Salta al contingut
Actes del Ple Història de Castellet i la Gornal

Tema

política

Adhesions, protestes i felicitacions polítiques (Solidaritat Catalana, Mancomunitat, autonomia, Dictadura), relacions amb diputats, ministres i el rei.

109 sessions · 1901–1976Cerca dins del tema →

Sessions per any

Anys amb un fet històric relacionat.

Context històric

Tots els fets històrics →

Llocs més esmentats

19011 sessió

  1. 1 de setembrediumenge Arran dels rumors de la premsa sobre la renúncia del diputat a Corts pel districte, Juan Ferrer Vidal y Soler, l'Ajuntament en lamenta la notícia i autoritza l'alcalde a adreçar-li un ofici per reiterar-li l'adhesió incondicional de la corporació i demanar-li que, si és certa, la retiri.

19041 sessió

  1. 3 d'abrildiumenge Invitat pel governador civil, el president de la Diputació i els diputats del districte, l'Ajuntament anirà en comissió, amb el secretari, a la recepció al rei al palau de la Diputació el 7 d'abril. S'ha ingressat al Banc d'Espanya el primer trimestre de consums per al Tresor i es paguen els havers del trimestre als empleats. S'aproven els comptes del viatge de l'alcalde i el secretari a la capital per presentar els comptes de 1901 i 1902 (35,60 pessetes) i dels honoraris de José Santacana per ajudar a formar els repartiments (100).

19061 sessió

  1. 8 d'abrildiumenge Context històric: La Llei de jurisdiccions i Solidaritat Catalana Vista la comunicació i el manifest de la comissió organitzadora de Solidaritat Catalana, l'Ajuntament s'adhereix per unanimitat a l'homenatge als representants del país que han combatut la Llei de Jurisdiccions i faculta l'alcalde per trametre'n testimoni a la comissió.

19112 sessions

  1. 10 de desembrediumenge Context històric: Les bases de la Mancomunitat de Catalunya S'autoritza l'alcalde a telegrafiar al president del Consell de Ministres perquè atengui el missatge dels delegats de les Diputacions catalanes sobre el projecte de bases de la Mancomunitat Catalana.
  2. 17 de desembrediumenge L'Ajuntament de Castellví de la Marca demana ajuda per sostenir una nova escola, perquè a la que hi ha hi van alguns nens de les cases de Sant Marçal i no hi caben. L'Ajuntament se n'assabenta i el secretari consultarà si es pot reclamar que el Govern nomeni i pagui dos mestres per a les escoles mixtes dels grups escolars de Castellet-Torrelletes i les Masuques-Sant Marçal; si s'aconsegueix, l'Ajuntament buscarà els locals i en facilitarà el material. S'assabenta de la resposta del president del Consell de Ministres al telegrama de l'alcalde i en paga la tramesa (3 pessetes).

19121 sessió

  1. 7 de julioldiumenge Es declaren fallides les partides del descobert de l'impost de cèdules personals de 1911 (56,55 pessetes). L'alcalde felicitarà en nom de l'Ajuntament el president del Consell de Ministres per l'aprovació del projecte de mancomunitats i per les seves declaracions a favor de Catalunya. L'Ajuntament s'adhereix al Congrés Nacional de Viticultura de Pamplona d'aquest mes. Pedro Figueras Just demana un expedient per provar l'absència i el parador ignorat des de fa més de deu anys del seu germà Arturo, perquè li valgui d'excepció del servei militar; es comença a instruir segons l'article 69 del reglament de la llei de reclutament.

19132 sessions

  1. 27 d'abrildiumenge Context històric: El decret de mancomunitats A proposta de l'alcalde, l'Ajuntament veu amb entusiasme que els diputats i senadors de Catalunya ratifiquin la seva adhesió al projecte de Mancomunitats fins a renunciar a les actes, i comunica la felicitació al diputat del districte i al president de la Diputació de Barcelona.
  2. 25 de maigdiumenge El secretari serà el comissionat a la revisió del 27 de maig davant la Comissió mixta dels mossos que van quedar en observació, Juan Mestre Pujol i Alfredo Coll Soler. Es paguen dos telegrames de felicitació al diputat del districte per haver estat absolt pel Tribunal Suprem (2,40 pessetes) i 50 pessetes al rellotger del Vendrell José Delan per l'arranjament del rellotge públic de la Gornal.

