Salta al contingut
Actes del Ple Història de Castellet i la Gornal

Tema

constitució

Constitució de l'Ajuntament, presa de possessió dels regidors elegits o nomenats i elecció de l'alcalde i els tinents.

53 sessions · 1879–1974Cerca dins del tema →

Sessions per any

Anys amb un fet històric relacionat.

Context històric

Tots els fets històrics →

Llocs més esmentats

18793 sessions

  1. 30 de junydilluns L'alcalde informa que s'han passat les comunicacions als regidors que prendran possessió l'endemà, posa sobre la taula els butlletins i oficis rebuts des de gener i demana puntualitat per a la constitució del nou Ajuntament.
  2. 1 de julioldimarts Constitució del nou Ajuntament després de la renovació per meitat. Juan Guardia Mir és elegit alcalde (5 vots contra 4 de Francisco Vila); tinents Facundo Badell y Jané i José Ventosa y Mestre; regidor interventor Isidro Guxens; procurador síndic Jaime Casals; regidors Francisco Vila, Ramon Rosell, José Morros i José Raventos. S'acorda fer una sessió setmanal els diumenges a les vuit del matí.
  3. 7 de julioldilluns L'alcalde informa que el 2 de juliol es va comunicar al governador la presa de possessió i la relació de càrrecs, i que s'ha anunciat el repartiment territorial de l'any.

18812 sessions

  1. 18 de junydissabte Es cita tots els regidors a comparèixer l'1 de juliol per a la presa de possessió dels regidors elegits.
  2. 1 de julioldivendres Constitució de l'Ajuntament després de les eleccions del 3 al 6 de juny. Juan Guardia és reelegit alcalde (8 vots i un en blanc); tinents Facundo Badell Jané i José Ventosa Mestre (8 vots cadascun); regidor interventor José Morros Mestre i procurador síndic Isidro Guxens (9 vots cadascun); regidors Ramon Rosell y Pujol, José Raventos é Ybern, Jaime Casals y Urpí i Francisco Vila Romeu. S'acorda una sessió setmanal els diumenges a les vuit del matí.

18832 sessions

  1. 24 de junydiumenge Es convoquen tots els regidors a l'1 de juliol, quan els sis regidors nous han de prendre possessió. Es dona compte dels Butlletins Oficials.
  2. 1 de julioldiumenge Constitució de l'Ajuntament després de les eleccions de maig. Juan Guardia y Mir és reelegit alcalde (7 vots); tinents d'alcalde José Romaguera[?] (Romagosa) Boada i Lorenzo Palau Carbonell, i regidor síndic Francisco Vila y Romeu, per unanimitat; regidors Juan Yll y Mata, Pablo Jansa Ferrer, Ramon Rosell Pujol, Luis Rovira i José Pujol Palau[?]. Cessen Facundo Badell, Jaime Casals, Isidro Guxens, José Ventosa i José Raventos. Al marge, s'aplica al capítol d'imprevistos de 1882-83 un compte de 325 pessetes presentat per l'alcalde.

18851 sessió

  1. 1 de julioldimecres Constitució del nou Ajuntament. Presa de possessió dels regidors elegits i elecció de càrrecs per aclamació: alcalde Pablo Morató y Cañas, tinent 1r Pedro Jofré Romagosa, tinent 2n Ramon Palau Llopet, regidor síndic i dipositari José Romagosa (el text diu «Romagera»), i regidors 1r a 5è Pablo Jansá, Juan Yll, Luis Rovira, Pablo Rosell y Bajas[?] i José Pujol Palau. Sessió ordinària cada diumenge de set a vuit del matí.

18871 sessió

  1. 1 de julioldivendres Sessió inaugural: Pablo Morató és reelegit alcalde per vuit vots i una papereta en blanc; tinents Pedro Jofré (1r) i Ramon Palau (2n); síndic José Soler; regidors Pablo Jansa, Ambrosio Ferrer, Pablo Rosell, Juan Fonts i Juan Mañé. S'acorda una sessió ordinària setmanal el diumenge a les vuit del matí.

18901 sessió

  1. 1 de generdimecres Sessió inaugural del nou Ajuntament sorgit de les eleccions de l'1 de desembre. L'alcalde sortint, Pablo Morató, declara constituït l'Ajuntament i es retira; sota la presidència de Ramon Palau, regidor amb més vots, és elegit alcalde José Figueras Blat (vuit vots i una papereta en blanc), tinent d'alcalde 1r Magin Rosell y Palau i 2n Ramon Palau y Llopet (vuit vots cadascun) i regidor síndic José Ventosa y Artés. S'acorda fer sessió ordinària els diumenges a les vuit del matí.

