president; Juan Rosell Navarro i Pedro Montané Bundó), Governació (José Tort Bolet, president; Juan Pujol Giró i José Carbó Solé) i Hisenda (l'alcalde Joaquin Lluch, president; José Ventura Costa i Juan Solé Calaf). Juan Rosell Navarro és designat vocal de la Junta local de primera ensenyança. Com que l'1 de gener va cessar el regidor Ambrosio Vidal, que era el dipositari, i l'alcalde va nomenar interí José Carbó Solé, l'Ajuntament el nomena dipositari efectiu per unanimitat.
  3. 21 de generdiumenge Es ratifiquen els metges auxiliars Mariano Samaranch i Salvador Arigós i es refà la llista de vint-i-dos caps de família pobres amb dret a assistència mèdica i medicaments gratuïts (amb les famílies que viuen a la mateixa casa); respecte de la del 1905 hi entren Sebastian Inglada Solé i Josefa Freixedas Pujol, a les Masuques, i José Suau Sicart, a les Casetes. Per al nomenament de la Junta municipal es divideix el terme en tres seccions segons el repartiment de consums (núms. 1-138, 139-268 i 269-374), de tres vocals cadascuna.
  4. 11 de febrerdiumenge Es fixen els comptes municipals de 1905, segons el dictamen del síndic: el compte de cabals del dipositari, 12.749,84 pessetes de càrrec i 11.679,84 de data, i el de pressupostos de l'alcalde, 11.082,50 i 10.012,50, amb un sobrant de 1.070 pessetes en tots dos; s'exposen quinze dies a la secretaria. Sense reclamacions contra les seccions, el sorteig dels vocals de la Junta municipal es farà el 18. S'aprova el compte de l'alcalde pel viatge i els socors als quatre mossos que van ingressar a la Caixa de recluta.
  5. 18 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals de la Junta municipal de 1906. Secció 1a: Juan Casals Bosch, José Figueras Olivella i Domingo Badell Mañé; 2a: Juan Ruiz Ventosa, Jaime Olivella Recasens i Juan Ventosa Borrell; 3a: Pedro Urgell Vives, Baudilio Piñol Papiol i Jaime Vidal Papiol. Es publicarà per edictes i al Butlletí i es comunicarà als elegits perquè en vuit dies presentin excuses.
  6. 9 de desembrediumenge Per complir l'article 20 del Reial decret del 2 de setembre de 1902, recordat per la circular 5488 del Governador, es formen les ternes per nomenar un pare i una mare de família vocals de la Junta local de primera ensenyança: José Jofré Tort (44 anys), Ramon Colet Rosell (44) i Juan Papiol Güell (52); Vicenta Navarro Rosell (33), Antonia Rosell Navarro (31) i Concha Colet Totosaus (35).

19074 sessions

  1. 10 de febrerdiumenge Per nomenar la Junta municipal es divideix el terme en tres seccions de tres vocals (contribuents de rústica, d'urbana i del repartiment de consums). S'aprova el compte del secretari per tres viatges a Barcelona el gener (41 pessetes) i es paga a Juan Bautista Cañas l'assignació de l'any per ajudar a formar els repartiments de la contribució territorial.
  2. 24 de febrerdiumenge Com que no hi ha hagut reclamacions contra les seccions, el sorteig dels vocals associats de la Junta municipal es farà el 3 de març. S'aprova el compte de Pedro Montané per la reparació de la casa consistorial de Castellet (1.588,65 pessetes). S'accepta la dimissió del metge titular Agustin Escarrá Janer, nomenat metge de l'Arboç, i es nomena metge titular interí Victor Mallol Queralt, de l'Arboç.
  3. 3 de marçdiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: secció 1a, Pedro Lluch Palau, José Vila Pascual i José Solé Oller; 2a, Tomás Forcada Mañé, Ramon Colet Rosell i Jaime Ventura Roig; 3a, Francisco Pujol Mirabent, Jaime Tomás Urpí i José Montané Rovirosa. Per a les eleccions de diputats provincials del 10 de març, les meses seran a la casa consistorial de Castellet (districte 1r) i al saló de l'escola de nens de la Gornal (districte 2n).
  4. 7 de julioldiumenge Renovació per meitat de la Junta pericial: l'Ajuntament nomena vocals José Solé Oller i Antonio Guardiá Roig i, per als que ha de nomenar Hisenda, proposa les ternes de veïns Antonio Navarro Farret, Juan Navarro Farret i José Romagosa Boada; José Figueras Blat, José Solé Calaf i Juan Urgell Farret, i de forasters Antonio Ventosa Mitjáns, José Rovirosa Cuxellas i Juan Brugal Freixedas. Vocal suplent: Jaime Ventosa Roig; ternes per als suplents: Ramon Colet Rosell, Juan Güell Rovira i Pedro Lluch Totosaus (veïns) i José Castellví Más, Lorenzo Pagés Batlle i Pablo Maimó Escofet (forasters).

19081 sessió

  1. 8 de marçdiumenge D'acord amb el reial decret del 7 de febrer sobre les juntes locals de primera ensenyança, es designen vocals de la de Castellet i la Gornal, que s'ha de constituir l'1 d'abril, els regidors José Carbó Soler i Juan Rosell Navarro.

19095 sessions

  1. 1 de julioldijous Sessió inaugural del bienni. L'alcalde Joaquin Lluch instal·la els regidors elegits el 2 de maig (José Ventosa, Sebastian Pujol, Domingo Mirabent i José Soler) i es retira amb els sortints. Sota la presidència interina de José Ventosa Artés, el de més edat dels elegits per l'article 29, s'elegeix alcalde José Tort Bolet (7 vots i 2 paperetes en blanc); tinent d'alcalde 1r, Pedro Muntané Bundó (7 vots), i 2n, José Ventosa Artés (5 vots, contra 3 de Juan Rosell Navarro); procurador síndic, Juan Soler Calaf (8 vots), amb Juan Rosell Navarro de suplent. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí. Ordre de substitució: Sebastian Pujol Guxens, Domingo Mirabent Miguel, José Soler Oller, José Carbó Soler, Juan Rosell Navarro i Juan Soler Calaf.
  2. 4 de julioldiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals, elegides per votació secreta: Foment (president Pedro Muntané Bundó; Juan Rosell Navarro i Sebastian Pujol Guxens), Governació (José Tort Bolet; Juan Solé Calaf i José Carbó Solé) i Hisenda (José Ventosa Artés; Domingo Mirabent Miguel i José Soler Oller). Es ratifiquen José Carbó i Juan Rosell com a vocals de la Junta local de primera ensenyança, i es comunica a la Junta municipal del Cens electoral que el regidor que n'ha de formar part és Sebastian Pujol, amb Domingo Mirabent de suplent.
  3. 11 de julioldiumenge Com que la constitució de les juntes municipals s'havia ajornat fins a la renovació dels ajuntaments (reial ordre del 6 de febrer de 1908), el terme es divideix en tres seccions per nomenar la Junta municipal: contribuents de rústica, d'urbana i del repartiment per cobrir el dèficit del pressupost, amb tres vocals cadascuna. S'aproven els jornals del picat de 47 m³ de pedra per als aplecs del camí veïnal i de l'apilada (85,80 pessetes).
  4. 18 de julioldiumenge Renovació de la meitat de la Junta pericial: vocals veïns José Romagosa Boada i Felix Juncosa Rosell, vocal foraster José Castells Mas i suplent José Solé Calaf; es proposaran les ternes per als que nomena Hisenda. A proposta de Carbó, se socorre amb 75 cèntims diaris la família de Francisco Vila Guardiá, greument malalt. Pel soldat Juan Juncosa Mañé, del reemplaçament de 1908, que al·lega una excepció sobrevinguda, s'autoritza l'alcalde a rebre'n la informació i es designen testimonis Magin Rosell Palau i Ramon Jansá Mestre, pares de mossos de 1908, i Andrés Solé Marrugat i Juan Solé Borrell, mossos de 1909.
  5. 25 de julioldiumenge El secretari portarà a la Caixa de recluta de Vilafranca les llistes per a l'ingrés dels mossos del reemplaçament de l'1 d'agost. Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: Mariano Rosell Comellas, Juan Mestre Solé i Pedro Casañas Rafecas (secció 1a); José Font[?] Solé, Agustin Torrents Carbó i Pedro Jansá Solé (2a), i Juan Papiol Güell, Francisco Rabentós Aulió[?] i José Sans Esteva (3a).

19105 sessions

  1. 1 de generdissabte Sessió inaugural del bienni. L'alcalde José Tort instal·la els regidors elegits (Juan Papiol, José Montaner i José Mestre; el sortint i reelegit José Carbó Soler no hi és perquè està malalt) i es retiren els sortints (Pedro Muntané, Juan Soler i Juan Rosell). Sota la presidència interina de Juan Papiol Güell, el de més edat dels elegits per l'article 29, José Tort Bolet és reelegit alcalde (7 vots i una papereta en blanc); tinent d'alcalde 1r, Sebastian Pujol Guxens (6 vots, contra 2 de «José Ventosa Mestre»), i 2n, José Ventosa Artés (7 vots); procurador síndic, Juan Papiol (7 vots), amb José Soler Oller de suplent. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Juan Papiol Güell, Domingo Mirabent Miguel, José Soler Oller, José Carbó Soler, José Montaner Rovirosa i José Mestre Carbó.
  2. 2 de generdiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals, elegides per votació secreta: Foment (president Sebastian Pujol Guxens; Juan Papiol Güell i José Muntané Rovirosa), Governació (José Tort Bolet; José Carbó Solé i José Mestre Carbó) i Hisenda (José Ventosa Artés; Domingo Mirabent Miguel i José Soler Oller). José Ventosa i Juan Papiol seran vocals de la Junta local de primera ensenyança. A proposta de Ventosa, se socorre amb 25 cèntims diaris Juan Vallés Bertrán, veí pobre de la Gornal, per curar la seva filla malalta. Es fa la llista de famílies pobres amb dret a l'assistència mèdica i als medicaments gratuïts (excepte els específics, que podran comprar a les dues farmàcies de l'Arboç i a la de Magriñá del Vendrell): vint-i-tres caps de família de Castellet, Torrelletes, les Masuques, Montanyans, la Gornal, les Casetes i Clariana.
  3. 6 de marçdiumenge Per renovar la Junta municipal, els contribuents es divideixen en tres seccions: 1a, els veïns del repartiment de rústica i pecuària; 2a, els del d'urbana, i 3a, els del repartiment general per cobrir el dèficit del pressupost. S'exposarà al públic i el sorteig es farà el 20 de març.
  4. 20 de marçdiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: José Fraxedas Pujol, Pedro Casañas Rafecas i Juan Solé Calaf (secció 1a); José Fons Solé, Agustin Torrens Carbó i Mariano Rosell Comellas (secció 2a), i Juan Rosell Navarro, Isidro Amorós Marrugat i Francisco Rabentós Rubió (secció 3a).
  5. 28 d'agostdiumenge El secretari José Rovirosa Ferrer serà el delegat del municipi a la reunió en segona convocatòria dels representants del partit judicial de Vilanova i la Geltrú, l'endemà a les deu, per discutir i aprovar el pressupost ordinari de despeses carceràries de 1911.

19113 sessions

  1. 5 de febrerdiumenge Per renovar la Junta municipal, els contribuents es divideixen en tres seccions: 1a, els del repartiment de rústica i pecuària; 2a, els d'urbana, i 3a, els del repartiment general per cobrir el dèficit del pressupost. S'exposa la formació de seccions i el sorteig es farà a la sessió del dia 19.
  2. 19 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: José Freixedas Pujol, Isidro Tort Pujol i Jaime Tomás Urpí (secció 1a); Isidro Amorós Marrugat, Antonio Marlés Alsina i Jaime Vidal Papiol (2a), i Juan Rosell Navarro, José Brunet Malivern i Pedro Mirabent Puig (3a).
  3. 23 de julioldiumenge L'Ajuntament designa José Blat Cerdá vocal de la Junta pericial per als biennis 1911-13 i 1913-15, i Juan Gumá Rovirosa de suplent. Ternes per als que ha de nomenar l'Administració: veïns, Juan Solé Solé, Juan Casañas Bosch i José Fraixedas Pujol, i Ramon Colet Rosell, Pedro Muntané Bundó i José Solé Aráns; forasters, Antonio Romagosa Altet, Jaime Rovirosa Albet i Lorenzo Pagés Batlle; suplents, Jaime Coll Font, Pedro Lluch Totosaus i Juan Montané Carbonell.