19141 sessió

  1. 27 de desembrediumenge A proposta de diversos regidors, l'Ajuntament s'adhereix amb entusiasme a les gestions de la Comissió consistorial de l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport de tots els diputats a Corts de Catalunya, per aconseguir una llei que permeti establir zones neutrals, i l'autoritza a representar-lo. S'aproven els comptes dels medicaments als pobres de Francisco Vallés (83,30 pessetes) i de la vídua de José Roquer (148,20); de José Ferrer Vidal per la dinamita dels camins veïnals (111,30) i la cera de la comissió a la processó de la festa major de la Gornal (5,40); del material d'escriptori del segon semestre (265); de Felix Vallés per arranjar el pou públic de Torrelletes (179) i pels socors als pobres transeünts de l'any (251,95); del material del Registre civil del jutjat municipal (50), i les relacions de les obres de la casa de la Gornal per a les escoles del 30 de novembre al 13 de desembre (228,80 de jornals i 29,47 de materials).

19161 sessió

  1. 23 d'abrildiumenge Des de l'1 de maig, l'encarregat de repartir el correu al primer districte deixarà de portar-lo al veïnat de la Llacuneta i a les altres cases del terme de l'Arboç, com feia des de feia molts anys, perquè el temps que hi esmerça perjudica el veïnat del municipi; es comunicarà a l'alcaldia de l'Arboç. El secretari José Rovirosa serà el comissionat al judici de revisió d'exclusions i excepcions dels mossos del reemplaçament de l'any davant la Comissió mixta, l'1 de maig, amb una dieta de deu pessetes. L'Ajuntament s'adhereix a l'acord de l'Ajuntament de Lejona (Leioa, Biscaia) d'homenatjar el rei Alfons XIII per les seves gestions en favor dels condemnats a captiveri i mort per tribunals militars dels països en guerra i de demanar per a ell la gran creu de Beneficència.

19173 sessions

  1. 8 de julioldiumenge Context històric: L'Assemblea de Parlamentaris A proposta dels regidors Pedro Tomás Galofré i Jaime Tort Vidal, i per interpretar els desigs de tots els veïns, l'Ajuntament s'adhereix per unanimitat als acords de l'assemblea dels representants a Corts de tot Catalunya del 5 de juliol i a tots els actes que l'assemblea promogui, perquè creu que la tasca empresa és l'única salvació de Catalunya i d'Espanya, i ho comunicarà al president de l'assemblea.
  2. 22 de julioldiumenge L'alcalde acompanyarà com a comissionat el mosso Juan Solé Gabardós, núm. 6 del sorteig de 1914, al reconeixement davant el Tribunal mèdic militar de la Regió el dia 28 (dieta de 10 pessetes). Per unanimitat, l'Ajuntament s'adhereix a les declaracions i als acords de l'Assemblea de senadors i diputats celebrada a Barcelona el 19 de juliol, protesta enèrgicament per la violència del Govern contra l'assemblea i ho comunicarà a la seva presidència.
  3. 5 d'agostdiumenge Context històric: La mort de Prat de la Riba L'alcalde dona compte de la mort d'Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona: en saber-ho per la premsa, va enviar un telefonema de condol a l'alcalde de Castellterçol perquè el fes arribar a la família i va assistir en representació de l'Ajuntament a l'enterrament, a Barcelona, el dia anterior. Després de l'elogi de diversos regidors, l'Ajuntament fa constar en acta el condol, aprova la conducta de l'alcalde, ho comunica al vicepresident de la Mancomunitat i aixeca la sessió en senyal de dol.