18912 sessions

  1. 28 de junydiumenge S'han rebut les ternes per a la Junta d'instrucció. L'alcalde recorda que l'1 de juliol es constitueix el nou Ajuntament i demana puntualitat; s'acorda lliurar als nous regidors l'ofici de nomenament i convocatòria.
  2. 1 de julioldimecres Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions de maig. Sota la presidència de l'alcalde José Figueras es llegeixen els articles 52 a 57 de la llei municipal i es declara constituït el nou Ajuntament; presidint Mariano Rosell Cornellas, regidor amb més vots, és reelegit alcalde José Figueras Blat (vuit vots i una papereta en blanc). Són elegits tinent d'alcalde 1r Magin Rosell Palau, 2n Ramon Palau Llopet i regidor síndic José Ventosa Artés; queden regidors Mariano Rosell Cornellas (1r), Juan Pujol Giró (2n), Magin Casañas[?] Miguel (3r), José Ventura Costa (4t) i Pedro Urgell Vives (5è). S'acorda fer sessió els diumenges a les vuit del matí.

18941 sessió

  1. 1 de generdilluns Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions del novembre. L'alcalde sortint José Figueras instal·la els nous regidors i, presidint Mariano Rosell Cornellas (el més votat), són elegits alcalde Pablo Casals (nou vots), tinent 1r Ramon Colet (set vots contra dos) i tinent 2n José Pujol (nou vots); José Ventura és nomenat procurador síndic i Juan Gumá el seu suplent. S'acorda fer sessió ordinària els diumenges a les nou del matí i es fixa l'ordre de substitució dels regidors.

18951 sessió

  1. 1 de julioldilluns Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions de maig. L'alcalde sortint Pablo Casals instal·la els regidors electes (José Olivella Recasens, Magin Alás Viñals, Pedro Urgell Vives i Pedro Jofré Romagosa); cessen Mariano Rosell, Juan Pujol Giró i José Ventura. Presidint Ramon Colet (el més votat), és elegit alcalde Ramon Colet (sis vots contra tres de Pablo Casals), tinent 1r José Pujol Pascual (vuit vots contra un de Magin Alás) i tinent 2n Pablo Casals (nou vots). Juan Gumá és nomenat procurador síndic i Magin Alás el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí i es fixa l'ordre de substitució dels regidors.

18991 sessió

  1. 1 de julioldissabte Sessió inaugural del consistori renovat a les eleccions del 14 de maig. L'alcalde sortint Ramon Colet instal·la els regidors electes (Felip Juncosa Rosell, Pedro Urgell Huguet, Francisco Pujol Mirabent i Antonio Marlés Alsina); cessen José Olivella, Magin Alás, Pedro Urgell Vives i Pedro Jofré, i continuen Ignacio Soler, Juan Gumá, Jaime Piñol i José Miró. Ramon Colet és reelegit alcalde (vuit vots i una papereta en blanc); Ignacio Soler Calaf és elegit tinent d'alcalde 1r i José Miró tinent 2n (vuit vots cadascun i una papereta en blanc). Juan Gumá és nomenat procurador síndic i Antonio Marlés el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí i es fixa l'ordre de substitució dels regidors.

19021 sessió

  1. 1 de generdimecres Sessió inaugural del bienni amb els regidors elegits el 10 de novembre de 1901. L'alcalde Ramon Colet instal·la els electes (Agustin Torrents Carbó, Ambrosio Vidal Farré, Francisco Navarro Rosell, Pedro Jansá Solé i Juan Mestre Solé); cessen Ramon Colet, Ignacio Soler, José Miró, Juan Gumá i Jaime Piñol. Presidint Juan Mestre Solé, el més votat, és elegit alcalde Felip Juncosa Rosell (vuit vots i una papereta en blanc), tinent 1r Antonio Marlés Alsina i tinent 2n Agustin Torrents Carbó (vuit vots i una papereta en blanc cadascun). Pedro Jansá Solé és elegit per unanimitat procurador síndic i Juan Mestre Solé el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit i es fixa l'ordre de substitució dels regidors (Mestre, Navarro, Jansá, Vidal, Pujol i Urgell).

19042 sessions

  1. 1 de generdivendres Sessió inaugural del bienni amb els regidors elegits el 8 de novembre de 1903. L'alcalde Felip Juncosa instal·la els electes (Joaquin Lluch Navarro, Pedro Urgell Huguet, reelegit, José Ventura Costa i Juan Pujol Giró); cessen Felip Juncosa, Antonio Marlés i Francisco Pujol. Presidint Juan Mestre Solé, el més votat, és elegit alcalde Pedro Jansá Solé (set vots i una papereta en blanc), tinent 1r Agustin Torrents Carbó (set vots i una en blanc) i tinent 2n Joaquin Lluch Navarro (cinc vots, dos per a Francisco Navarro i una en blanc). José Ventura Costa és elegit per unanimitat procurador síndic i Juan Mestre Solé el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit i es fixa l'ordre de substitució dels regidors (Mestre, Navarro, Urgell, Vidal, Ventura i Pujol).
  2. 1 de generdivendres Versió en formulari imprès de la constitució de l'1 de gener de 1904 (vegeu 1904-01-01-E), datada per errada «mil novecientos tres». L'alcalde sortint Felip Juncosa instal·la els electes de novembre i es retira amb els sortints. Presidint Juan Mestre Solé és elegit alcalde Pedro Jansá Solé (set paperetes i una en blanc), tinent 1r Agustin Torrents Carbó (set i una en blanc) i tinent 2n Joaquin Lluch Navarro (cinc paperetes, dues per a Francisco Navarro Rosell i una en blanc). José Ventura Costa és procurador síndic i Juan Mestre Solé el seu suplent; sessions els diumenges a les vuit.