19125 sessions

  1. 1 de generdilluns Sessió inaugural del bienni. L'alcalde José Tort instal·la els regidors elegits i es retiren els sortints (José Ventosa i Domingo Mirabent), que signen la primera part de l'acta. Sota la presidència interina de Juan Papiol Güell, el de més edat dels elegits, José Tort Bolet és reelegit alcalde (7 vots, un per a José Jofré Tort i una papereta en blanc); tinent d'alcalde 1r, Sebastian Pujol Guxens, i 2n, Juan Papiol Güell; procurador síndic, José Jofré Tort, amb José Soler Oller de suplent (tots per 8 vots i una papereta en blanc). Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: José Jofré Tort, Tomás Forcada Mañé, José Carbó Soler, José Soler Oller, José Montané Rovirosa i José Mestre Carbó.
  2. 7 de generdiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals: Foment (president Sebastian Pujol; vocals José Montané i José Jofré), Governació (president José Tort; vocals José Carbó i José Mestre) i Hisenda (president Juan Papiol; vocals Tomás Forcada i José Soler). Juan Papiol i José Jofré, vocals de la Junta local de primera ensenyança; José Jofré, dipositari municipal. A la llista de pobres amb dret a l'assistència facultativa es dona de baixa Rafael Malivern Vidal i s'hi afegeixen Antonia Olivella, de Can Balaguer, i José Mañé Juan, de les Casetes.
  3. 28 de generdiumenge Sense reclamacions, es declaren definitives les llistes d'electors de compromissaris per a senadors. José Jofré dimiteix de procurador síndic perquè considera el càrrec incompatible amb el de dipositari municipal; se n'accepta la dimissió i José Mestre Carbó és elegit síndic per set vots i una papereta en blanc.
  4. 11 de febrerdiumenge Per renovar la Junta municipal, els contribuents es divideixen en tres seccions: la dels repartiments de rústica i pecuària, la del d'urbana i la del repartiment general per cobrir el dèficit del pressupost. S'exposen al públic i el sorteig es farà el 25 de febrer.
  5. 25 de febrerdiumenge Sense reclamacions contra la formació de seccions, se sortegen els vocals associats de la Junta municipal de l'any: Jaime Ventosa Roig, Isidro Tort Pujol i Juan Pujol Giró (secció 1a); Marcelino Ferrán Alemany, Jaime Olivella Recaséns i Ramon Colet Rosell (2a), i Jaime Vidal Papiol, Leandro Soler Jansá i Pedro Urgell Vives (3a).

19134 sessions

  1. 9 de febrerdiumenge Per renovar la Junta municipal, els contribuents es divideixen en tres seccions: 1a, Castellet, Clariana i Torrelletes; 2a, les Masuques, el veïnat de Sant Marçal i les cases de camp annexes; 3a, la Gornal i les Casetes. Es fixa el sorteig per al 23 de febrer.
  2. 23 de febrerdiumenge El secretari acompanyarà a la Caixa de recluta de Vilafranca els mossos del contingent de files que hi han d'ingressar l'1 de març; com els altres anys, se'ls paga el viatge des de l'Arboç i dues pessetes a cadascun. Sense reclamacions contra la formació de seccions, se sortegen els vocals associats de la Junta municipal: Jaime Fabregat Calbet, José Sole Ventura i Pedro Mirabent Rabentós (secció 1a); José Mestre Caralt, José Ventura Costa i Domingo Morató Figueras (2a), i Francisco Cucurella Ricart, Ramon Rosell Blat i Pedro Urgell Huguet (3a).
  3. 10 d'agostdiumenge S'aprova en principi el projecte de pressupost ordinari de 1914, on les despeses superen els ingressos en 2.127,15 pessetes, que es cobriran amb arbitris extraordinaris sobre articles de menjar, beure i cremar no compresos a la tarifa de consums (no es fa servir l'arbitri de pesos i mesures). S'aprova la tarifa d'arbitris; el pressupost s'exposa quinze dies i la proposta d'arbitris deu, i després se sotmetran a la Junta municipal. Es nomena el doctor Ricardo Ermandía Bayer advocat assessor i representant del municipi a Madrid per als assumptes administratius als ministeris.
  4. 17 d'agostdiumenge S'aprova la liquidació del recaptador dels repartiments de consums i general de 1912: càrrec i data de 12.201,54 pessetes (11.567,89 en metàl·lic, 111,30 de fallits, 225,74 pendents de cobrament i 296,61 de premi de cobrança al 2,5 %). Per a la Junta pericial dels biennis 1913-15 i 1915-17, l'Ajuntament designa vocals Jaime Coll Font i José Frexedas Pujol, veïns, i Carlos Mas Tarafa, foraster, i suplent Pablo Rovirosa Totosaus; per als nomenaments de l'Administració es proposen les ternes de veïns (Ramon Palau Escofet, Domingo Font Jané i Juan Sole Calaf), de forasters (Julian Borrell Poch, José Cucurella Gatell i Pablo Socias Sans) i de suplents forasters (Francisco Busoms Puliuvert, Jaime Escarré Bundó i Juan Mora Balaguer).

19145 sessions

  1. 1 de generdijous Sessió inaugural del bienni. L'alcalde José Tort Bolet instal·la els regidors elegits (Pedro Tomás, Isidro Amorós, Joaquín Lluch, Jaime Tort i José Solé) i es retira amb els sortints (Juan Papiol, José Carbó, José Mestre i José Montané), que signen la primera part de l'acta. Sota la presidència interina de Tomás Forcada Mañé, el de més edat dels elegits, l'elecció d'alcalde fa empat en dues votacions entre Joaquín Lluch Navarro i Pedro Tomás Galofré (quatre vots cadascun); el sorteig fa alcalde interí Pedro Tomás fins a la sessió següent. Tinent d'alcalde 1r, Sebastian Pujol Guxens (8 vots); 2n, José Jofré Tort (5 vots, 3 per a José Solé Ventura), que no hi és per malaltia; procurador síndic, José Soler Oller (5 vots, 3 per a Solé), i suplent, Isidro Amorós Marrugat (5 vots, 2 per a Jaime Tort Vidal i 1 per a Lluch). Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Forcada, Soler, Amorós, Lluch, Tort i Solé.
  2. 4 de generdiumenge Es repeteix l'elecció d'alcalde: Joaquín Lluch Navarro és elegit per majoria absoluta (5 vots; 4 per a Pedro Tomás Galofré) i passa a presidir. José Jofré Tort renuncia irrevocablement a la tinença d'alcaldia 2a, que se li accepta, i n'és elegit Pedro Tomás Galofré (8 vots i una papereta en blanc). Nou ordre de substitució: Jofré, Forcada, Soler, Amorós, Tort i Solé. Comissions: Foment (Pujol, Jofré i Forcada), Governació (Lluch, Solé i Amorós) i Hisenda (Tomás, Soler i Tort); Jofré i Amorós, vocals de la Junta local d'Instrucció pública, i Jofré, ratificat dipositari. Es rectifica la llista de caps de família pobres amb dret a la beneficència municipal (19 noms). Es convocarà una nova reunió el dia 6 a Sant Marçal per agregar la secció a les escoles graduades que Castellví de la Marca vol instal·lar a la Múnia. El secretari acompanyarà a la Caixa de recluta de Vilafranca, el dia 10, els reclutes del reemplaçament de 1913, amb el viatge des de l'Arboç i dues pessetes de socors als que no són de quota.
  3. 25 de generdiumenge Sense reclamacions, es declaren definitives les llistes d'electors de compromissaris per a senadors. Amb el dictamen del síndic, es fixen els comptes municipals de 1913: el de cabals del dipositari i el de pressupostos de l'alcalde, amb 15.501,57 pessetes de càrrec i 15.053,89 de data, deixen un sobrant de 447,68; el de propietats i drets es valora en mil pessetes. S'aprova la liquidació de Francisco Roca de la recaptació del repartiment de guarderia de 1913, amb 20,73 pessetes pendents. Per renovar la Junta municipal, els veïns es divideixen en tres seccions (1a, Castellet, Clariana i Torrelletes; 2a, les Masuques, Sant Marçal i les cases de camp annexes; 3a, la Gornal i les Casetes) i el sorteig es fixa per al 8 de febrer. Es compraran deu arbres per a la rambla de la Gornal en lloc dels que es van plantar l'any anterior i es van morir.
  4. 8 de febrerdiumenge Sense reclamacions contra les seccions, se sortegen els vocals associats de la Junta municipal: Pedro Montané Bundó, Juan Mestre Solé i Jaime Ferrer Escarré (secció 1a); José Mestre Queralt, Antonio Marlés Alsina i Juan Calaf Martí (2a), i Francisco Navarro Rosell, Claudio Tort Pujol i José Brunet Malivern (3a).
  5. 25 d'octubrediumenge Per complir l'obligació que tots els municipis tinguin farmacèutic titular, es nomena Francisco Vallés, llicenciat en farmàcia i veí de l'Arboç, amb un sou anual de cinquanta pessetes; prendrà possessió l'1 de gener. A proposta de Tort, es declara pobra amb dret a la beneficència municipal la veïna Buenaventura Pujol Rafecas, que té una filla greument malalta.

19154 sessions

  1. 7 de febrerdiumenge S'aproven les relacions de deutors i creditors de la liquidació del pressupost de 1914, la liquidació de José Rovirosa de la recaptació dels repartiments de consums i general de 1913 i 1914 i la de Francisco Roca del repartiment de guarderia i camins de 1914. S'accepta la dimissió de José Rovirosa com a recaptador municipal, per la molta feina, amb l'agraïment de l'Ajuntament pels molts anys de servei, i es nomena recaptador José Jofré Ventosa, amb un premi de cobrança de l'1,5 %. Amb Roca es convé un premi del 2 % pel creixement dels rebuts. S'autoritza l'alcalde a demanar a la Diputació la subhasta del primer tram (la Gornal–Clariana) del camí veïnal de la Gornal a la carretera de Sant Sadurní a Sant Jaume dels Domenys, ara que tots els propietaris hi han cedit els terrenys.
  2. 28 de febrerdiumenge Sense reclamacions contra les seccions, se sortegen els vocals associats de la Junta municipal: secció 1a, José Fraxedas Pujol, Andres Urgell Vives i Baudilio Piñol Papiol; 2a, Marcelino Ferran Alemany, Claudio Tort Pujol i Jaime Vidal Papiol; 3a, Juan Mestre Solé, Juan Marlés Alsina i Eugenio Urpí Pascual.
  3. 30 de maigdiumenge Renovació per meitat de la Junta pericial. La formen els pèrits José Blat Cerdá, Juan Solé Solé, José Solé Aráns, Jaime Rovirosa Albet, Jaime Coll Font, José Frexedas Pujol, Carlos Mas Tarafa, Ramon Palau Escofet i Julian Borrell Poch, i els suplents Juan Gumá Rovirosa, Juan Montané Carbonell, Pablo Rovirosa Totosaus i Francisco Bonsoms Julivert. Cessen Blat, Solé Solé, Solé Aráns i Rovirosa Albet; l'Ajuntament elegeix pèrits Antonio Guardiá Roig i José Morros Mañé i suplents Buenaventura Carbó Sicart i Juan Casañas Bosch, i proposa a l'Administració de Finances les ternes per als altres dos pèrits i un suplent. S'aprova el compte de Pablo Tort per uns bancs per a l'escola de Castellet (5,50 pessetes).
  4. 3 d'octubrediumenge Per a les eleccions municipals properes es declaren vacants les regidories de Sebastian Pujol Guxens i José Soler Oller (districte 1r, Castellet) i de José Jofré Tort i Tomás Forcada Mañé (districte 2n, la Gornal). Amb la llei del 18 de desembre de 1914 i el reglament del 4 de juny, es nomena inspector municipal d'higiene i sanitat pecuàries José Comá Escarrá, de l'Arboç, veterinari titular i inspector de carns del municipi, sense sou perquè no hi ha consignació, però se li pagaran els serveis segons la tarifa i es consignarà la partida al pressupost següent. S'aprova el compte d'Antonio Ferrer pel dinar, el cafè i els cigars de l'inspector provincial de primera ensenyança i els acompanyants en la visita oficial a les escoles nacionals (15 pessetes).

19166 sessions

  1. 1 de generdissabte Sessió inaugural del bienni. S'instal·len els regidors electes el 7 de novembre, proclamats per l'article 29 de la llei electoral (Pedro Mirabent, Juan Calaf, Andrés Urgell i Juan Ventosa), i cessen Sebastian Pujol, José Soler, José Jofré i Tomás Forcada. Sota la presidència interina d'Andrés Urgell Vives, el regidor electe de més edat, Joaquín Lluch Navarro és reelegit alcalde per vuit vots i una papereta en blanc; Pedro Tomás Galofré i Isidro Amorós Marrugat són elegits tinents d'alcalde 1r i 2n amb els mateixos vots. Jaime Tort Vidal és elegit procurador síndic i Andrés Urgell, suplent, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Urgell, Ventosa, Calaf, Mirabent, Tort i Solé (regidors 1r a 6è).
  2. 2 de generdiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals: Foment (president, Isidro Amorós; vocals, Jaime Tort i Juan Ventosa), Governació (Joaquín Lluch; José Solé i Andrés Urgell) i Hisenda (Pedro Tomás; Juan Calaf i Pedro Mirabent). Juan Ventosa Borrell substitueix José Jofré Tort com a vocal de la Junta local de primera ensenyança, amb Isidro Amorós, i com a dipositari municipal. Se socorre Jaime Navarro Farré amb cinc pessetes mensuals durant tres mesos per a la manutenció d'un fill, i Jaime Vidal Papiol amb una pesseta diària per les malalties de la dona i els fills.
  3. 30 de generdiumenge Per al nomenament dels vocals associats de la Junta municipal de 1916, el terme es divideix en tres seccions de tres vocals: la 1a, els contribuents veïns del repartiment de rústica i pecuària; la 2a, els d'urbana, i la 3a, els de consums. El sorteig es farà el dia 13.
  4. 13 de febrerdiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: Juan Mestre Solé, Magin Rosell Rosell i José Romagosa Boada (secció 1a); Agustin Torrents Carbó, José Rosell Borrell i José Jansá Casañas (2a), i Domingo Mirabent Miguel, Juan Ventosa Roig i Antonio Ill Farret (3a). S'aprova la liquidació del recaptador Francisco Roca y Lluch dels repartiments de guarderia i camins de 1915 i del general per al dèficit del pressupost extraordinari de 1914, i se li entreguen els rebuts de guarderia i camins de 1916 amb un premi de cobrança del 4 %. Els repartiments locals es cobraran amb el primer trimestre de les contribucions. S'aproven els comptes del paleta Pedro Urpí Socías per arreglar la paret de la casa de Juan Urgell, malmesa pel pas del tercer tram del camí veïnal (34,30 i 12 pessetes), de Juan Mayes[?] per sis plàtans plantats al passeig de la Gornal i al camí de Sant Marçal (17,75) i de Fernando Frexas per arreglar la bústia de les Masuques (2,50).
  5. 29 d'octubrediumenge L'alcalde dona compte de la mort del regidor Juan Ventosa Borrell, la nit del dia 26, i n'elogia la memòria. L'Ajuntament fa constar en acta el seu sentiment i aixeca la sessió en senyal de dol.
  6. 5 de novembrediumenge L'Ajuntament acorda substituir l'amillarament de les finques urbanes pel registre fiscal d'edificis i solars, perquè l'amillarament, per l'antiguitat, dona poca garantia d'equitat, i faculta l'alcalde per demanar-ne l'autorització al sotssecretari d'Hisenda. José Solé Ventura és designat dipositari en lloc del difunt Juan Ventosa Borrell i autoritzat a signar els documents que aquest deixà sense signar. A proposta del regidor Calaf, se socorre amb seixanta pessetes Victoriano Morató Marlés per les malalties de la dona, el fill i el germà. S'aproven els comptes de l'alcalde per un viatge a Vilanova per discutir els pressupostos carcerari i del laboratori del partit i dos a Barcelona (27,50 pessetes) i del comissionat al reconeixement del mosso Juan Guardia Escarré[?] davant la Comissió mixta (10).