19183 sessions

  1. 17 de marçdiumenge Context històric: La campanya per l'amnistia L'Ajuntament queda assabentat que s'ha pagat el primer trimestre del cupo de consums a la Hisenda i el del contingent provincial i de les cinquenes parts de camins a la Diputació. A proposta de diversos regidors, per unanimitat, l'Ajuntament es manifesta a favor d'una amnistia àmplia per als delictes socials i polítics, d'una reforma de l'administració municipal que doni als municipis la més àmplia autonomia i del reconeixement de l'autonomia de Catalunya i de les altres regions que la demanin; ho comunicarà al Govern i demanarà a l'alcalde de Barcelona que recapti l'adhesió de tots els alcaldes de Catalunya.
  2. 16 de junydiumenge L'Ajuntament s'adhereix a la quarta Setmana Municipal, convocada a Barcelona per l'Escola de Funcionaris d'Administració Local amb el patrocini de la Mancomunitat, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona, s'hi inscriu per cinc pessetes i hi delega el secretari. Accepta íntegrament les tres conclusions del «Plebiscit de la Voluntat municipal de Catalunya» de la mateixa Escola i autoritza l'alcalde i el secretari a signar-lo. Amb motiu dels exàmens de les escoles de nens i de nenes de la Gornal, el 23 de juny, a què és convidat, destina 35 pessetes a premis per als alumnes, que es lliuraran al mestre Ricardo Javierre[?] sense obligació de justificar-les.
  3. 24 de novembrediumenge Context històric: La campanya per l'autonomia integral A proposta de l'alcaldia, se socorre amb 25 pessetes, per una sola vegada, el veí Juan Borrell Fontanillas, per les malalties d'ell i de la seva dona. S'aproven els comptes del paleta Antonio Feliu pel blanqueig de l'escola de les Masuques (13,95 pessetes) i de Jaime Lluch pel de les escoles de la Gornal (30,75, import afegit al peu). Després d'una breu discussió, l'Ajuntament s'adhereix per unanimitat a l'acte celebrat el dia anterior a Barcelona per la Mancomunitat i els parlamentaris de Catalunya per demanar al Govern l'autonomia integral de Catalunya.

19191 sessió

  1. 5 de generdiumenge Context històric: El Plebiscit de la voluntat municipal S'aprova el compte de José Carbó (8,70 pessetes) pel refresc del dia d'arreglar camins, una corda per al pou i un socors a un pobre, i se socorre amb 10 pessetes, per una sola vegada, el veí Francisco Casañas Bolagué[?], pobre a causa de malalties. Per unanimitat, l'Ajuntament ratifica el Plebiscit municipal de l'autonomia integral de Catalunya i s'adhereix a les bases d'autonomia presentades al Govern pel Consell permanent de la Mancomunitat; accepta la invitació a la reunió general de municipis de Catalunya sobre el concurs dels ajuntaments per fer efectius els acords de l'Assemblea de la Mancomunitat, i hi delega l'alcalde Joaquín Lluch Navarro amb àmplies facultats.

19201 sessió

  1. 20 de junydiumenge D'acord amb el dictamen del síndic, es declara Pablo Font Colet soldat exceptuat del servei actiu, com a fill únic que manté el pare sexagenari i pobre (cas 1r de l'article 89 de la llei), i per a la revisió de l'expedient davant la Comissió mixta, el 25 de juny, es nomena comissionat José Carbó Solé. Per unanimitat, l'Ajuntament s'adhereix a tots els acords presos i que prengui la Mancomunitat de Catalunya en defensa de la seva dignitat i de les atribucions que li han traspassat les quatre diputacions catalanes, i ho comunica al president de la Mancomunitat.

19223 sessions

  1. 19 de marçdiumenge L'alcalde informa que el 13 de març es va signar davant el notari Pedro Vidal, de Vilanova i la Geltrú, l'escriptura de compra del tros del Corral de Francisco Bonsoms a Castellet per a l'escola mixta; es van pagar les 1.500 pessetes i la minuta del notari (114,20). Per unanimitat, es felicita per telefonema el diputat a Corts del districte, José Bertran y Musitu, pel seu nomenament de ministre de Gràcia i Justícia.
  2. 11 de junydiumenge A proposta de Juan Casañas Bosch i Baudilio Piñol Papiol, l'Ajuntament lamenta que els governs neguin a la Mancomunitat de Catalunya els mitjans i el que li pertoca per llei; demana per a ella una hisenda pròpia, sense augmentar el contingent provincial, i el grup telefònic urbà de Barcelona, revertit a l'Estat, i les altres concessions telefòniques de Catalunya quan caduquin; es ratifica en els acords a favor de l'autonomia i ho comunicarà al president del Consell de Ministres, al ministre de la Governació i al president de la Mancomunitat. El mosso José Sol[?] Casals, núm. 4 del reemplaçament de 1917, reconegut pel metge titular Victor Mallol Queralt, continua amb sordesa de les dues orelles per perforació dels timpans: se l'exclou totalment del servei en tercera i última revisió i se li té per al·legada l'excepció del cas 7è de l'article 89 (net únic d'una àvia pobra, orfe de pare i mare). El secretari l'acompanyarà a la Comissió mixta el 26 de juny.
  3. 1 d'octubrediumenge Context històric: El CADCI i la radicalització del catalanisme L'alcalde ha rebut un manifest del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria que convida els ajuntaments de Catalunya a subscriure una declaració d'esperit patriòtic nacionalista. Creient interpretar el sentiment de la immensa majoria dels veïns, l'Ajuntament acorda per unanimitat proclamar el fet de Catalunya-nació, reclamar per a Catalunya el dret a regir-se per un govern propi i declarar la voluntat del poble d'ajudar a instituir-lo aviat.