19061 sessió

  1. 1 de generdilluns Sessió inaugural del bienni amb els regidors elegits el 12 de novembre de 1905. L'alcalde Pedro Jansá Solé instal·la els electes (José Tort Bolet, José Carbó Soler, Juan Rosell Navarro, Juan Solé Calaf i Pedro Montané Bundó) i es retiren els sortints (Jansá, Agustin Torrents, Juan Mestre, Ambrosio Vidal i Francisco Navarro). Presidint José Carbó Soler, el més votat, és elegit alcalde Joaquin Lluch Navarro (vuit vots i una papereta en blanc), tinent 1r Pedro Urgell Huguet (cinc vots, quatre per a José Ventura Costa) i tinent 2n José Tort Bolet (vuit vots i una en blanc). Juan Solé Calaf és elegit procurador síndic i Pedro Montané Bundó el seu suplent; les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit i es fixa l'ordre de substitució dels regidors (Carbó, Rosell, Ventura, Pujol, Solé i Montané).

19091 sessió

  1. 1 de julioldijous Sessió inaugural del bienni. L'alcalde Joaquin Lluch instal·la els regidors elegits el 2 de maig (José Ventosa, Sebastian Pujol, Domingo Mirabent i José Soler) i es retira amb els sortints. Sota la presidència interina de José Ventosa Artés, el de més edat dels elegits per l'article 29, s'elegeix alcalde José Tort Bolet (7 vots i 2 paperetes en blanc); tinent d'alcalde 1r, Pedro Muntané Bundó (7 vots), i 2n, José Ventosa Artés (5 vots, contra 3 de Juan Rosell Navarro); procurador síndic, Juan Soler Calaf (8 vots), amb Juan Rosell Navarro de suplent. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí. Ordre de substitució: Sebastian Pujol Guxens, Domingo Mirabent Miguel, José Soler Oller, José Carbó Soler, Juan Rosell Navarro i Juan Soler Calaf.

19101 sessió

  1. 1 de generdissabte Sessió inaugural del bienni. L'alcalde José Tort instal·la els regidors elegits (Juan Papiol, José Montaner i José Mestre; el sortint i reelegit José Carbó Soler no hi és perquè està malalt) i es retiren els sortints (Pedro Muntané, Juan Soler i Juan Rosell). Sota la presidència interina de Juan Papiol Güell, el de més edat dels elegits per l'article 29, José Tort Bolet és reelegit alcalde (7 vots i una papereta en blanc); tinent d'alcalde 1r, Sebastian Pujol Guxens (6 vots, contra 2 de «José Ventosa Mestre»), i 2n, José Ventosa Artés (7 vots); procurador síndic, Juan Papiol (7 vots), amb José Soler Oller de suplent. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Juan Papiol Güell, Domingo Mirabent Miguel, José Soler Oller, José Carbó Soler, José Montaner Rovirosa i José Mestre Carbó.

19121 sessió

  1. 1 de generdilluns Sessió inaugural del bienni. L'alcalde José Tort instal·la els regidors elegits i es retiren els sortints (José Ventosa i Domingo Mirabent), que signen la primera part de l'acta. Sota la presidència interina de Juan Papiol Güell, el de més edat dels elegits, José Tort Bolet és reelegit alcalde (7 vots, un per a José Jofré Tort i una papereta en blanc); tinent d'alcalde 1r, Sebastian Pujol Guxens, i 2n, Juan Papiol Güell; procurador síndic, José Jofré Tort, amb José Soler Oller de suplent (tots per 8 vots i una papereta en blanc). Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: José Jofré Tort, Tomás Forcada Mañé, José Carbó Soler, José Soler Oller, José Montané Rovirosa i José Mestre Carbó.