19172 sessions

  1. 8 d'abrildiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: Ramon Colet Rosell, José Carbó Solé i José Ventura Costa (secció 1a); José Fonts Solé, Pedro Montané Marrugat i Pedro Jaumá Solé (2a), i José Font Navarro, José Rabentós Borjas i Pablo Guxens[?] París[?] (3a).
  2. 20 de maigdiumenge Renovació de la Junta pericial: l'Ajuntament nomena vocals José Tort Bolet i Juan Casañas Bosch, veïns, i Francisco Bonsoms Sicart, foraster, i suplents Juan Güell Rovira i Juan Papiol Güell; per als vocals que nomena l'Administració proposa les ternes de pèrits (Jaime Ventosa Roig, Juan Marlés Alsina i Ignacio Solé Calaf, veïns; José Romagosa Rosell, Juan Marcé Balagué i Jaime Jané Pedro, forasters) i de suplents (Juan Solé Calaf, Magin Rosell Rosell, Juan Mestre Solé, Isidro Tort Pujol, Jaime Tomás Urpí i Ramon Colet Rosell).

19183 sessions

  1. 1 de generdimarts Sessió inaugural del bienni. S'instal·len els regidors electes el 4 i l'11 de novembre (Joaquín Lluch, Justo Navarro, José Carbó, José Pujol, Celestino Rosell i José Mestre) i cessen Pedro Tomás, Jaime Tort, Isidro Amorós i José Solé. Sota la presidència interina d'Andrés Urgell Vives, el regidor de més edat dels proclamats per l'article 29 de la llei electoral, Joaquín Lluch Navarro és reelegit alcalde per vuit vots i una papereta en blanc; Justo Navarro Carbó i José Carbó Solé són elegits tinents d'alcalde 1r i 2n amb els mateixos vots. Andrés Urgell és elegit procurador síndic i Juan Calaf Martí, suplent, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Urgell, Calaf, Mirabent, Mestre, Rosell i Pujol (regidors 1r a 6è).
  2. 6 de generdiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals: Foment (president, Justo Navarro; vocals, Celestino Rosell i Andrés Urgell), Governació (l'alcalde Joaquín Lluch; José Pujol i Juan Calaf) i Hisenda (José Carbó; José Mestre i Pedro Mirabent). Justo Navarro i José Mestre són designats vocals de la Junta municipal de primera ensenyança, i Justo Navarro dipositari municipal, en lloc de José Solé Ventura, que ha cessat de regidor.
  3. 19 de maigdiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal: José Fraixedas Pujol, Ramon Colet Rosell i José Font Navarro (secció 1a); José Montané Rovirosa, Francisco Pujol Mirabent i Juan Casals Bosch (2a), i José Raspall Bolet, Jaime Vidal Papiol i Pedro Urgell Huguet (3a).

19194 sessions

  1. 27 d'abrildiumenge Per unanimitat, l'Ajuntament s'adhereix a la Conferència Agrícola que la Secció d'Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya celebrarà el 7, el 8 i el 9 de maig, s'hi subscriu amb cinc pessetes i hi designa representant el tinent d'alcalde i propietari Justo Navarro Carbó. Per al judici de revisions de les exclusions i excepcions dels mossos del reemplaçament actual davant la Comissió mixta de reclutament, el 3 de maig, es nomena comissionat el secretari José Rovirosa Ferrer.
  2. 25 de maigdiumenge S'aprova per unanimitat la liquidació del pressupost de 1918-19, que va vèncer el 31 de març, amb les relacions de deutors i creditors, i se'n trametrà un exemplar a la Secció de Comptes municipals del Govern civil. Renovació de la Junta pericial (cessen els nomenats el 1915): l'Ajuntament nomena pèrits els veïns José Romagosa Boada i Jaime Tort Vidal, i suplents José Blat Cerdá i Francisco Cuerella[?] Sicart, i proposa a l'Administració les ternes de veïns (José Ventosa Artús, José Figueras Blat i José Frexedas Pujol), de forasters (Santiago Urgell Urgell, Pablo Feliu Olivella i José Romagosa Rosell) i de suplents (Jaime Altet Rovira, Manuel Carbó Sicart i Antonio Guardia Roig; Jaime Coll Font, Pablo Jaumá[?] Figueras i Pablo Rovirosa Totosaus).
  3. 23 de novembrediumenge S'aprova el compte de l'advocat José Roig Ventura pels informes dels recursos de Juan Matheu i Manuel Mallol (65 pessetes). A les eleccions de l'11 de novembre de 1917 al districte 2n, a més de les tres vacants ordinàries es va cobrir l'extraordinària per la mort del regidor Juan Ventosa Borrell, elegit el 1915; van ser elegits Joaquín Lluch Navarro, José Pujol Pascual, José Carbó Solé i Celestino Rosell Font, i cal sortejar quin cobreix aquella vacant i ha de cessar el 31 de març; el sorteig es farà a la sessió del dia 30. Es paguen 3,30 pessetes a Vicente Puig per la pòlissa del contracte de l'enllumenat de les escoles de la Gornal.
  4. 30 de novembrediumenge Sorteig del regidor que cobreix la vacant extraordinària de Juan Ventosa Borrell (mort el 1916) entre els quatre elegits al districte 2n el 1917. L'alcalde, afectat pel sorteig, cedeix la presidència al tinent d'alcalde 1r Justo Navarro Carbó. El secretari escriu els noms de Joaquín Lluch Navarro, José Pujol Pascual, José Carbó Soler i Celestino Rosell Font en quatre paperetes, que es posen en boles dins el globus del sorteig de quintes; surt Joaquín Lluch Navarro, que cessarà el 31 de març de 1920. Sense reclamacions, l'alcalde torna a presidir.

19202 sessions

  1. 1 d'abrildijous Sessió inaugural del bienni. L'alcalde Joaquín Lluch Navarro instal·la els regidors elegits el 15 de febrer i es retira amb els sortints. Sota la presidència interina de José Urpí Inglada, el regidor de més edat dels proclamats per l'article 29, s'elegeix alcalde Celestino Rosell Font (vuit vots; un per a José Carbó Solé). Tinent d'alcalde 1r, Juan Arans Nin (cinc vots; tres per a José Mestre Pujol i una papereta en blanc); tinent 2n, José Mestre Pujol (set vots; un per a Carbó i una en blanc). Síndic, Pablo Urgell Cuatrecasas, i suplent, José Pujol Pascual, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: José Urpí Inglada, José Guxens[?] Jaumá[?], Justo Navarro Carbó, Pablo Urgell Cuatrecasas, José Pujol Pascual i José Carbó Solé.
  2. 4 d'abrildiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals: Foment (president, l'alcalde Celestino Rosell Font; vocals, José Guxens[?] Jaumá[?] i Pablo Urgell Cuatrecasas), Governació (president, el tinent d'alcalde 1r Juan Arans Nin; vocals, Justo Navarro Carbó i José Carbó Solé) i Hisenda (president, el tinent d'alcalde 2n José Mestre Pujol; vocals, José Urpí Inglada i José Pujol Pascual). Es ratifiquen Justo Navarro Carbó i José Mestre Pujol com a vocals de la Junta local de primera ensenyança.

19215 sessions

  1. 17 d'abrildiumenge L'alcalde Celestino Rosell Font presenta la dimissió irrevocable perquè els regidors, en contra del seu parer, són favorables a l'augment de 810 pessetes de sou que demana el secretari, que, segons l'alcalde, treballa a Barcelona els dies feiners i deixa un substitut a la secretaria. Per unanimitat s'accepta la dimissió, es fa constar la satisfacció pel zel amb què ha exercit el càrrec, queda d'alcalde interí el tinent d'alcalde 1r Juan Arans Nin i l'elecció de nou alcalde es fa el 24 d'abril.
  2. 24 d'abrildiumenge Elecció d'alcalde per la dimissió de Celestino Rosell Font: Justo Navarro Carbó és elegit per set vots i una papereta en blanc, rep les insígnies i passa a presidir. José Carbó Soler serà el comissionat al judici de revisió d'exclusions i excepcions del 29 d'abril, amb una dieta de 15 pessetes. A proposta del regidor Rosell, se subvenciona amb 10 pessetes Antonia Borrás, encarregada de la subcentral de telèfons de l'Arboç, pels bons serveis als telèfons públics del terme i a l'alcaldia. Com que el càrrec d'alcalde és incompatible amb el de dipositari, es designa dipositari José Urpí Inglada.
  3. 22 de maigdiumenge S'aprova la liquidació del recaptador Francisco Roca del repartiment per a l'arbitri de guarderia de 1920-21 (saldo de 37,88 pessetes i 3,54 pendents). Per nomenar els vocals associats de la Junta municipal, es divideixen els contribuents en tres seccions (rústica i pecuària, edificis i solars i repartiment general d'utilitats), de tres vocals cadascuna; el sorteig es farà el 5 de juny.
  4. 5 de junydiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal de 1921-22: secció 1a, Juan Casañas Bosch, Joaquín Lluch Navarro i Francisco Navarro Rosell; 2a, Antonio Ill Farret, Eugenio Urpí Pascual i José Soler Oller; 3a, Victoriano Morató Marlés, Pablo Mirabent Montserrat i Juan Farré Pons. El secretari serà el comissionat a la revisió de quintes del 9 de juny. Es paguen, amb càrrec a imprevistos, 23 pessetes a José Mestre pel viatge a Barcelona de María Martí, esposa del capatàs de les obres del pantà, que l'ha abandonada amb els fills, i 20 pessetes a la llevadora María Rabentós per assistir el part de la dona de Juan Azorín, jornaler pobre de les Masuques.
  5. 17 de julioldiumenge S'accepten els comptes municipals de 1919-20 i 1920-21, censurats pel síndic, i s'exposen al públic quinze dies abans de passar a la Junta municipal. Renovació per meitat de la Junta pericial: l'Ajuntament nomena pèrits José Fraxedas Pujol, veí, i Carlos Mas Tarafa, foraster, i suplents José Montserrat Figueras i Juan Papiol Güell, veïns; per als que nomena l'Administració proposa les ternes de veïns (José Blat Cerdá, Antonio Guardia Roig i Joaquín Lluch Navarro; Pedro Casañas Rafecas, Domingo Morató Figueras i Francisco Navarro Rosell), de forasters (Antonio Romagosa Altet, José Romagosa Rosell i Antonio Ventura Mitjans) i de suplents (Magín Rosell Rosell, Juan Solé Calaf i Juan Tort Pujol; Pablo Jansá Figueras, Pablo Rovirosa Totosaus i José María Vidal Tort). S'aprova el compte del secretari pel material d'escriptori del primer trimestre (175 pessetes).