19251 sessió

  1. 24 de maigdiumenge Ple. Es llegeix l'escrit de la marquesa de Castellbell i d'altres dames de Barcelona que demanen a la corporació que sol·liciti del rei Alfons XIII una distinció per al capità general de Catalunya, Emilio Barrera y Luyando, per la seva actuació a la regió. A proposta de l'alcalde s'acorda elevar al rei una instància, que es copia a l'acta (datada el 25 de maig), en què l'alcalde i els regidors li agraeixen haver alliberat Catalunya de l'«estado caótico» dels anys anteriors i demanen per a ell la màxima distinció possible per la seva obra pacificadora.

19291 sessió

  1. 12 de maigdiumenge Context històric: El capità general Barrera i les adhesions a la Dictadura Ple extraordinari. A proposta de l'alcalde, s'acorda per unanimitat adherir-se a la iniciativa de l'alcalde de Flix perquè es concedeixi un títol nobiliari al capità general de Catalunya, Emilio Barrera Luyando, i comunicar-ho a l'alcalde de Barcelona.

19318 sessions

  1. 18 d'abrildissabte Context històric: La proclamació de la República Constitució del primer Ajuntament republicà, en català. Els delegats del Comitè republicà de Vilanova i la Geltrú Juan Ventosa Roig i Juan Lleó Marigot, acreditats pel govern provisional de la Generalitat, nomenen un Ajuntament provisional: alcalde, Jaime Navarro Farré; tinents, Juan Gumá Garrida i Luis Mestró Farré, i regidors Eugenio Urpí, Salvador Guxens, Pedro Romeu, Juan Ferrer Pons, José Llevadias i Ramon Ventosa. L'alcalde sortint Joaquín Lluch explica que no havia constituït el nou Ajuntament per esperar ordres i lliura les insígnies; s'hissen les banderes catalana i republicana, es fa un pregó i se n'envia certificat a Francesc Macià.
  2. 22 d'abrildimecres Renovació de l'Ajuntament per ordre del Comitè revolucionari del districte de Vilanova i la Geltrú, que transcriu un ofici de Juan Ventosa Roig: es dona possessió als regidors elegits el 12 d'abril i, perquè l'Ajuntament faci també de comitè revolucionari, s'hi afegeixen Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps. Queda constituït amb Martí Ferret Raventós d'alcalde, Joaquín Lluch Navarro i Justo Navarro Carbó de tinents d'alcalde i els regidors Ramon Pich Expósito, Antonio Bundó, Juan Ferrer Pons, Salvador Guxens, Pedro Romeu Figueras, Joaquín Mañé Mañé, Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps.
  3. 22 d'abrildimecres Primera sessió del nou Ajuntament, a les dues de la tarda. S'adreça una salutació d'adhesió al president de la Generalitat de Catalunya i una crida al poble amb la composició de l'Ajuntament i una crida a vetllar per l'ordre i la consolidació del nou règim.
  4. 17 de maigdiumenge Per la circular 84 del Ministeri de la Governació i l'ordre del governador civil del 12 de maig, són acomiadats els regidors Jaime Navarro Farré i Juan Raventós Camps, nomenats pel Comitè revolucionari de Vilanova i la Geltrú. Queda sobre la taula un ofici del jutjat municipal.
  5. 21 de junydiumenge Luis Mestró, Juan Gumá i Ramon Ventosa demanen que se'ls paguin les banderes que van comprar per a les escoles de Sant Marçal i la Gornal i per a la casa consistorial quan es van possessionar de l'Ajuntament el 18 d'abril. S'acorda pagar les de les escoles; les de la casa consistorial es voten amb empat a quatre (a favor l'alcalde, Navarro, Mañé i Guxens; en contra Lluch, Pich, Bundó i Ferrer) i es pagaran pel vot de l'alcalde. A proposta de Juan Ferrer, José Bordé Bricoller, malalt i pobre, s'inclou a la llista de beneficència.
  6. 19 de julioldiumenge Context històric: L'Estatut de Núria Amb entusiasme unànime, l'Ajuntament aprova l'Estatut de Catalunya sotmès per la Diputació provisional de la Generalitat al plebiscit d'ajuntaments. La Generalitat respon a Joaquín Lluch que l'Ajuntament ha de pagar totes les expropiacions del segon tram del camí veïnal; s'expropiarà un tros d'hort d'Emilia Mallofré Torrents, de l'Arboç, al lloc del pont sobre el Foix, sota Castellet. Domènec Rubió i Pau Felin Olivella cedeixen terreny per eixamplar el camí que passa per les seves masies, Galtés i Llopart, si paguen un terç cadascun. S'advertirà els carnissers que no declaren tots els caps de bestiar que sacrifiquen.
  7. 26 de julioldiumenge S'ha expropiat per 400 pessetes el tros d'hort d'Emilia Mallofré Torrents. L'alcalde ingressarà a la Caixa de recluta l'1 d'agost els mossos del reemplaçament. Com que Juan Rosell Navarro gairebé no ha arranjat el camí de les Masuques al cementiri de Castellet, l'Ajuntament el farà reparar a costa seva sota la direcció de Pedro Romeu a partir del 6 d'agost. Es farà una crida per al referèndum de l'Estatut de Catalunya del 2 d'agost i la recollida de signatures femenines.
  8. 23 d'agostdiumenge Juan Rosell Navarro ha pagat les 37 pessetes de l'adob del camí de les Masuques al cementiri de Castellet. Es telegrafia al president del Consell de Ministres per protestar de l'ordre del ministre de la Governació sobre la provisió de les places vacants de secretari, que es considera contrària a l'autonomia municipal.