19141 sessió

  1. 1 de generdijous Sessió inaugural del bienni. L'alcalde José Tort Bolet instal·la els regidors elegits (Pedro Tomás, Isidro Amorós, Joaquín Lluch, Jaime Tort i José Solé) i es retira amb els sortints (Juan Papiol, José Carbó, José Mestre i José Montané), que signen la primera part de l'acta. Sota la presidència interina de Tomás Forcada Mañé, el de més edat dels elegits, l'elecció d'alcalde fa empat en dues votacions entre Joaquín Lluch Navarro i Pedro Tomás Galofré (quatre vots cadascun); el sorteig fa alcalde interí Pedro Tomás fins a la sessió següent. Tinent d'alcalde 1r, Sebastian Pujol Guxens (8 vots); 2n, José Jofré Tort (5 vots, 3 per a José Solé Ventura), que no hi és per malaltia; procurador síndic, José Soler Oller (5 vots, 3 per a Solé), i suplent, Isidro Amorós Marrugat (5 vots, 2 per a Jaime Tort Vidal i 1 per a Lluch). Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Forcada, Soler, Amorós, Lluch, Tort i Solé.

19161 sessió

  1. 1 de generdissabte Sessió inaugural del bienni. S'instal·len els regidors electes el 7 de novembre, proclamats per l'article 29 de la llei electoral (Pedro Mirabent, Juan Calaf, Andrés Urgell i Juan Ventosa), i cessen Sebastian Pujol, José Soler, José Jofré i Tomás Forcada. Sota la presidència interina d'Andrés Urgell Vives, el regidor electe de més edat, Joaquín Lluch Navarro és reelegit alcalde per vuit vots i una papereta en blanc; Pedro Tomás Galofré i Isidro Amorós Marrugat són elegits tinents d'alcalde 1r i 2n amb els mateixos vots. Jaime Tort Vidal és elegit procurador síndic i Andrés Urgell, suplent, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Urgell, Ventosa, Calaf, Mirabent, Tort i Solé (regidors 1r a 6è).

19181 sessió

  1. 1 de generdimarts Sessió inaugural del bienni. S'instal·len els regidors electes el 4 i l'11 de novembre (Joaquín Lluch, Justo Navarro, José Carbó, José Pujol, Celestino Rosell i José Mestre) i cessen Pedro Tomás, Jaime Tort, Isidro Amorós i José Solé. Sota la presidència interina d'Andrés Urgell Vives, el regidor de més edat dels proclamats per l'article 29 de la llei electoral, Joaquín Lluch Navarro és reelegit alcalde per vuit vots i una papereta en blanc; Justo Navarro Carbó i José Carbó Solé són elegits tinents d'alcalde 1r i 2n amb els mateixos vots. Andrés Urgell és elegit procurador síndic i Juan Calaf Martí, suplent, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Urgell, Calaf, Mirabent, Mestre, Rosell i Pujol (regidors 1r a 6è).

19201 sessió

  1. 1 d'abrildijous Sessió inaugural del bienni. L'alcalde Joaquín Lluch Navarro instal·la els regidors elegits el 15 de febrer i es retira amb els sortints. Sota la presidència interina de José Urpí Inglada, el regidor de més edat dels proclamats per l'article 29, s'elegeix alcalde Celestino Rosell Font (vuit vots; un per a José Carbó Solé). Tinent d'alcalde 1r, Juan Arans Nin (cinc vots; tres per a José Mestre Pujol i una papereta en blanc); tinent 2n, José Mestre Pujol (set vots; un per a Carbó i una en blanc). Síndic, Pablo Urgell Cuatrecasas, i suplent, José Pujol Pascual, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: José Urpí Inglada, José Guxens[?] Jaumá[?], Justo Navarro Carbó, Pablo Urgell Cuatrecasas, José Pujol Pascual i José Carbó Solé.

19221 sessió

  1. 1 d'abrildissabte Sessió inaugural del bienni. L'alcalde Justo Navarro Carbó instal·la els regidors elegits el 5 de febrer (Juan Casals, Juan Casañas, Baudilio Piñol, Antonio Bundó i Juan Ferré) i es retira amb els sortints (José Mestre, José Pujol i José Carbó). Sota la presidència interina de Juan Casañas Bosch, el de més edat dels proclamats per l'article 29, s'elegeix alcalde Juan Arans Nin (vuit vots i una papereta en blanc). Tinent d'alcalde 1r, Juan Casals Bosch (vuit vots i una en blanc); tinent 2n, Antonio Bundó Sans (set vots; dos per a Baudilio Piñol Papiol). Síndic, Pablo Urgell Cuatrecasas, i suplent, Baudilio Piñol Papiol, per unanimitat. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit. Ordre de substitució: Juan Casañas Bosch, José Urpí Inglada, Baudilio Piñol Papiol, José Guxens Jaumá, Pablo Urgell Cuatrecasas i Juan Ferré Pons.