19223 sessions

  1. 1 d'abrildissabte Sessió inaugural del bienni. L'alcalde Justo Navarro Carbó instal·la els regidors elegits el 5 de febrer (Juan Casals, Juan Casañas, Baudilio Piñol, Antonio Bundó i Juan Ferré) i es retira amb els sortints (José Mestre, José Pujol i José Carbó). Sota la presidència interina de Juan Casañas Bosch, el de més edat dels proclamats per l'article 29, s'elegeix alcalde Juan Arans Nin (vuit vots i una papereta en blanc). Tinent d'alcalde 1r, Juan Casals Bosch (vuit vots i una en blanc); tinent 2n, Antonio Bundó Sans (set vots; dos per a Baudilio Piñol Papiol). Síndic, Pablo Urgell Cuatrecasas, i suplent, Baudilio Piñol Papiol, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Juan Casañas Bosch, José Urpí Inglada, Baudilio Piñol Papiol, José Guxens Jaumá, Pablo Urgell Cuatrecasas i Juan Ferré Pons.
  2. 2 d'abrildiumenge Es fixen tres comissions permanents de tres vocals: Foment (president, l'alcalde Juan Arans Nin; vocals, Pablo Urgell Cuatrecasas i Juan Casañas Bosch), Governació (president, el tinent d'alcalde 1r Juan Casals Bosch; vocals, José Guxens i Juan Ferré Pons) i Hisenda (president, el tinent d'alcalde 2n Antonio Bundó Sans; vocals, José Urpí Inglada i Baudilio Piñol Papiol). Antonio Bundó i Juan Casals seran els vocals regidors de la Junta local de primera ensenyança.
  3. 23 d'abrildiumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal de 1922-23: secció 1a, José Soler Oller, Antonio Castells Rosell i Felix Juncosa Rosell; 2a, José Mestre Carbó, Juan Ferré Cuscó i José Solé Ventura; 3a, Pedro Mestró Alemany, Pablo Mirabent Montserrat i Francisco Rabentós Rubió. El síndic Pablo Urgell serà el comissionat al judici de revisió d'exclusions i excepcions dels mossos davant la Comissió mixta, el 29 d'abril. S'accepta la renúncia de José Urpí al càrrec de dipositari i se'n nomena Juan Casañas Bosch, que rep la clau de la caixa. Es paguen 12,75 pessetes a Pablo Batlle per materials de l'enllumenat de les Casetes.

192312 sessions

  1. 11 de febrerdiumenge Per al sorteig dels mossos del reemplaçament del dia 18, com que la majoria dels regidors tenen parents afectats, es designa l'exregidor del bienni anterior José Mestre Pujol perquè hi concorri, i a la resta d'actes del reemplaçament; com que el síndic i el suplent són incompatibles per parentiu amb els mossos, en farà les funcions el regidor Juan Casañas Bosch.
  2. 4 de marçdiumenge L'alcalde informa que, amb el regidor Casañas i el secretari (Casals no hi va poder anar perquè tenia un peu malmès), van visitar el diputat Bertran, que els va oferir el seu suport per a l'abastament d'aigua de Castellet, i una casa constructora d'aparells elèctrics, que oferia un tècnic per fer els plànols i el pressupost del fluid elèctric al terme. A efectes dels expedients de pobresa de quintes, el jornal mitjà d'un bracer de la localitat es fixa en 5 pessetes diàries. S'aprova el compte de l'alcalde pel viatge a Barcelona (30 pessetes). L'alcalde Juan Arans Nin dimiteix perquè se'n va a viure amb la família al Vendrell; l'Ajuntament l'accepta amb un vot de gràcies. L'elecció del nou alcalde serà l'11 de març i, mentrestant, se n'encarrega el tinent d'alcalde 1r Juan Casals Bosch.
  3. 11 de marçdiumenge Sota la presidència del tinent d'alcalde 1r Juan Casals Bosch, s'elegeix alcalde José Urpí Inglada per vuit vots i una papereta en blanc; pren possessió i ocupa la presidència. S'aprova el compte del regidor Casals, encarregat de l'obra, de 243,50 pessetes per jornals i materials de la claveguera de les Masuques. L'Ajuntament queda assabentat d'haver pagat a l'Ajuntament de Vilanova les quotes de les despeses carceràries i del Laboratori del partit de l'exercici, i a la Mancomunitat el quart trimestre del contingent provincial i les cinquenes parts dels dos camins veïnals.
  4. 10 de maigdijous Junta municipal (Ajuntament i associats): d'acord amb l'article 75 del reial decret de l'11 de setembre de 1918, es designen els vocals nats de les juntes d'avaluació del repartiment general d'utilitats de 1923-24. Part real: José Romagosa Boada (rústica, veí), Antonio Romagosa Altet (rústica, foraster), José Blat Cerdá (urbana), Santiago Urgell Urgell (industrial) i Martin Farret Rabentós (sindicats agrícoles). Part personal: a la parròquia de Sant Pere de Castellet, Justo Navarro Carbó, Sebastian Figueras Fraxedas, Juan Mestre Solé i el rector Juan Sunyer[?] Monferrer; a la de Sant Marçal, José Fraxedas Pujol, Pedro Casañas Rafecas i el rector Enrique Paradeda Sala, i a la de Sant Pere de la Gornal, Juan Solé Solé, Joaquin Lluch Navarro, José Jofré Tort i el rector Alberto Olivella Galimany. Es declaren vigents per a l'exercici les ordenances del repartiment anterior.
  5. 27 de maigdiumenge L'alcalde José Urpí Inglada serà el comissionat al judici de revisió d'exclusions i excepcions dels mossos dels tres reemplaçaments anteriors davant la Comissió mixta de reclutament, el 7 de juny. A proposta de l'alcalde, es nomena agent de negocis de l'Ajuntament a Barcelona José Claramunt y Viñas, director del Centre Administratiu «Subirachs», amb un sou de 125 pessetes l'any, que aquest any es pagaran amb càrrec a imprevistos perquè no són al pressupost, i se l'autoritza a cobrar de la Hisenda pública 317,72 pessetes del 20 % de la urbana i 63,86 del 20 % de la industrial de 1921-22.
  6. 29 de julioldiumenge Renovació per meitat de la Junta pericial. Continuen José Fraxedas Pujol, Carlos Mas Tarafa, José Romagosa Rosell, Antonio Guardiá Roig i Pedro Casañas Rafecas, i cessen José Romagosa Boada, Jaime Tort Vidal, José Ventosa Artés i Santiago Urgell Urgell. L'Ajuntament nomena pèrits José Blat Cerdá (1a categoria) i José Carbó Solé (2a), i suplents Pablo Jansá Figueras, Pablo Rovirosa Totosaus i Buenaventura Tort Batet; per als que nomena l'Administració de Contribucions proposa les ternes de pèrits (Francisco Mayner Roques, Joaquin Lluch Navarro i José Soler Oller, veïns; Antonio Romagosa Altet, de l'Arboç, Jaime Rovirosa Albet, de Vilanova i la Geltrú, i Julian Borrell Poch, de l'Arboç) i de suplents (Francisco Navarro Rosell, Domingo Morató Figueras i José Pujol Pascual; Ramon Colet Rosell, Juan Guell Rovira i Jaime Tomás Urpí). El regidor Juan Casañas Bosch serà el comissionat a l'ingrés per llista dels mossos del reemplaçament a la Caixa de recluta de Vilafranca del Penedès, l'1 d'agost.
  7. 9 de setembrediumenge Per nomenar els vocals associats de la Junta municipal de l'exercici, el terme es divideix en tres seccions de tres vocals: la 1a, els contribuents veïns del repartiment de rústica i pecuària; la 2a, els del padró d'edificis i solars, i la 3a, els que només són al repartiment d'utilitats. El sorteig es farà el 23 de setembre.
  8. 23 de setembrediumenge Sorteig dels vocals associats de la Junta municipal de 1923-24: secció 1a, José Carbó Solé, Domingo Morató Figueras i Alberto Jofré Navarro; 2a, Francisco Pujol Mirabent, Ramon Colet Rosell i Pedro Urgell Huguet; 3a, Pedro Mestró Alemany, José Mestre Pujol i Juan Urgell Sans. Pels seus bons serveis als encarregats dels telèfons públics del terme, es gratifica amb 10 pessetes la telefonista de la subcentral de l'Arboç, Antonia Borras. S'aprova el compte de Baudilio Piñol per les begudes del dia d'arranjar els camins a Clariana (7 pessetes).
  9. 2 d'octubredimarts Context històric: El cop d'estat de Primo de Rivera En compliment del reial decret del Directori militar del 30 de setembre, que destitueix tots els ajuntaments i els substitueix pels vocals associats de les juntes municipals, el sargent de la Guàrdia Civil de Vilanova i la Geltrú José Ponseti Bibiloni convoca i presideix la sessió. Els regidors deixen les insígnies i es retiren; Juan Arans no hi era perquè és fora del terme. Els vocals associats elegeixen per unanimitat (vuit vots) alcalde Pedro Mestró Alemany, tinent d'alcalde 1r Ramon Colet Rosell i tinent 2n José Mestre Pujol; síndic, Pedro Urgell Huguet, i suplent, Juan Urgell Sans. Ordre de substitució per sorteig: Pedro Urgell Huguet, José Carbó Solé, Francisco Pujol Mirabent, Domingo Morató Figueras, Alberto Jofré Navarro i Juan Urgell Sans. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí. Se sortegen els nous vocals associats: secció 1a, Pedro Montané Marrugat, José Olivella Recasens i Andrés Urgell Vives; 2a, José Rosell Mestre, Juan Calaf Martí i Victor Morató Marlés; 3a, Celestino Rosell Font, Agustin Torrents Carbó i Jaime Vidal Papiol. Els llibres de comptabilitat i de dipositaria són conformes, amb 285,28 pessetes en caixa, i la documentació queda sota la custòdia del secretari.
  10. 7 d'octubrediumenge Segons l'article 60 de la llei municipal, es fixen tres comissions de tres vocals, elegides per votació secreta: Foment (president, el tinent d'alcalde Ramon Colet Rosell; vocals, Domingo Morató i Alberto Jofré), Governació (president, l'alcalde Pedro Mestró Alemany; vocals, Francisco Pujol i Juan Urgell Sans) i Hisenda (president, el tinent d'alcalde José Mestre Pujol; vocals, Pedro Urgell Huguet i José Carbó Solé). Alberto Jofré Navarro i Francisco Pujol Mirabent seran els vocals regidors de la Junta local de primera ensenyança. Com que el dipositari va deixar de ser regidor amb la destitució de l'Ajuntament, es nomena dipositari el regidor Domingo Morató Figueras, que accepta i rep la clau i els documents.
  11. 14 d'octubrediumenge Examinats els justificants, es declara partida fallida el descobert de l'impost de cèdules personals de 1922, de 505,05 pessetes. A proposta del regidor Colet, s'assignen al dipositari 120 pessetes l'any per a material, viatges i altres despeses del càrrec, que aquest any es pagaran amb càrrec a imprevistos.
  12. 28 d'octubrediumenge S'aprova el compte de caixa del primer semestre de l'exercici, acabat el 30 de setembre. Com que les obres de reconstrucció de l'escola mixta de Castellet, que s'estan acabant, costaran més del que es va consignar al pressupost, la comissió d'Hisenda farà un projecte de pressupost extraordinari per pagar-les i legalitzar altres pagaments. S'accepta, amb sentiment, la renúncia del regidor José Carbó Solé per motius de salut, amb certificat mèdic. Segons el certificat dels metges Victor Mallol Queralt i Salvador Arigós Saulley, el secretari José Rovirosa Ferrer pateix una bronquitis crònica de forma asmàtica que requereix aigües azoades i passar l'hivern en un clima més temperat; se li concedeix llicència per malaltia, sense perdre el sou, de l'endemà al 15 de març de 1924, i es nomena secretari habilitat José Raventós Lazes[?]. El secretari s'hi compromet a gratificar el secretari habilitat.

19243 sessions

  1. 8 d'abrildimarts Context històric: L'Estatut municipal Sessió de substitució de l'Ajuntament, convocada i presidida pel delegat governatiu del partit, Disiderio Grafulla. Per ordre del governador civil, cessen tots els regidors; el delegat aclareix que no és per cap queixa de la seva gestió, de la qual està satisfet, sinó perquè el govern vol que siguin ajuntaments nous els que implantin el règim de l'Estatut municipal del 8 de març. Els regidors deixen les insígnies i se'n van. Entren els nous regidors, Pedro Vila Guardiá, José Olivella Recasens, Juan Rosell Navarro, Ramon Marcillas Fort, Jaime Fabregat Calvet, Juan Raspall Carbó, Sebastian Figueras Fraxedas i José Jofré Ventosa, que reben el nomenament. Sota la presidència interina del regidor de més edat, Pedro Vila, elegeixen alcalde Sebastian Figueras Fraxedas per sis vots (dos per a José Jofré Ventosa), tinent d'alcalde 1r José Jofré Ventosa i 2n José Olivella Recasens, tots dos per set vots i una papereta en blanc; suplents, per unanimitat, Juan Rosell Navarro i Juan Raspall Carbó. Amb l'alcalde formen la Comissió permanent. El delegat els recorda que, amb l'autonomia de l'Estatut, la bona administració depèn d'ells, i ofereix la seva cooperació. El Ple es reunirà el 13 a les vuit i mitja per designar les comissions i fixar les sessions del quadrienni.
  2. 13 d'abrildiumenge Primer Ple de l'Estatut municipal. S'aprova l'acta de la constitució i l'Ajuntament queda constituït definitivament. D'acord amb l'article 122 de l'Estatut, es creen tres comissions de tres regidors: Governació (José Jofré Ventosa, Juan Raspall Carbó i Ramon Marcillas Fort), Hisenda (José Olivella Recasens, Jaime Fabregat Calvet i Pedro Vila Guardiá) i Foment (Sebastian Figueras Fraxedas, Juan Rosell Navarro i Jaime Fabregat Calvet). Vocals de la Junta local de primera ensenyança, Jaime Fabregat i José Jofré; de la Junta local del cens electoral, Juan Raspall, i suplent, Juan Rosell. Com que el municipi és de població disseminada, l'alcalde delega la inspecció dels serveis de l'article 101 als regidors: Fabregat, Castellet; Vila, Clariana; Marcillas, les Casetes de la Gornal; Jofré, la Gornal; Raspall, el caseriu i la parròquia de Sant Marçal, i Olivella, Torrelletes. El Ple farà una sessió en el primer període quadrimestral, el segon diumenge de juny (dia 8) a les vuit del matí, i la Comissió permanent es reunirà cada diumenge a les vuit.
  3. 29 de junydiumenge Ple extraordinari. El secretari habilitat per a l'acte llegeix l'escrit del 26 de juny en què el secretari en propietat José Rovirosa Ferrer, que ho és des de l'1 de juliol de 1900, presenta la dimissió perquè ha traslladat el domicili a Barcelona per interessos particulars i familiars i per la salut; hi diu que ha nascut al terme, on té els seus únics interessos, i que hi ha dedicat la joventut i totes les energies. L'alcalde i tots els regidors en lamenten la pèrdua i n'elogien la gestió. Per unanimitat s'acorda fer constar el sentiment de la corporació, acceptar-li la dimissió per pèrdua de veïnatge amb reconeixement pels serveis, nomenar-lo assessor del municipi, atorgar-li un vot de gràcies, que cessi el 30 de juny, darrer dia de l'exercici, i trametre-li còpia de l'acta. Es nomena secretari interí Carlos Mas Tarafa, amb el sou del pressupost.