19328 sessions

  1. 10 d'abrildiumenge Context històric: L'Estatut a les Corts La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvi concedeix un préstec de 10.000 pessetes al 5 %, en deu anualitats, per a l'edifici de l'escola de Sant Marçal; l'Ajuntament el deixa pendent fins que arribi la subvenció de l'Estat. Es farà festa el 14 d'abril, primer aniversari de la República, i es farà saber al president de la Generalitat el desig que l'Estatut s'aprovi íntegre.
  2. 23 d'abrildissabte Es llegeix la carta del ministre d'Agricultura, Marcel·lí Domingo, que ha fet la gestió de l'escola de Sant Marçal davant el director de primera ensenyança; se li agrairà. S'emplenaran els qüestionaris de l'Assessoria d'Administració Local de la Generalitat.
  3. 1 de maigdiumenge L'alcalde i el primer tinent d'alcalde aniran a l'assemblea de constitució de la Federació de Municipis Catalans, el 8 de maig al Saló de Cent de Barcelona. Es declaren fallides 175,70 pessetes de cèdules personals de 1930: 93,20 d'insolvents i 82,50 de contribuents de domicili desconegut.
  4. 3 de julioldiumenge A proposta de l'alcalde, l'Ajuntament expressa al conseller d'Instrucció Pública de la Generalitat el sentiment i la indignació per l'agressió de què ha estat víctima.
  5. 10 de julioldiumenge S'aprova definitivament el suplement de crèdit de 90,80 pessetes per al carrer de Clariana. L'Ajuntament ingressa a la Federació de Municipis Catalans com a soci actiu de la secció tercera, amb una quota de 150 pessetes l'any. L'enginyer Cesar Molinas cobrarà 150 pessetes per refer els plànols de l'escola de Sant Marçal que demana Madrid, tot i que l'Ajuntament troba les modificacions supèrflues.
  6. 4 de setembrediumenge Amb motiu de l'homenatge de l'11 de setembre als catalans de 1714, l'Ajuntament s'adhereix al comitè executiu i enviarà un ram de flors al monument a Rafael Casanova. Sense reclamacions, queda ferma la pròrroga de les ordenances fiscals per al 1933.
  7. 11 de setembrediumenge Context històric: L'aprovació de l'Estatut de Catalunya Per l'Onze de Setembre i per l'aprovació de l'Estatut d'autonomia, a proposta de l'alcalde s'aixeca la sessió en senyal de festa.
  8. 18 de desembrediumenge Es rectificarà el padró de prestació personal per a la construcció de l'escola de Sant Marçal. El Parlament de Catalunya ofereix la subscripció al seu Diari de Sessions, a 16 pessetes al mes; l'Ajuntament no l'accepta perquè és una càrrega excessiva.