19231 sessió

  1. 2 d'octubredimarts Context històric: El cop d'estat de Primo de Rivera En compliment del reial decret del Directori militar del 30 de setembre, que destitueix tots els ajuntaments i els substitueix pels vocals associats de les juntes municipals, el sargent de la Guàrdia Civil de Vilanova i la Geltrú José Ponseti Bibiloni convoca i presideix la sessió. Els regidors deixen les insígnies i es retiren; Juan Arans no hi era perquè és fora del terme. Els vocals associats elegeixen per unanimitat (vuit vots) alcalde Pedro Mestró Alemany, tinent d'alcalde 1r Ramon Colet Rosell i tinent 2n José Mestre Pujol; síndic, Pedro Urgell Huguet, i suplent, Juan Urgell Sans. Ordre de substitució per sorteig: Pedro Urgell Huguet, José Carbó Solé, Francisco Pujol Mirabent, Domingo Morató Figueras, Alberto Jofré Navarro i Juan Urgell Sans. Les sessions ordinàries seran els diumenges a les vuit del matí. Se sortegen els nous vocals associats: secció 1a, Pedro Montané Marrugat, José Olivella Recasens i Andrés Urgell Vives; 2a, José Rosell Mestre, Juan Calaf Martí i Victor Morató Marlés; 3a, Celestino Rosell Font, Agustin Torrents Carbó i Jaime Vidal Papiol. Els llibres de comptabilitat i de dipositaria són conformes, amb 285,28 pessetes en caixa, i la documentació queda sota la custòdia del secretari.

19242 sessions

  1. 8 d'abrildimarts Context històric: L'Estatut municipal Sessió de substitució de l'Ajuntament, convocada i presidida pel delegat governatiu del partit, Disiderio Grafulla. Per ordre del governador civil, cessen tots els regidors; el delegat aclareix que no és per cap queixa de la seva gestió, de la qual està satisfet, sinó perquè el govern vol que siguin ajuntaments nous els que implantin el règim de l'Estatut municipal del 8 de març. Els regidors deixen les insígnies i se'n van. Entren els nous regidors, Pedro Vila Guardiá, José Olivella Recasens, Juan Rosell Navarro, Ramon Marcillas Fort, Jaime Fabregat Calvet, Juan Raspall Carbó, Sebastian Figueras Fraxedas i José Jofré Ventosa, que reben el nomenament. Sota la presidència interina del regidor de més edat, Pedro Vila, elegeixen alcalde Sebastian Figueras Fraxedas per sis vots (dos per a José Jofré Ventosa), tinent d'alcalde 1r José Jofré Ventosa i 2n José Olivella Recasens, tots dos per set vots i una papereta en blanc; suplents, per unanimitat, Juan Rosell Navarro i Juan Raspall Carbó. Amb l'alcalde formen la Comissió permanent. El delegat els recorda que, amb l'autonomia de l'Estatut, la bona administració depèn d'ells, i ofereix la seva cooperació. El Ple es reunirà el 13 a les vuit i mitja per designar les comissions i fixar les sessions del quadrienni.
  2. 13 d'abrildiumenge Primer Ple de l'Estatut municipal. S'aprova l'acta de la constitució i l'Ajuntament queda constituït definitivament. D'acord amb l'article 122 de l'Estatut, es creen tres comissions de tres regidors: Governació (José Jofré Ventosa, Juan Raspall Carbó i Ramon Marcillas Fort), Hisenda (José Olivella Recasens, Jaime Fabregat Calvet i Pedro Vila Guardiá) i Foment (Sebastian Figueras Fraxedas, Juan Rosell Navarro i Jaime Fabregat Calvet). Vocals de la Junta local de primera ensenyança, Jaime Fabregat i José Jofré; de la Junta local del cens electoral, Juan Raspall, i suplent, Juan Rosell. Com que el municipi és de població disseminada, l'alcalde delega la inspecció dels serveis de l'article 101 als regidors: Fabregat, Castellet; Vila, Clariana; Marcillas, les Casetes de la Gornal; Jofré, la Gornal; Raspall, el caseriu i la parròquia de Sant Marçal, i Olivella, Torrelletes. El Ple farà una sessió en el primer període quadrimestral, el segon diumenge de juny (dia 8) a les vuit del matí, i la Comissió permanent es reunirà cada diumenge a les vuit.