19252 sessions

  1. 12 de julioldiumenge Ple extraordinari. S'accepta la dimissió del secretari interí Bartolomé Escarré Figueras, que la presenta per atendre assumptes particulars, i es fa constar que la seva actuació ha estat encertada i a gust de l'Ajuntament, que en sent la marxa. Per unanimitat es nomena secretari interí Enrique Rull Mata, amb el sou del pressupost.
  2. 30 d'agostdiumenge Ple extraordinari. S'accepta per unanimitat la dimissió de Juan Raspall Carbó com a dipositari municipal i es nomena per al càrrec el tinent d'alcalde José Jofré Ventosa, que, present, l'accepta i s'ofereix a exercir-lo sense premi de cap mena.

19271 sessió

  1. 31 de maigdimarts Ple extraordinari per nomenar el secretari en propietat. Examinat l'expedient del concurs, obert del 9 d'abril al 10 de maig, la instància del concursant Enrique Rull Mata i la relació d'aspirants del Govern Civil, i d'acord amb l'article 231 de l'Estatut municipal i el reial decret del 6 d'abril, s'acorda per unanimitat nomenar secretari en propietat Enrique Rull Mata, que fa de secretari interí des del 15 de juliol de 1925, amb el sou del pressupost; se'n donarà compte al governador civil i al director general d'Administració local.

19292 sessions

  1. 3 de marçdiumenge Ple extraordinari per al reemplaçament. Es nomenen els mossos Benito Marimón Batet i Juan Torrents Carbó perquè declarin als expedients de pròrroga de primera classe; Pedro Vila Guardiá, regidor síndic per a les operacions del reemplaçament i la revisió dels expedients de pròrroga dels quatre anteriors; es fixa el jornal mínim d'un bracer a la localitat en cinc pessetes, i es nomena el secretari Enrique Rull Mata comissionat davant la Junta de Classificació i Revisió de la província.
  2. 5 de maigdiumenge Sessió ordinària quadrimestral. Es ratifiquen els acords de la Comissió permanent del quadrimestre amb un vot de confiança. S'aprova el repartiment general d'utilitats del 1929 de Castellet, Torrelletes, les Masuques, Sant Marçal, les Casetes de la Gornal i Clariana; el de la Gornal queda en suspens perquè ha estat impugnat i la Junta del poble se'n declara incapaç, i es demanarà al delegat d'Hisenda un funcionari que el faci a càrrec del municipi. S'accepta la renúncia verbal del regidor Pedro Vila y Guardiá, per l'edat i la poca salut. Es declaren fallides cinc partides del repartiment d'utilitats del 1928 i es declaren en constrenyiment de primer grau els deutors d'utilitats i guarderia, amb un agent executiu.

19305 sessions

  1. 1 de generdimecres Ple extraordinari. Per les renúncies i els nomenaments governatius de regidors es reorganitza l'Ajuntament: Sebastian Figueras Fraixedas, alcalde; José Jofré Ventosa, tinent d'alcalde 1r; José Guxens Jausá, tinent 2n, i Jaime Fabregat Calvet, síndic. Es fixen les comissions de Governació, Hisenda i Foment, els vocals de la Junta local de primera ensenyança i del cens electoral i els regidors delegats de cada caseriu, i la Comissió permanent es reunirà els diumenges a les quatre de la tarda. Es formen les llistes de compromissaris per a senadors. S'inclouen i s'exclouen mossos de l'allistament del 1930, es dona permís a Pelegrin Lluch per fer una paret al carrer de les Cases Noves de la Gornal, la Diputació comunica que el ramal fins a la plaça de Castellet no és al projecte del camí veïnal i correspon al municipi, i s'ajuda amb 10 o 12 quintars de ciment el camí nou de Santiago Urgell.
  2. 25 de febrerdimarts Context històric: La fi de la Dictadura i els ajuntaments del 1930 En compliment del reial decret del 15 de febrer, cessa tot l'Ajuntament: els regidors deixen les insígnies dels càrrecs damunt la taula i es retiren de la sala després de signar l'acta.
  3. 26 de febrerdimecres Constitució del nou Ajuntament segons el reial decret del 15 de febrer. L'alcalde sortint, Sebastian Figueras Fraixedas, dona possessió als regidors José Romagosa Boada, Juan Solé Solé, Justo Navarro Carbó, José Jofré Tort, Mariano Rosell Comellas, Juan Casals Bosch, Juan Casañas Bosch, José Guxens Jausá, Antonio Bundó Sans, Joaquín Lluch Navarro i Sebastian Mercadé Figueras, i surt de la sala; sota la presidència del regidor de més edat, José Romagosa Boada, Joaquín Lluch Navarro és elegit alcalde per deu vots. L'endemà s'elegiran els tinents d'alcalde i els altres càrrecs.
  4. 27 de febrerdijous Ple extraordinari. Justo Navarro Carbó és elegit tinent d'alcalde 1r per deu vots i José Guxens Jausá, tinent 2n per nou vots i una papereta en blanc. L'ordre dels regidors és: José Romagosa Boada, José Jofré Tort, Mariano Rosell Comellas, Sebastian Mercadé Figueras, Juan Casals Bosch, Juan Casañas Bosch, Antonio Bundó Sans i Juan Solé Solé. El Ple es reunirà el 2 de març per designar les comissions i fixar les sessions del primer quadrimestre.
  5. 2 de marçdiumenge Ple extraordinari. Segons l'article 122 de l'Estatut municipal, es formen tres comissions: Governació (Justo Navarro, José Guxens i Mariano Rosell), Hisenda (Antonio Bundó, Juan Casañas i Juan Casals) i Foment (José Romagosa, Sebastian Mercadé i Juan Solé). Justo Navarro és vocal de la Junta local de primera ensenyança amb Juan Casañas, síndic habilitat per al reemplaçament i dipositari; Casañas, vocal de la Junta local del cens electoral (suplent, Rosell). Els regidors delegats són Casañas per Castellet, Guxens per Torrelletes, Casals per les Masuques, Romagosa per Sant Marçal, Solé per les Casetes i Bundó per Clariana. Es nomenen els testimonis dels expedients de pròrroga, s'amplia fins al 26 de març el termini per presentar-hi documents i la Comissió permanent es reunirà els diumenges a les nou.

19315 sessions

  1. 18 d'abrildissabte Context històric: La proclamació de la República Constitució del primer Ajuntament republicà, en català. Els delegats del Comitè republicà de Vilanova i la Geltrú Juan Ventosa Roig i Juan Lleó Marigot, acreditats pel govern provisional de la Generalitat, nomenen un Ajuntament provisional: alcalde, Jaime Navarro Farré; tinents, Juan Gumá Garrida i Luis Mestró Farré, i regidors Eugenio Urpí, Salvador Guxens, Pedro Romeu, Juan Ferrer Pons, José Llevadias i Ramon Ventosa. L'alcalde sortint Joaquín Lluch explica que no havia constituït el nou Ajuntament per esperar ordres i lliura les insígnies; s'hissen les banderes catalana i republicana, es fa un pregó i se n'envia certificat a Francesc Macià.
  2. 22 d'abrildimecres Renovació de l'Ajuntament per ordre del Comitè revolucionari del districte de Vilanova i la Geltrú, que transcriu un ofici de Juan Ventosa Roig: es dona possessió als regidors elegits el 12 d'abril i, perquè l'Ajuntament faci també de comitè revolucionari, s'hi afegeixen Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps. Queda constituït amb Martí Ferret Raventós d'alcalde, Joaquín Lluch Navarro i Justo Navarro Carbó de tinents d'alcalde i els regidors Ramon Pich Expósito, Antonio Bundó, Juan Ferrer Pons, Salvador Guxens, Pedro Romeu Figueras, Joaquín Mañé Mañé, Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps.
  3. 26 d'abrildiumenge Es formen les comissions de Governació, Hisenda i Foment; Justo Navarro i Pedro Romeu són vocals de la Junta de primera ensenyança, Salvador Guxens i Ramon Pich, vocal i suplent de la Junta del cens electoral, Juan Ferrer, síndic, i Justo Navarro, dipositari. Es reparteixen les delegacions de l'Alcaldia: Castellet, Romeu; Sant Marçal, Pich; les Masuques i Torrelletes, Guxens; Clariana, Ferrer; les Casetes, Mañé, i la Gornal, Bundó. Per complir el compromís de 1928 amb Jaime Ferrer, àlies «Xesc de Clariana», es farà el camí de Fondorta, i se'n demanarà el pla i el pressupost a l'enginyer de Vilafranca José María de Fàbregas.
  4. 17 de maigdiumenge Per la circular 84 del Ministeri de la Governació i l'ordre del governador civil del 12 de maig, són acomiadats els regidors Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps, nomenats pel Comitè revolucionari de Vilanova i la Geltrú. Queda sobre la taula un ofici del jutjat municipal.
  5. 4 d'octubrediumenge Joaquín Lluch és nomenat representant de l'Ajuntament al Consell local de primera ensenyança. Com que Juan Borrell Fontanilles, de la Gornal, es nega a pagar l'arbitri sobre el consum de carns d'un porc que va matar el 8 de desembre de 1930, se li instrueix expedient per cobrar-li la quota de 2,50 pessetes i una multa de 5.

19332 sessions

  1. 5 de novembrediumenge S'aproven provisionalment els comptes de 1931 (càrrec, 36.822,58 pessetes; data, 30.236,39; patrimoni, 31.070) i de 1932 (càrrec, 23.697,84; data, 18.083,29; patrimoni, 31.186). Joaquín Lluch i Justo Navarro, segon i tercer alcalde, dimiteixen perquè l'alcalde no els respecta les atribucions dels seus caserius; l'alcalde ho nega i defensa l'harmonia del consistori, i la decisió s'ajorna.
  2. 12 de novembrediumenge Context històric: Les eleccions a Corts de 1933 S'aprova en principi el projecte de pressupost de 1934. Justo Navarro manté la dimissió; l'alcalde diu que, si hi ha hagut falta, és ell qui ha de dimitir, i l'Ajuntament troba que l'actitud dels dos alcaldes no és motivada i no accepta les dimissions. A Antoni Caralt Cañas, botiguer de les Masuques, no se l'eximeix de l'arbitri sobre articles de consum. Per les eleccions a Corts del diumenge, la sessió següent es farà el dimarts 21.

19345 sessions

  1. 1 de febrerdijous Context històric: Les eleccions municipals de 1934 Constitució del nou Ajuntament elegit el 14 de gener, segons la llei municipal de Catalunya. L'alcalde Martí Ferret Raventós cedeix la presidència al conseller electe de més edat, Andreu Cassanyes Batlle, i es retira amb els consellers cessants. Admesos els vuit consellers electes, són elegits alcalde Pere Tort Ferrater, alcalde segon Joan Torrents Pascual i alcalde tercer José Rosell Mestre, cadascun amb set vots. Per la població agrícola i disseminada del terme, les sessions ordinàries seran un diumenge sí i un no, a les tres de la tarda.
  2. 11 de febrerdiumenge Es formen tres comissions permanents de tres consellers: Governació (Andreu Cassanyes Batlle, Pablo Mirabent Montserrat i Joan Sevé Cuscó), Finances (Joan Castells Guardià, Joan Torrents Pascual i José Rosell Mestre) i Obres públiques (Joan Pujol Cassanyes, Pablo Mirabent Montserrat i Joan Torrents Pascual). Joan Torrents és dipositari i Joan Castells, representant al Consell local de primera ensenyança. L'alcalde, el dipositari i el secretari interventor podran cobrar el préstec de la Caixa de Pensions per a l'escola de Sant Marçal. Es ratifica el lloguer per als Mossos d'Esquadra de la casa núm. 8 del carrer Nou de la Gornal, de Josep Lluch Borrell (175 pessetes l'any), i s'encarreguen petites reparacions a l'escola de les Masuques i al pou de Clariana.
  3. 17 d'octubredimecres Context històric: Els fets del 6 d'octubre El comandant militar, el capità d'infanteria José Alonso Alonso, i el delegat governatiu, el capità de carrabiners Francisco Bernabeu Agós, destitueixen l'Ajuntament reunit en ple; l'alcalde i els consellers en signen l'assabentat.
  4. 17 d'octubredimecres Una hora després, el comandant militar de Vilanova i la Geltrú comunica a Pedro Montané Marrugat, José Solé Ventura i Juan Urgell Sans que són els gestors de l'Ajuntament en lloc del destituït i que poden triar entre ells l'alcalde-gestor; elegeixen Pedro Montané, i tots tres prometen servir lleialment la República. L'alcalde-gestor serà responsable de l'ordre públic, amb una agrupació cívica nomenada pel delegat governatiu, els membres de la qual tindran la consideració de militars en servei actiu.
  5. 21 d'octubrediumenge José Solé Ventura és designat dipositari. Es compren a la casa Bayer Germans cinquanta plaques de número per a carros (del 451 al 500). Els propietaris forasters de la secció segona del repartiment de la contribució rústica es consideren veïns. Es comunica el canvi de corporació al Banc Comercial de Barcelona i a la Caixa de Pensions, i que les signatures autoritzades seran les de l'alcalde, el dipositari i el secretari interventor.