19334 sessions

  1. 4 de junydiumenge Context històric: La secularització dels cementiris Publicat el reglament de la llei de secularització de cementiris, l'Ajuntament considera innecessari construir-ne de nous i acorda incautar-se dels tres cementiris parroquials el 15 de juny (la Gornal a les vuit, Castellet a les onze i Sant Marçal a les cinc de la tarda) i demanar-ne les claus als rectors. Comentat el projecte de llei municipal presentat al Parlament de Catalunya, es fa saber als presidents de la Generalitat i del Parlament que l'Ajuntament vol el sistema de representació proporcional.
  2. 16 de julioldiumenge Per al càrrec de paleta-fosser dels tres cementiris, Josep Urpí demana 500 pessetes l'any i Josep Rovira 11 pessetes per enterrament; com que la mitjana de 1923 a 1932 és de 27,5 defuncions l'any, s'accepta la de Rovira. Telefonema d'adhesió a l'assemblea per la ratificació del tractat de comerç amb l'Uruguai, convocada per la Cambra de Comerç de Reus, i telegrama al president del Consell de Ministres.
  3. 10 de setembrediumenge Context històric: L'Onze de Setembre Felicitació a Francisca Gràcia Villarroya, que deixa després de dos anys l'escola mixta de Sant Marçal. S'aprova definitivament l'habilitació de 2.200 pessetes per al servei de cementiris. L'Ajuntament s'adhereix a la diada de l'Onze de Setembre i enviarà un ram de flors al monument de Rafael Casanova.
  4. 15 d'octubrediumenge Context històric: La llei municipal de Catalunya Sessió extraordinària i d'urgència per l'ordre circular del 9 d'octubre i la llei municipal del 14 d'agost: amb 1.678 habitants de dret (cens de 1930), es fixen en vuit els consellers municipals que s'elegiran a les properes eleccions, sis per a la majoria i dos per a la minoria.

19345 sessions

  1. 8 d'abrildiumenge Es faran pregons del decret del conseller de Sanitat i Assistència Social del 26 de març sobre la lluita antiràbica. Padró d'assistència municipal de l'any: 25 persones de les Masuques, Sant Marçal, les Casetes, Clariana i la Gornal. S'autoritza l'alcalde a llogar per a l'escola, per 150 pessetes l'any, la casa núm. 62 del carrer de la Carretera de les Casetes. Condol al president de la Generalitat per la mort d'un germà, i salutació pel tercer aniversari de la proclamació de la República.
  2. 6 de maigdiumenge Es transmet a les societats agrícoles del terme la invitació de la comissió organitzadora de l'Assemblea pro traspàs dels serveis d'agricultura i de l'Estatut del Vi a la Generalitat, i s'hi delega l'alcalde i els consellers Joan Sevé Cuscó i Pablo Mirabent Montserrat.
  3. 13 de junydimecres Context històric: La llei de contractes de conreu Sessió extraordinària convocada d'urgència pels fets de les relacions entre el Govern de Catalunya i el Poder central exposats el dia abans al Parlament: l'Ajuntament expressa al president de la Generalitat la seva adhesió absoluta i lleial al Govern de Catalunya i la disposició a complir-ne les ordres.
  4. 9 de setembrediumenge S'aproven els comptes de l'habilitació de les escoles de les Casetes i de Clariana: obres del local de les Casetes (Pelegrí Lluch, 393,25 pessetes), materials (Pau Recasens, 92,50), mobiliari de la Casa Ribé (825,80), fusteria i pintura (Gil Figueras) i material escolar de la Llibreria Bastinos (941,40). Per l'Onze de Setembre, l'Ajuntament s'adhereix a l'homenatge als màrtirs del 1714 i tramet una ofrena de flors al monument a Rafael Casanova.
  5. 17 d'octubredimecres Context històric: Els fets del 6 d'octubre El comandant militar, el capità d'infanteria José Alonso Alonso, i el delegat governatiu, el capità de carrabiners Francisco Bernabeu Agós, destitueixen l'Ajuntament reunit en ple; l'alcalde i els consellers en signen l'assabentat.