19304 sessions

  1. 1 de generdimecres Ple extraordinari. Per les renúncies i els nomenaments governatius de regidors es reorganitza l'Ajuntament: Sebastian Figueras Fraixedas, alcalde; José Jofré Ventosa, tinent d'alcalde 1r; José Guxens Jausá, tinent 2n, i Jaime Fabregat Calvet, síndic. Es fixen les comissions de Governació, Hisenda i Foment, els vocals de la Junta local de primera ensenyança i del cens electoral i els regidors delegats de cada caseriu, i la Comissió permanent es reunirà els diumenges a les quatre de la tarda. Es formen les llistes de compromissaris per a senadors. S'inclouen i s'exclouen mossos de l'allistament del 1930, es dona permís a Pelegrin Lluch per fer una paret al carrer de les Cases Noves de la Gornal, la Diputació comunica que el ramal fins a la plaça de Castellet no és al projecte del camí veïnal i correspon al municipi, i s'ajuda amb 10 o 12 quintars de ciment el camí nou de Santiago Urgell.
  2. 25 de febrerdimarts Context històric: La fi de la Dictadura i els ajuntaments del 1930 En compliment del reial decret del 15 de febrer, cessa tot l'Ajuntament: els regidors deixen les insígnies dels càrrecs damunt la taula i es retiren de la sala després de signar l'acta.
  3. 26 de febrerdimecres Constitució del nou Ajuntament segons el reial decret del 15 de febrer. L'alcalde sortint, Sebastian Figueras Fraixedas, dona possessió als regidors José Romagosa Boada, Juan Solé Solé, Justo Navarro Carbó, José Jofré Tort, Mariano Rosell Comellas, Juan Casals Bosch, Juan Casañas Bosch, José Guxens Jausá, Antonio Bundó Sans, Joaquín Lluch Navarro i Sebastian Mercadé Figueras, i surt de la sala; sota la presidència del regidor de més edat, José Romagosa Boada, Joaquín Lluch Navarro és elegit alcalde per deu vots. L'endemà s'elegiran els tinents d'alcalde i els altres càrrecs.
  4. 27 de febrerdijous Ple extraordinari. Justo Navarro Carbó és elegit tinent d'alcalde 1r per deu vots i José Guxens Jausá, tinent 2n per nou vots i una papereta en blanc. L'ordre dels regidors és: José Romagosa Boada, José Jofré Tort, Mariano Rosell Comellas, Sebastian Mercadé Figueras, Juan Casals Bosch, Juan Casañas Bosch, Antonio Bundó Sans i Juan Solé Solé. El Ple es reunirà el 2 de març per designar les comissions i fixar les sessions del primer quadrimestre.

19312 sessions

  1. 18 d'abrildissabte Context històric: La proclamació de la República Constitució del primer Ajuntament republicà, en català. Els delegats del Comitè republicà de Vilanova i la Geltrú Juan Ventosa Roig i Juan Lleó Marigot, acreditats pel govern provisional de la Generalitat, nomenen un Ajuntament provisional: alcalde, Jaime Navarro Farré; tinents, Juan Gumá Garrida i Luis Mestró Farré, i regidors Eugenio Urpí, Salvador Guxens, Pedro Romeu, Juan Ferrer Pons, José Llevadias i Ramon Ventosa. L'alcalde sortint Joaquín Lluch explica que no havia constituït el nou Ajuntament per esperar ordres i lliura les insígnies; s'hissen les banderes catalana i republicana, es fa un pregó i se n'envia certificat a Francesc Macià.
  2. 22 d'abrildimecres Renovació de l'Ajuntament per ordre del Comitè revolucionari del districte de Vilanova i la Geltrú, que transcriu un ofici de Juan Ventosa Roig: es dona possessió als regidors elegits el 12 d'abril i, perquè l'Ajuntament faci també de comitè revolucionari, s'hi afegeixen Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps. Queda constituït amb Martí Ferret Raventós d'alcalde, Joaquín Lluch Navarro i Justo Navarro Carbó de tinents d'alcalde i els regidors Ramon Pich Expósito, Antonio Bundó, Juan Ferrer Pons, Salvador Guxens, Pedro Romeu Figueras, Joaquín Mañé Mañé, Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps.

19342 sessions

  1. 1 de febrerdijous Context històric: Les eleccions municipals de 1934 Constitució del nou Ajuntament elegit el 14 de gener, segons la llei municipal de Catalunya. L'alcalde Martí Ferret Raventós cedeix la presidència al conseller electe de més edat, Andreu Cassanyes Batlle, i es retira amb els consellers cessants. Admesos els vuit consellers electes, són elegits alcalde Pere Tort Ferrater, alcalde segon Joan Torrents Pascual i alcalde tercer José Rosell Mestre, cadascun amb set vots. Per la població agrícola i disseminada del terme, les sessions ordinàries seran un diumenge sí i un no, a les tres de la tarda.
  2. 17 d'octubredimecres Una hora després, el comandant militar de Vilanova i la Geltrú comunica a Pedro Montané Marrugat, José Solé Ventura i Juan Urgell Sans que són els gestors de l'Ajuntament en lloc del destituït i que poden triar entre ells l'alcalde-gestor; elegeixen Pedro Montané, i tots tres prometen servir lleialment la República. L'alcalde-gestor serà responsable de l'ordre públic, amb una agrupació cívica nomenada pel delegat governatiu, els membres de la qual tindran la consideració de militars en servei actiu.

19351 sessió

  1. 2 de maigdijous Context històric: Els ajuntaments del governador general (1935) Constitució de l'Ajuntament segons el decret del governador general de Catalunya del 26 d'abril, amb els tres gestors i els veïns Antoni Rovirosa Batlle, Francesc Navarro Vidal, Josep Solé Mañé i Pere Casañas Solé. Juan Urgell Sans i José Solé Ventura mantenen la dimissió de gestors. Sota la presidència d'edat de José Solé Ventura, és elegit alcalde Antoni Rovirosa Batlle (sis vots), alcalde segon Pere Casañas Solé i alcalde tercer Josep Solé Mañé (sis vots cadascun). Sessions ordinàries un diumenge sí i un no, a les quatre de la tarda.