19354 sessions

  1. 2 de maigdijous Context històric: Els ajuntaments del governador general (1935) Constitució de l'Ajuntament segons el decret del governador general de Catalunya del 26 d'abril, amb els tres gestors i els veïns Antoni Rovirosa Batlle, Francesc Navarro Vidal, Josep Solé Mañé i Pere Casañas Solé. Juan Urgell Sans i José Solé Ventura mantenen la dimissió de gestors. Sota la presidència d'edat de José Solé Ventura, és elegit alcalde Antoni Rovirosa Batlle (sis vots), alcalde segon Pere Casañas Solé i alcalde tercer Josep Solé Mañé (sis vots cadascun). Sessions ordinàries un diumenge sí i un no, a les quatre de la tarda.
  2. 5 de maigdiumenge Es constitueixen les comissions permanents: Governació (president Josep Solé Mañé, amb Francesc Navarro Vidal i Juan Urgell Sans), Hisenda (Pere Casañas Solé, amb Pedro Montané Marrugat i José Solé Ventura) i Foment (Josep Solé Mañé, amb Navarro i Montané). Francesc Navarro Vidal és nomenat dipositari i representant al Consell local de primer ensenyament. S'autoritza l'alcalde a contractar amb Joan Rossell Navarro el pas sobre la cuneta del portal de l'escola de Sant Marçal per 200 pessetes. L'arqueig dels fons dona 6.826,55 pessetes.
  3. 14 de desembredissabte Sessió extraordinària per nomenar el secretari en propietat. Al concurs s'hi han presentat José Ferrer Bonsoms, Francesc Fajula Rocamora i Baldomer Porta Batalla. La secretaria, per tenir el municipi 1.678 habitants de dret, és de tercera categoria i no de segona, amb un sou mínim de 4.000 pessetes. Per unanimitat, i en votació nominal, José Ferrer Bonsoms és nomenat secretari amb 4.000 pessetes anuals; Fajula i Porta queden en llista de preferència.
  4. 15 de desembrediumenge Es ratifica l'acord, omès a l'acta de l'1 de desembre, de declarar fallides partides de guarderia rural (11,44 pessetes) i del cadastre parcel·lari (3,21) de 1930 i 1931, i es declaren fallides partides del repartiment d'utilitats de 1930 i 1931 (170,19) per deutors desconeguts, pobres o amb finques desaparegudes pel pantà del Foix. Es paguen les estades d'un menor al Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona (45,25 pessetes) i es compren llums de mà per als guardes. Francesc Navarro Vidal presenta la dimissió irrevocable, que se sotmetrà al conseller de Governació perquè el càrrec és irrenunciable.

19364 sessions

  1. 18 de febrerdimarts Primera sessió de l'Ajuntament repost. S'envien telegrames de salutació al president Lluís Companys, al penal del Puerto de Santa María, i al conseller Pere Mestres Albet, al de Cartagena, i amb ells a tot el govern de la Generalitat i als altres presos, i es farà un pregó per fer saber al poble la reposició. Es ratifiquen els tres alcaldes i es reconstitueixen les comissions: Governació (president Andreu Cassanyes Batlle, amb Pablo Mirabent Montserrat i Joan Sevé Cuscó), Hisenda (president Joan Castells Guardià, amb Joan Torrents Pascual i José Rosell Mestre) i Obres Públiques (president Joan Pujol Cassanyes, amb Mirabent i Torrents). Torrents torna a ser dipositari i Castells, representant al Consell local de primer ensenyament. Sessions diumenge per altre, a les nou del matí.
  2. 18 de febrerdimarts Context històric: La reposició dels ajuntaments de 1934 Reunits a la Casa Consistorial l'Ajuntament elegit el 14 de gener de 1934 i el constituït el 2 de maig de 1935, que l'acta anomena Comissió gestora, es fa la reposició de l'Ajuntament elegit. L'arqueig dona 7.196,86 pessetes: 6.825,76 al compte general del Banc Comercial de Barcelona a l'Arboç, 365,76 al compte de l'escola de Sant Marçal i 5,34 a favor al Centre Subirachs. Després del traspàs d'insígnies, cabals i documents, queda constituït l'Ajuntament: alcalde Pere Tort Ferrater, alcalde segon Joan Torrents Pascual, alcalde tercer José Rosell Mestre i consellers Joan Sevé Cuscó, Joan Pujol Cassanyes, Andreu Cassanyes Batlle, Pablo Mirabent Montserrat i Joan Castells Guardià.
  3. 22 d'octubredijous Context històric: Els Consells Municipals de 1936 Constitució del Consell Municipal segons el decret de la Generalitat del 9 d'octubre, sota la presidència del jutge popular Magí Rossell Rossell, amb els consellers designats pels partits polítics i els sectors sindicals de la localitat: Josep Ventosa Raspall, Enric Viñals Raventós i Salvador Badell Raventós (Confederació Nacional del Treball); Magí Rossell Rossell, Joan Miravent Olivella i Joan Romeu Figueras (Esquerra Republicana de Catalunya); Carles Lluch Malivern i Pau Vila Cucurull (Unió General de Treballadors); Tomàs Forcada Miravent (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i Josep Montané Calaf (Unió de Rabassaires de Catalunya). Sota la presidència d'edat del mateix Magí Rossell, és elegit alcalde-president Josep Montané Calaf, alcalde segon Josep Ventosa Raspall i alcalde tercer Pau Vila Cucurull, tots tres per nou vots. L'Ajuntament s'organitza com a Corporació municipal en ple, amb sessió ordinària cada diumenge a les tres de la tarda.
  4. 25 d'octubrediumenge Es nomenen les comissions permanents: Governació (president Josep Ventosa Raspall, amb Joan Miravent Olivella i Tomàs Forcada Miravent), Finances (president Salvador Badell Raventós, amb Carles Lluch Malivern i Joan Romeu Figueras) i Obres Públiques (president Pau Vila Cucurull, amb Magí Rossell Rossell i Enric Viñals Raventós). Carles Lluch Malivern és nomenat dipositari. L'arqueig dona 1.973,51 pessetes al compte del Banc Comercial de Barcelona a l'Arboç.

19378 sessions

  1. 23 de maigdiumenge El conseller Enric Vinyals i Raventós dimiteix, perquè s'ha incorporat a files, i el Consell accepta la designació que la CNT fa d'Andreu Caralt i Soler per substituir-lo, a qui dona possessió. El conseller Josep Ventosa i Raspall, que la CNT ha desautoritzat, dimiteix, i el Consell n'accepta la dimissió.
  2. 13 de junydiumenge Ramon Vilanova i Inglada presenta un document del Sindicat Únic de Treballadors d'El Progrés (CNT) i pren possessió com a conseller per cobrir la vacant de Josep Ventosa Raspall, amb els seus càrrecs d'alcalde segon i president de la comissió de Governació. S'aprova el compte amb el Centre Subirachs (265,88 pessetes a favor) i s'acorda demanar al Centre Sanitari Comarcal de Vilanova i la Geltrú que desinfecti el pou de les Masuques.
  3. 15 d'agostdiumenge Dos veïns de les Casetes de Gornal, Pau Miravent Montserrat i Joaquim Mañé Mañé, lliuren una instància de quaranta veïns que demanen la destitució del conseller Tomàs Forcada Miravent per haver perdut la seva confiança i per «casos d'explotació», i en denuncien actes abusius. El Consell acorda fer immediatament les indagacions necessàries.
  4. 22 d'agostdiumenge Tomàs Forcada Miravent lliura la credencial de conseller i es dona per dimitit; el Consell n'accepta la dimissió.
  5. 29 d'agostdiumenge El conseller Ramon Vilanova lliura un escrit del Sindicat Únic de Treballadors d'El Progrés (CNT) que avala Miquel Vidal i Marquès com a conseller. El Consell, aclarit que és veí del terme, domiciliat a les Casetes de Gornal, l'accepta per cobrir la vacant de Tomàs Forcada, amb els mateixos càrrecs, i li dona possessió.
  6. 25 d'octubredilluns Context històric: El decret del 8 d'octubre de 1937 Sessió extraordinària per aplicar el decret de la Conselleria de Governació i Assistència Social del 8 d'octubre, que regula la constitució dels ajuntaments de Catalunya. L'Ajuntament es declara legalment constituït amb nou consellers (tres d'Esquerra Republicana, tres de la CNT, dos del PSUC i un de la Unió de Rabassaires), dos llocs menys del màxim d'onze; Magí Rossell, que és jutge popular local, promet renunciar al càrrec judicial en quinze dies per resoldre'n la incompatibilitat. Es ratifiquen Josep Montané, Ramon Vilanova i Pau Vila d'alcaldes primer, segon i tercer.
  7. 7 de novembrediumenge Context històric: Les escoles a la Guerra Civil Carles Lluch Malivern presenta la dimissió de conseller, en desacord perquè la Junta de la UGT de la Gornal ha obert, sense consultar-lo, una escola particular al local social; el Consell no l'accepta i li demana que la retiri. Magí Rossell explica que va permetre l'escola, que funciona de les cinc a les set del vespre a càrrec d'un exfrare de la Gornal, per poder depurar-ne els responsables; el Consell n'aprova l'actuació sense reserves i ho comunicarà al conseller de Cultura de la Generalitat i a la Inspecció provincial de primera ensenyança de Barcelona.
  8. 21 de novembrediumenge Es dona compte d'un escrit del Sindicat d'Obrers del camp i oficis varis de la Gornal que accepta la dimissió de Carles Lluch Malivern com a representant de la UGT; el Consell no pot evitar-ne la sortida, en declara vacant el lloc i li ret homenatge. Consta el decret de la Conselleria de Justícia, publicat al Diari Oficial del dia 18, que accepta la renúncia de Magí Rossell Rossell com a jutge popular local.

19386 sessions

  1. 30 d'abrildissabte Context històric: La destitució d'alcaldes durant la guerra S'incorpora a l'acta l'informe de l'agent del Cos d'Investigació i Vigilància de la Generalitat, que destitueix l'alcalde Josep Montané Calaf, per no tenir historial polític suficient, i nomena alcalde el conseller Magí Rossell Rossell, d'Esquerra Republicana.
  2. 1 de maigdiumenge Per haver quedat vacant la dipositaria amb el canvi d'alcalde, es nomena dipositari el conseller Josep Montané Calaf.
  3. 15 de maigdiumenge Pel decret de la Conselleria de Governació, s'atorga al secretari un plus de vida cara de dues-centes cinquanta pessetes mensuals, que li dona un sou de 583,33 pessetes. Joan Sevé Cuscó, nou conseller de la Unió de Rabassaires, és nomenat dipositari, perquè Josep Montané s'ha incorporat a files.
  4. 5 de junydiumenge Pere Martí Rigat pren possessió de conseller per la CNT, en lloc de Ramon Vilanova (que s'ha incorporat a files), amb els seus càrrecs d'alcalde segon i president de la comissió de Governació. La Generalitat concedeix un nou avançament de deu mil pessetes.
  5. 30 de julioldissabte Antoni Raventós Ventura, d'Esquerra Republicana, és nomenat conseller en lloc de Joan Miravent Olivella, que s'ha incorporat a l'Exèrcit. Es fixa en una pesseta el segell municipal que s'aplicarà als salconduits.
  6. 11 de setembrediumenge L'Ajuntament es subscriu al Diari Oficial del Ministeri de Defensa Nacional. Felip Abet Pujol pren possessió de conseller per la CNT, en lloc de Miquel Vidal Marquès.

19394 sessions

  1. 26 de generdijous Context històric: L'ocupació franquista del Penedès Certificació del secretari de l'acta de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, del 26 de gener: en nom del general en cap del Cos d'Exèrcit Marroquí es nomena la Comissió gestora provisional, formada per Pedro Montané Marrugat (alcalde-president), Concha Bertián Sala (concejal) i José Ferrer Bonsoms (secretari). Juren complir el càrrec «inspirant-se en les normes de l'Espanya Nacional».
  2. 12 de febrerdiumenge Certificació de l'acta del 12 de febrer: l'alcalde, amb les facultats del comandant militar de Vilanova i la Geltrú, amplia la Comissió gestora perquè hi hagi un representant de cada un dels set caserius: Justo Navarro Carbó (Torrelletes), Juan Urgell Sans (les Masuques), Ramón Pich Expósito (Sant Marçal), José Font Navarro (la Gornal), José Soler Mañé (les Casetes de la Gornal) i José Soler Ventura (Clariana). Tots juren el càrrec.
  3. 15 de febrerdimecres Es nomena dipositari municipal el gestor Juan Urgell Sans i es constitueixen les comissions d'Hisenda (Urgell, Navarro i Soler Ventura), Governació (Navarro, Font i Urgell) i Obres Públiques (Font, Pich i Soler Mañé). Les sessions ordinàries seran els dimecres a les tres de la tarda.
  4. 5 de julioldimecres Per informar als expedients de pròrroga d'incorporació a files de primera classe, es nomena síndic de l'Ajuntament el gestor Juan Urgell Sans.