19362 sessions

  1. 18 de febrerdimarts Context històric: La reposició dels ajuntaments de 1934 Reunits a la Casa Consistorial l'Ajuntament elegit el 14 de gener de 1934 i el constituït el 2 de maig de 1935, que l'acta anomena Comissió gestora, es fa la reposició de l'Ajuntament elegit. L'arqueig dona 7.196,86 pessetes: 6.825,76 al compte general del Banc Comercial de Barcelona a l'Arboç, 365,76 al compte de l'escola de Sant Marçal i 5,34 a favor al Centre Subirachs. Després del traspàs d'insígnies, cabals i documents, queda constituït l'Ajuntament: alcalde Pere Tort Ferrater, alcalde segon Joan Torrents Pascual, alcalde tercer José Rosell Mestre i consellers Joan Sevé Cuscó, Joan Pujol Cassanyes, Andreu Cassanyes Batlle, Pablo Mirabent Montserrat i Joan Castells Guardià.
  2. 22 d'octubredijous Context històric: Els Consells Municipals de 1936 Constitució del Consell Municipal segons el decret de la Generalitat del 9 d'octubre, sota la presidència del jutge popular Magí Rossell Rossell, amb els consellers designats pels partits polítics i els sectors sindicals de la localitat: Josep Ventosa Raspall, Enric Viñals Raventós i Salvador Badell Raventós (Confederació Nacional del Treball); Magí Rossell Rossell, Joan Miravent Olivella i Joan Romeu Figueras (Esquerra Republicana de Catalunya); Carles Lluch Malivern i Pau Vila Cucurull (Unió General de Treballadors); Tomàs Forcada Miravent (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i Josep Montané Calaf (Unió de Rabassaires de Catalunya). Sota la presidència d'edat del mateix Magí Rossell, és elegit alcalde-president Josep Montané Calaf, alcalde segon Josep Ventosa Raspall i alcalde tercer Pau Vila Cucurull, tots tres per nou vots. L'Ajuntament s'organitza com a Corporació municipal en ple, amb sessió ordinària cada diumenge a les tres de la tarda.

19371 sessió

  1. 25 d'octubredilluns Context històric: El decret del 8 d'octubre de 1937 Sessió extraordinària per aplicar el decret de la Conselleria de Governació i Assistència Social del 8 d'octubre, que regula la constitució dels ajuntaments de Catalunya. L'Ajuntament es declara legalment constituït amb nou consellers (tres d'Esquerra Republicana, tres de la CNT, dos del PSUC i un de la Unió de Rabassaires), dos llocs menys del màxim d'onze; Magí Rossell, que és jutge popular local, promet renunciar al càrrec judicial en quinze dies per resoldre'n la incompatibilitat. Es ratifiquen Josep Montané, Ramon Vilanova i Pau Vila d'alcaldes primer, segon i tercer.

19392 sessions

  1. 26 de generdijous Context històric: L'ocupació franquista del Penedès Certificació del secretari de l'acta de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, del 26 de gener: en nom del general en cap del Cos d'Exèrcit Marroquí es nomena la Comissió gestora provisional, formada per Pedro Montané Marrugat (alcalde-president), Concha Bertián Sala (concejal) i José Ferrer Bonsoms (secretari). Juren complir el càrrec «inspirant-se en les normes de l'Espanya Nacional».
  2. 12 de febrerdiumenge Certificació de l'acta del 12 de febrer: l'alcalde, amb les facultats del comandant militar de Vilanova i la Geltrú, amplia la Comissió gestora perquè hi hagi un representant de cada un dels set caserius: Justo Navarro Carbó (Torrelletes), Juan Urgell Sans (les Masuques), Ramón Pich Expósito (Sant Marçal), José Font Navarro (la Gornal), José Soler Mañé (les Casetes de la Gornal) i José Soler Ventura (Clariana). Tots juren el càrrec.

19491 sessió

  1. 6 de febrerdiumenge Sessió pública extraordinària de constitució de l'Ajuntament elegit a les eleccions municipals. Els sis regidors proclamats juren el càrrec davant l'alcalde Pedro Montané Marrugat, que els en dona possessió i declara constituïda la Corporació. L'alcalde designa tinent d'alcalde 1r Juan Urgell Sans i 2n José Font Navarro, i s'acorda fer les sessions ordinàries el segon i el quart dimecres de cada mes, a les setze hores.

19521 sessió

  1. 3 de febrerdiumenge Sessió de constitució de la nova Corporació. Cessen els regidors José Font, José Montserrat i Ramón Badell, i prenen possessió els elegits José Badell Raventós, Jacinto Romeu Ferré i José Ventura Morató. L'alcalde nomena tinents Juan Urgell (1r) i Pedro Miravent (2n), síndic Jacinto Romeu, forma les comissions d'Hisenda, Governació, Obres Públiques i Educació, i s'acorda fer les sessions ordinàries el segon i el quart dimecres de cada mes.

19551 sessió

  1. 6 de febrerdiumenge Sessió extraordinària de constitució de la nova Corporació. Cessen els regidors Juan Urgell, Pedro Miravent i Jaime Piñol, i els tres elegits a les eleccions de novembre (Sebastian Figueras Balada, Francisco J. Mañé Mañé i José Vila Tort) juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde nomena tinents d'alcalde Sebastian Figueras Balada (1r) i Francisco J. Mañé Mañé (2n), i s'acorda que el Ple es reuneixi el segon i el quart dimecres de cada mes a les cinc de la tarda.

19581 sessió

  1. 2 de febrerdiumenge Sessió de constitució de l'Ajuntament renovat per les eleccions municipals de 1957. Cessen José Badell Raventós, Jacinto Romeu i José Ventura Morató i prenen possessió, amb el jurament, Pedro Casañas Soler, Andrés Guxens Navarro i José Urpí Farré. L'alcalde nomena primer tinent d'alcalde Sebastian Figueras Balada i segon Francisco J. Mañé Mañé, i les sessions ordinàries es fixen el segon i el quart dimecres de cada mes a les cinc de la tarda.

19611 sessió

  1. 5 de febrerdiumenge Constitució de l'Ajuntament renovat després de les eleccions municipals convocades pel decret del 13 d'octubre de 1960. Cessen Francisco J. Mañé Mañé, José Vila Tort i Sebastian Figueras Balada i juren el càrrec Juan Guxens Bosch, Juan Marcillas Romeu i Juan Pujol Vives. L'alcalde nomena primer tinent d'alcalde José Urpí (districte 1r) i segon Juan Marcillas (districte 2n); les sessions ordinàries seran el segon i el quart dimecres de cada mes, i es formen les comissions d'Hisenda, Obres públiques, Governació i Educació i Sanitat.

19641 sessió

  1. 2 de febrerdiumenge Constitució de l'Ajuntament renovat després de les eleccions municipals convocades pel decret del 23 de setembre de 1963. Cessen els regidors José Urpí Ferré, Pedro Casañas Solé i Andrés Guxens Navarro, afectats per la renovació, i juren el càrrec els elegits Luis Raspall Raventós, Juan Ferré Giull i Juan Sevé Rovirosa. L'alcalde nomena primer tinent d'alcalde Luis Raspall; s'acorda que el Ple celebri les sessions ordinàries el segon i el quart dimecres de cada mes, a les disset hores, i es formen les comissions d'Hisenda, Governació, Obres Públiques i Educació i Sanitat.

19671 sessió

  1. 5 de febrerdiumenge Constitució de l'Ajuntament renovat després de les eleccions municipals convocades pel decret del 10 d'octubre de 1966. Cessen els regidors afectats per la renovació i juren el càrrec els tres elegits, José Mañé Papiol (terç familiar), José Gumá Montané (terç sindical) i Jaime Vidal Batet (terç corporatiu), amb mandat fins al 1973, mentre Juan Farré, Juan Sevé i Luis Raspall continuen fins al 1970. L'alcalde designa primer tinent d'alcalde Luis Raspall, s'acorda que el Ple celebri les sessions ordinàries el quart dimecres de cada mes a les disset hores i es formen les comissions d'Hisenda, Governació i Obres Públiques.

19711 sessió

  1. 7 de febrerdiumenge Sessió pública extraordinària, a les dotze i mitja, de constitució del nou Ajuntament arran de les eleccions municipals convocades pel Decret 2619/1970 del 12 de setembre. Cessen els regidors afectats per la renovació i els nous, escollits pels terços familiar, sindical i corporatiu, juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde designa José Montserrat Raventós primer tinent d'alcalde, es fixen les sessions ordinàries el quart dimecres de cada mes a les divuit hores i es creen les comissions informatives de Governació, Hisenda i Obres Públiques.

19741 sessió

  1. 3 de febrerdiumenge Sessió pública extraordinària de constitució de la nova Corporació, a les deu del matí. Aprovada l'acta anterior, cessen els regidors afectats per la renovació (José Gumá Montané, Jaime Vidal Batet i José Mañé Papiol) i els tres elegits a les eleccions del Decret del 17 d'agost de 1973 (José Torrents Guxens, Pedro Pujol Miravent i Juan Marcillas Altet) juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde designa primer tinent d'alcalde José Montserrat Raventós, es fixa que les sessions ordinàries seran el quart dimecres de cada mes a les 18 hores i es designen les comissions informatives de Governació, Hisenda i Obres Públiques.