19421 sessió

  1. 13 de maigdimecres Per la mort de Justo Navarro Carbó, Torrelletes es queda sense regidor i s'acorda demanar al governador civil que en nomeni un de domiciliat al caseriu. S'aprova el compte amb el Centro Subirachs (217,88 pessetes a favor de l'Ajuntament) i s'acorda cobrar a part el recàrrec municipal del 25 % sobre l'impost estatal del consum d'electricitat.

19431 sessió

  1. 22 de setembredimecres Es declaren partides fallides, per insolvència o domicili desconegut, els descoberts de l'impost de cèdules de 1941 (206 pessetes). Josep Solé Mañé, regidor de les Casetes de la Gornal, és destituït per una sentència militar que li imposa 250 pessetes de multa i dos anys sense càrrecs públics per un certificat de bona conducta del 1939, i s'aprova en principi el projecte de pressupost ordinari del 1944.

19442 sessions

  1. 10 de maigdimecres Els gestors prenen possessió dels dos nous gestors, Martín Navarro Figueras, pel caseriu de Torrelletes, i Juan Vidal Castellví, pel de les Casetes de la Gornal, nomenats pel governador civil per telegrama del 4 de maig.
  2. 21 de junydimecres Sessió extraordinària per informar la Direcció General d'Administració Local sobre els mèrits dels tretze concursants a la secretaria de l'Ajuntament. S'ordena en primer lloc Jaime Lluch Angelet, secretari interí des del 17 de juny de 1942, natural i veí del poble, amb cinc punts, i s'envia certificació de l'acord.

19462 sessions

  1. 9 de generdimecres El gestor Juan Urgell presenta la dimissió per motius de salut, però l'alcalde i la resta de la Comissió no l'accepten i ell retira la petició. S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar d'Hisenda 97,91 pessetes de la participació de la Patent Nacional del primer semestre de 1944. Figuerola ja ha comprat quatre estufes, que s'instal·laran a les escoles més fredes: Castellet, les Masuques, la Gornal (nens) i Clariana.
  2. 31 de marçdiumenge Context històric: L'elecció de procuradors en Corts dels municipis Per un decret de la Presidència del Govern del 15 de març, l'Ajuntament ha de designar un compromisari per a l'elecció de procuradors en Corts dels municipis de la província, que es farà a la Diputació el 14 d'abril. Per votació secreta és elegit Martín Navarro Figueras, amb cinc vots, contra un per a Juan Vidal Castellví.

19495 sessions

  1. 6 de febrerdiumenge Context històric: Les eleccions municipals de 1948 Sessió extraordinària en què, pel decret del Ministeri de la Governació del 21 de gener, cessa la Comissió gestora provisional, perquè s'han de constituir aquell dia els nous ajuntaments amb els regidors proclamats a les eleccions municipals de novembre i desembre. L'alcalde els agraeix els serveis, també en nom del governador civil, i els gestors li lliuren les insígnies.
  2. 6 de febrerdiumenge Sessió pública extraordinària de constitució de l'Ajuntament elegit a les eleccions municipals. Els sis regidors proclamats juren el càrrec davant l'alcalde Pedro Montané Marrugat, que els en dona possessió i declara constituïda la Corporació. L'alcalde designa tinent d'alcalde 1r Juan Urgell Sans i 2n José Font Navarro, i s'acorda fer les sessions ordinàries el segon i el quart dimecres de cada mes, a les setze hores.
  3. 9 de febrerdimecres Es nomena dipositari municipal el regidor Pedro Miravent Sendra, es constitueixen les comissions d'Hisenda, Governació, Obres Públiques i Educació i es nomena síndic el regidor Ramón Badell. Per determinar la pobresa dels mossos que demanen pròrroga de primera classe, es fixa el jornal mitjà d'un bracer en 22,50 pessetes. S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar d'Hisenda 2.049,81 pessetes de la participació ordinària rústica del segon trimestre de 1948, la mateixa xifra del tercer, i 4.121,31 del cupo de compensació del quart trimestre.
  4. 13 de marçdiumenge Sessió extraordinària per elegir el compromisari que ha de representar l'Ajuntament a les eleccions de diputats provincials, el diumenge 20 de març a la Diputació. Surt elegit Juan Urgell Sans per sis vots, contra un per José Font Navarro.
  5. 3 d'abrildiumenge Sessió extraordinària per elegir el compromisari que ha de representar l'Ajuntament a l'elecció del procurador en Corts dels municipis de la província, el diumenge 10 d'abril. Surt elegit Juan Urgell Sans, tinent d'alcalde, per sis vots, contra un per Jaime Piñol.

19501 sessió

  1. 29 de generdiumenge Context històric: El nomenament de l'alcalde pel governador civil Sessió extraordinària en què l'alcalde Pedro Montané Marrugat dona possessió del càrrec d'alcalde-president a José Soler Rosell, nomenat pel governador civil, i li lliura la credencial, el bastó de comandament i les altres credencials pròpies del municipi. Montané agraeix als regidors la col·laboració durant els onze anys que ha regit l'Alcaldia, i els regidors expressen la seva complaença pel nomenament del nou alcalde.

19521 sessió

  1. 3 de febrerdiumenge Sessió de constitució de la nova Corporació. Cessen els regidors José Font, José Montserrat i Ramón Badell, i prenen possessió els elegits José Badell Raventós, Jacinto Romeu Ferré i José Ventura Morató. L'alcalde nomena tinents Juan Urgell (1r) i Pedro Miravent (2n), síndic Jacinto Romeu, forma les comissions d'Hisenda, Governació, Obres Públiques i Educació, i s'acorda fer les sessions ordinàries el segon i el quart dimecres de cada mes.

19542 sessions

  1. 29 d'octubredivendres Context històric: Les eleccions municipals de 1954 Sessió extraordinària per determinar les vacants de regidor que s'han de cobrir a les eleccions municipals convocades pel decret del 24 de setembre: una per cada tercer de representació, la familiar (Juan Urgell Sans), la sindical (Jaime Piñol Ferrer) i la corporativa (Pedro Miravent Sendra), tots elegits pel decret del 30 de setembre de 1948.
  2. 8 de desembredimecres L'Ajuntament es dona per assabentat que els regidors elegits per formar el nou Ajuntament són Francisco J. Mañé Mañé (tercer familiar), José Vila Tort (sindical) i Sebastian Figueras Balada (corporatiu). Es donen per bons els comptes del novembre (28.177,68 pessetes d'ingressos i 7.641,42 de pagaments) i es paguen factures, entre les quals 3.721,50 pessetes per al paviment del carrer de les Masuques, 3.868,34 per les obres de les escoles de la Gornal i la retenció de 6.035,76 de la Diputació per la col·laboració al cadastre. S'acorda adaptar l'aula lliure de les escoles de la Gornal per a la biblioteca escolar, la Secretaria i el Jutjat de Pau.

19552 sessions

  1. 6 de febrerdiumenge Sessió extraordinària de constitució de la nova Corporació. Cessen els regidors Juan Urgell, Pedro Miravent i Jaime Piñol, i els tres elegits a les eleccions de novembre (Sebastian Figueras Balada, Francisco J. Mañé Mañé i José Vila Tort) juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde nomena tinents d'alcalde Sebastian Figueras Balada (1r) i Francisco J. Mañé Mañé (2n), i s'acorda que el Ple es reuneixi el segon i el quart dimecres de cada mes a les cinc de la tarda.
  2. 9 de febrerdimecres S'arqueja la caixa (60.818,75 pessetes al pressupost i 3.800 en valors independents) i el dipositari Pedro Miravent renuncia al càrrec: l'Ajuntament nomena dipositari Francisco J. Mañé Mañé. S'aprova l'inventari del patrimoni, s'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar d'Hisenda recàrrecs i arbitris del quart trimestre de 1954, s'acorda comprar una caixa de cabals i s'aprova el padró de l'arbitri sobre la riquesa rústica (68.763,52 pessetes) i la compte de valors independents del 1954.

19571 sessió

  1. 1 de novembredivendres Sessió extraordinària per determinar les vacants de regidor que s'han de cobrir a les eleccions municipals convocades pel decret del 18 d'octubre de 1957. En són tres, una per terç: José Badell Raventós (terç de representació familiar), Jacinto Romeu Farré (terç sindical) i José Ventura Morató (terç corporatiu), tots tres elegits pel decret del 9 d'octubre de 1951. No hi ha cap altra vacant per defunció, excusa, incompatibilitat o pèrdua del càrrec.

19581 sessió

  1. 2 de febrerdiumenge Sessió de constitució de l'Ajuntament renovat per les eleccions municipals de 1957. Cessen José Badell Raventós, Jacinto Romeu i José Ventura Morató i prenen possessió, amb el jurament, Pedro Casañas Soler, Andrés Guxens Navarro i José Urpí Farré. L'alcalde nomena primer tinent d'alcalde Sebastian Figueras Balada i segon Francisco J. Mañé Mañé, i les sessions ordinàries es fixen el segon i el quart dimecres de cada mes a les cinc de la tarda.

19614 sessions

  1. 5 de febrerdiumenge Constitució de l'Ajuntament renovat després de les eleccions municipals convocades pel decret del 13 d'octubre de 1960. Cessen Francisco J. Mañé Mañé, José Vila Tort i Sebastian Figueras Balada i juren el càrrec Juan Guxens Bosch, Juan Marcillas Romeu i Juan Pujol Vives. L'alcalde nomena primer tinent d'alcalde José Urpí (districte 1r) i segon Juan Marcillas (districte 2n); les sessions ordinàries seran el segon i el quart dimecres de cada mes, i es formen les comissions d'Hisenda, Obres públiques, Governació i Educació i Sanitat.
  2. 8 de febrerdimecres Francisco J. Mañé Mañé, regidor cessat, renuncia a la dipositaria i és nomenat dipositari Juan Pujol Vives; l'arqueig dona 107.417,29 pessetes al pressupost ordinari i 37.299 al de la pavimentació de la Gornal. S'aproven l'inventari del patrimoni i la cobrança executiva dels arbitris del segon semestre de 1960, i es compra un rellotge horari per a l'enllumenat de Sant Marçal (1.303 pessetes). Es paguen la corda del pou de les Casetes, les reparacions de l'escola de Sant Marçal i les quotes de la Mutualitat Nacional de Previsió de l'Administració Local.
  3. 24 de maigdimecres Es fan clots per recollir l'aigua de pluja i adobar els arbres de la rambla de la Gornal, que s'està pavimentant, i es posa sota la rambla un tub d'Eternit de 50 mil·límetres per a una futura conducció d'aigua. El pis de la mestra de la Gornal tindrà comptador propi, a petició de FECSA, i es paga la liquidació de Bellvei de l'electricitat de les Casetes de 1960. L'alcalde José Soler Rosell comunica que ha demanat al governador civil que el rellevi, després de més d'onze anys, per l'edat i els seus assumptes; els regidors ho lamenten.
  4. 14 de junydimecres Es fa un reg asfàltic al passeig central de la rambla de la Gornal, no previst al projecte, i, aprofitant la piconadora del contractista Mercadé, un reg de segellat als carrers José Antonio i Clariana de les Casetes; el de les Dues Províncies el farà Bellvei, que en pagarà la meitat. Es donen 250 pessetes a les festes majors de la Gornal, les Masuques i Sant Marçal i 200 a les de Torrelletes, Castellet i Clariana, es trasllada el telèfon de Castellet del núm. 49 al 42 i el comptador de l'enllumenat de Sant Marçal a la Societat Recreativa. Es paguen 40.000 pessetes a compte a Vicente Mercadé i deu discos d'stop; el motor del pou de les Masuques funciona i se n'analitzarà l'aigua. El governador ha fet saber a l'alcalde que ha de continuar.

19643 sessions

  1. 2 de febrerdiumenge Constitució de l'Ajuntament renovat després de les eleccions municipals convocades pel decret del 23 de setembre de 1963. Cessen els regidors José Urpí Ferré, Pedro Casañas Solé i Andrés Guxens Navarro, afectats per la renovació, i juren el càrrec els elegits Luis Raspall Raventós, Juan Ferré Giull i Juan Sevé Rovirosa. L'alcalde nomena primer tinent d'alcalde Luis Raspall; s'acorda que el Ple celebri les sessions ordinàries el segon i el quart dimecres de cada mes, a les disset hores, i es formen les comissions d'Hisenda, Governació, Obres Públiques i Educació i Sanitat.
  2. 12 de febrerdimecres S'aprova l'inventari del patrimoni municipal i la plantilla revisada del personal, d'acord amb la Llei del 20 de juliol de 1963: les places d'agutzil i de guarda rural s'havien donat de baixa per acord del 26 de juny de 1957 (es presten per contractació) i només queda en plantilla el secretari (grau 15). Com que les despeses del personal administratiu són el 35,62 % del pressupost de 1964, per sobre del 25 % que fixa la Llei de règim local, s'acorda demanar al ministre de la Governació autorització per sobrepassar-lo. S'acorda també arreglar els braços de l'enllumenat públic de les Masuques, demanar al Servei Provincial d'Inspecció i Assessorament poder nomenar dipositari un regidor sense fiança i fer constar un vot de gràcies a la mestra de les Masuques, Magdalena Borrás Boguñas.
  3. 26 de febrerdimecres Amb l'informe favorable del Servei Provincial d'Inspecció i Assessorament, s'acorda nomenar dipositari el regidor Juan Pujol Vives, relevat de l'obligació de prestar fiança, de la gestió del qual es fan responsables solidàriament els altres regidors. S'aproven pagaments, entre els quals 18.317 pessetes lliurades a la Caixa de Dipòsits per a l'escola de Clariana, 20.000 per la compra del terreny, 3.175 al notari Manuel Crehuet per l'escriptura i 1.000 a la Diputació com a primera anualitat de l'avançament de 10.000 per a l'escola.

19651 sessió

  1. 8 de febrerdilluns Sessió extraordinària convocada per ordre del governador civil i presidida pel seu delegat, el vicesecretari general del Govern Civil, per donar possessió del càrrec d'alcalde-president a Heraldo Ribas Montáner, designat en substitució de José Soler Rosell. Es llegeixen l'ofici de convocatòria i la credencial del 28 de gener, Ribas jura el càrrec i rep el bastó i les insígnies, i l'alcalde sortint i el nou alcalde i el delegat pronuncien unes paraules.

19672 sessions

  1. 5 de febrerdiumenge Constitució de l'Ajuntament renovat després de les eleccions municipals convocades pel decret del 10 d'octubre de 1966. Cessen els regidors afectats per la renovació i juren el càrrec els tres elegits, José Mañé Papiol (terç familiar), José Gumá Montané (terç sindical) i Jaime Vidal Batet (terç corporatiu), amb mandat fins al 1973, mentre Juan Farré, Juan Sevé i Luis Raspall continuen fins al 1970. L'alcalde designa primer tinent d'alcalde Luis Raspall, s'acorda que el Ple celebri les sessions ordinàries el quart dimecres de cada mes a les disset hores i es formen les comissions d'Hisenda, Governació i Obres Públiques.
  2. 22 de febrerdimecres L'Ajuntament s'assabenta que el delegat d'Hisenda ha aprovat el pressupost ordinari de 1967, aprova la liquidació de la cobrança executiva del segon semestre de 1966 (càrrec de 7.577,50 pessetes) i el compte de valors independents i auxiliars de 1966. Com que Juan Pujol Vives ja no és regidor, accepta que renunciï a continuar de dipositari i hi nomena el regidor Jaime Vidal Batet, sense fiança. Nomena arquitectes municipals José Báscones A. de Sotomayor i Andrés Alvarez Alcázar i aparellador Alejandro Sebastián Bello, amb estudi a Barcelona; informa favorablement l'ampliació de la fàbrica de José Reverter Minguella, si es posen mesures contra el fum i la pols; i concedeix llicència a A.D.A.M.S. Inmobiliaria per obrir una cafeteria a la Urbanització Marina, sempre que obtingui l'autorització del Govern Civil.

19692 sessions

  1. 27 d'agostdimecres El regidor i dipositari Jaime Vidal Batet demana la dimissió d'aquests càrrecs perquè han canviat les seves circumstàncies familiars i de feina; l'Ajuntament en principi l'accepta i trasllada la instància al governador civil (article 382 de la Llei de Règim Local). Per unanimitat de sis dels set regidors, s'aprova l'informe de la Comissió d'Obres Públiques i el projecte i estudi hidrogeològic de l'enginyer industrial Mario Viñas Peris per obrir un pou entre la Gornal i Clariana que abasteixi d'aigua potable els dos caserius, es declara d'utilitat pública i s'exposa un mes al públic. Es concedeixen deu llicències d'obres (núm. 40 a 49) i s'aproven factures, entre elles el lloguer de la casa de la mestra de Clariana (3.000 pessetes), les despeses de l'incendi d'un bosc i un llençol per a un jove ofegat al Pantà.
  2. 22 d'octubredimecres L'Ajuntament s'assabenta que el governador civil no dona lloc a resoldre la sol·licitud de dimissió del regidor Jaime Vidal Batet. Per unanimitat, concedeix a José Reverter Minguella la llicència per ampliar la indústria de moltura de creta de les Casetes de la Gornal, qualificada de molesta i insalubre i condicionada a mantenir els dispositius de captació de pols i la xemeneia obturada. S'aprova el compte general del pressupost extraordinari de 1964 i, provisionalment, el projecte d'urbanització de la Rambla de la Gornal, que va a la Comissió Provincial d'Urbanisme. Es ratifica el projecte del pou entre la Gornal i Clariana (amb dues reclamacions desestimades, perquè se situa en terrenys veïnals vora el camí del Cementiri) i es remet a la Comissió Provincial de Serveis Tècnics. S'acorda comprar una estufa de butà per a l'escola de les Masuques i una cuina per a la casa de la mestra de Sant Marçal, es concedeixen quinze llicències d'obres (núm. 55 a 69) i es paguen factures, entre elles els honoraris de l'enginyer Mario Viñas Peris (12.340 pessetes) i l'estudi hidrogeològic de Geotècnica (14.000).

19702 sessions

  1. 24 de febrerdimarts L'alcalde informa que no es pot cobrir interinament la vacant de la Secretaria, per traslat de Jaime Lluch Angelet, amb un funcionari del Cos Nacional, i que ha demanat a Salvador Serrano Royo, secretari en propietat de l'Arboç, que se'n faci càrrec amb caràcter accidental des de l'1 de març. S'acorda duplicar les consignacions de l'agutzil i el guarda rural, elevar a 4.000 pessetes mensuals l'assignació de l'auxiliar de secretaria, amb efecte d'1 de gener, i autoritzar sis llicències d'obres (una granja de 280 m², una casa de les Casetes de Cal Llopart, un murete a la finca Can Jané...); la de José Reverter queda pendent d'un projecte.
  2. 25 d'octubrediumenge Sessió extraordinària, a les sis de la tarda, per determinar les vacants de regidor a proveir a les eleccions municipals convocades pel Decret 2619/1970 del 12 de setembre. Es llegeixen el decret i els articles 89 de la Llei de règim local i 40 del Reglament d'organització, i es declara que la renovació afecta un regidor de cada terç: Juan Farré Güell (familiar), Juan Sevé Rovirosa (sindical) i Luis Raspall Raventós (corporatiu), tots elegits pel decret de 1963; no hi ha cap altra vacant.

19715 sessions

  1. 27 de generdimecres S'aprova la relació valorada i la certificació d'obra del sondeig per captar aigua al camí de Clariana, per abastir la Gornal i Clariana (481.149,50 pessetes). A petició del jutge d'instrucció de Vilanova, s'acorda informar que fins fa dotze o tretze anys els veïns de la plaça del Castell de Castellet hi trillaven les collites i que ha servit sempre de lliure pas; les obres de Nuria Rahola Rahola no hi tallen el pas, però el redueixen i el desvien. Es concedeixen cinc llicències d'obres i s'aproven pagaments per 31.434 pessetes (senyals de trànsit de Sant Marçal, enllumenat, despeses de representació, tauler d'anuncis, escoles i serveis d'aigües). L'alcalde agraeix als regidors que cessen la col·laboració i la dedicació.
  2. 7 de febrerdiumenge Sessió pública extraordinària, a les dotze i mitja, de constitució del nou Ajuntament arran de les eleccions municipals convocades pel Decret 2619/1970 del 12 de setembre. Cessen els regidors afectats per la renovació i els nous, escollits pels terços familiar, sindical i corporatiu, juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde designa José Montserrat Raventós primer tinent d'alcalde, es fixen les sessions ordinàries el quart dimecres de cada mes a les divuit hores i es creen les comissions informatives de Governació, Hisenda i Obres Públiques.
  3. 21 de marçdiumenge Sessió extraordinària, a les deu del matí, per designar un regidor compromissari per a l'elecció de diputat provincial de representació municipal del partit judicial, convocada pel Decret 307/1971 del 20 de febrer. Amb sis vots de set, queda proclamat compromissari l'alcalde Heraldo Ribas Montané; l'elecció és el dia 28 al Palau de la Diputació, a les deu.
  4. 23 de setembredijous Sessió pública extraordinària, a les deu, per donar compte del Decret 2049/1971 del 13 d'agost, que convoca les eleccions de procuradors en Corts representants de l'Administració local. Amb sis vots de set, queda proclamat compromissari l'alcalde Heraldo Ribas Montané; l'elecció és el 5 d'octubre a Barcelona i el municipi hi té dret a emetre 1.327 vots, segons el padró de 1970.
  5. 22 de desembredimecres Es ratifica el nomenament de Jaime Vidal Batet com a dipositari (acord del 22 de febrer de 1967), relevat de prestar fiança. No es dona conformitat al pla general d'ordenació urbana comarcal que proposa l'Alcaldia de Vilanova, perquè es considera lesiu i innecessari. S'aprova el pressupost de 10.480 pessetes per fer un mur de contenció al camí de Cal Vilo, a Sant Marçal, i es dona permís en principi a Circuitos Españoles de Apoyo per instal·lar expositors informatius, amb la petició que siguin set. Es fan baixes de drets reconeguts per 44.701 pessetes, s'autoritza el rector a connectar a l'enllumenat públic els focus de la façana de l'església i s'aprova l'ordenança sobre l'ocupació del subsòl, el sòl i el vol de la via pública, des de l'1 de gener de 1972. Es concedeixen nou llicències d'obres.

19731 sessió

  1. 21 d'octubrediumenge Sessió extraordinària per declarar les vacants de regidor segons el Reglament d'organització: no n'hi ha cap per excusa o incompatibilitat, i s'han de renovar els tres regidors d'un terç, José Mañé Papiol (terç familiar), José Gumá Montané (sindical) i Jaime Vidal Batet (entitats), per expiració del mandat. Se'n farà arribar certificació al governador civil i a la Junta Municipal del Cens.

19743 sessions

  1. 3 de febrerdiumenge Sessió pública extraordinària de constitució de la nova Corporació, a les deu del matí. Aprovada l'acta anterior, cessen els regidors afectats per la renovació (José Gumá Montané, Jaime Vidal Batet i José Mañé Papiol) i els tres elegits a les eleccions del Decret del 17 d'agost de 1973 (José Torrents Guxens, Pedro Pujol Miravent i Juan Marcillas Altet) juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde designa primer tinent d'alcalde José Montserrat Raventós, es fixa que les sessions ordinàries seran el quart dimecres de cada mes a les 18 hores i es designen les comissions informatives de Governació, Hisenda i Obres Públiques.
  2. 3 de marçdiumenge Sessió extraordinària, a les deu del matí, per designar un regidor compromissari per a l'elecció de diputat provincial de representació municipal del partit judicial, convocada pel Decret 178 del 4 de febrer; l'elecció és el diumenge 10 de març a la Diputació, a les deu. Amb sis vots de set, queda proclamat compromissari l'alcalde Heraldo Ribas Montané.
  3. 30 d'abrildimarts Sessió extraordinària, a les deu del matí, per designar un regidor compromissari per a l'elecció de procurador en Corts de representació municipal de la província, convocada pel Decret 957/74; l'elecció és el 12 de maig a la Diputació. Amb sis vots de set (en calen quatre), queda proclamat compromissari l'alcalde Heraldo Ribas Montané, que hi tindrà dret a 1.327 vots segons els habitants de dret.

19763 sessions

  1. 1 de febrerdiumenge Sessió extraordinària en què el delegat del governador civil, Carlos Tejera Victory, dona possessió del càrrec d'alcalde a José Jofré Urgell, proclamat alcalde electe el 25 de gener. Jofré fa el jurament promissori, rep el bastó de comandament i les insígnies, ocupa la Presidència, saluda la Corporació i aixeca la sessió a dos quarts de dues.
  2. 25 de febrerdimecres Es redueix uns 25 m² la rambla de la Gornal per fer-hi calçada, s'aprova la liquidació del pressupost ordinari de 1975 (superàvit de 2.650.522 pessetes) i es dona compte de la negativa de Bellvei a mancomunar l'aigua i el clavegueram de les Casetes de la Gornal. Es pugen els sous de l'auxiliar (8.000 pessetes mensuals), l'agutzil i el guarda rural (4.800), s'acorda adecentar les oficines, demanar a Vilanova i la Geltrú còpia de l'acord del dret d'aigües, oferir una placa de plata a l'alcalde sortint Heraldo Ribas pels onze anys de mandat, demanar a la Diputació l'ajuda tècnica per al projecte d'electrificació de Sant Marçal i 25.000 pessetes per reparar-hi camins, i es concedeixen tres llicències d'obres.
  3. 25 d'agostdimecres S'aprova la segona certificació de l'obra d'aigua de la Gornal i Clariana (594.844 pessetes). Es decideix demanar a la Jefatura d'Inspecció de les corporacions locals de Tarragona que reprengui les gestions per mancomunar serveis amb Bellvei, demanar a la Diputació de Barcelona les normes per instal·lar un poliesportiu per a les Casetes de la Gornal i Bellvei, aprovar inicialment el projecte de renovació de l'enllumenat de Sant Marçal (136.321 pessetes) i concedir una llicència per a una pedrera de creta a la partida dels Muns. El secretari accidental Salvador Serrano presenta la renúncia, que s'accepta amb la petició que continuï fins al 30 de setembre; es concedeixen dues llicències d'obres.