19354 sessions

  1. 17 de febrerdiumenge Citats per la Comissió gestora, els membres de l'Ajuntament destituït informen sobre la relació de despeses de transport de l'escola de Sant Marçal. Pere Tort Ferrater explica que, quan els veïns de Sant Marçal es van negar a continuar la prestació personal, l'Ajuntament va pagar el transport de materials amb camió dels germans Lluch (preus per tona segons l'origen: l'Arboç, els Monjos, el Vendrell, Vilafranca, Vilobí, i la sorra de Castellet) per fer-ho reintegrar als veïns en acabar l'obra, i que ell va autoritzar el contractista a contractar-ne els serveis. Els antics consellers ho corroboren i la relació es troba conforme.
  2. 10 de marçdiumenge Es repara una persiana de l'escola de la Gornal i s'hi fa un aparell per als mapes. Es paga la quota del segon semestre de 1934 a la Federació de Municipis Catalans, a la qual s'ha aixecat la suspensió. Com que el director de l'obra de l'escola de Sant Marçal fa tres setmanes que no compareix, l'alcalde i el secretari el visitaran després de consultar el Centre Subirachs i la Federació. Es revisa el padró de beneficència: se n'exclouen deu veïns de Sant Marçal i Clariana i s'hi inclouen catorze de les Masuques, Sant Marçal, les Casetes, Clariana i la Gornal.
  3. 2 de maigdijous Context històric: Els ajuntaments del governador general (1935) Constitució de l'Ajuntament segons el decret del governador general de Catalunya del 26 d'abril, amb els tres gestors i els veïns Antoni Rovirosa Batlle, Francesc Navarro Vidal, Josep Solé Mañé i Pere Casañas Solé. Juan Urgell Sans i José Solé Ventura mantenen la dimissió de gestors. Sota la presidència d'edat de José Solé Ventura, és elegit alcalde Antoni Rovirosa Batlle (sis vots), alcalde segon Pere Casañas Solé i alcalde tercer Josep Solé Mañé (sis vots cadascun). Sessions ordinàries un diumenge sí i un no, a les quatre de la tarda.
  4. 17 de novembrediumenge S'aprova el pressupost ordinari de 1936, anivellat en 34.315,30 pessetes. Pere Casañas Solé i Francesc Navarro Vidal representaran l'Ajuntament a les assemblees de la Federació de Municipis Catalans del 24 de novembre. S'aproven el compte del Centre Subirachs del tercer trimestre (154,91 pessetes a favor) i definitivament la transferència de 960 pessetes, i es prorroguen per al 1936 les ordinacions fiscals. S'aproven comptes dels pous públics, de l'escola de Torrelletes, d'una visita d'un enginyer a la Font d'Alsina i dels cinc nínxols de Sant Marçal (350 pessetes).

193611 sessions

  1. 18 de febrerdimarts Primera sessió de l'Ajuntament repost. S'envien telegrames de salutació al president Lluís Companys, al penal del Puerto de Santa María, i al conseller Pere Mestres Albet, al de Cartagena, i amb ells a tot el govern de la Generalitat i als altres presos, i es farà un pregó per fer saber al poble la reposició. Es ratifiquen els tres alcaldes i es reconstitueixen les comissions: Governació (president Andreu Cassanyes Batlle, amb Pablo Mirabent Montserrat i Joan Sevé Cuscó), Hisenda (president Joan Castells Guardià, amb Joan Torrents Pascual i José Rosell Mestre) i Obres Públiques (president Joan Pujol Cassanyes, amb Mirabent i Torrents). Torrents torna a ser dipositari i Castells, representant al Consell local de primer ensenyament. Sessions diumenge per altre, a les nou del matí.
  2. 18 de febrerdimarts Context històric: La reposició dels ajuntaments de 1934 Reunits a la Casa Consistorial l'Ajuntament elegit el 14 de gener de 1934 i el constituït el 2 de maig de 1935, que l'acta anomena Comissió gestora, es fa la reposició de l'Ajuntament elegit. L'arqueig dona 7.196,86 pessetes: 6.825,76 al compte general del Banc Comercial de Barcelona a l'Arboç, 365,76 al compte de l'escola de Sant Marçal i 5,34 a favor al Centre Subirachs. Després del traspàs d'insígnies, cabals i documents, queda constituït l'Ajuntament: alcalde Pere Tort Ferrater, alcalde segon Joan Torrents Pascual, alcalde tercer José Rosell Mestre i consellers Joan Sevé Cuscó, Joan Pujol Cassanyes, Andreu Cassanyes Batlle, Pablo Mirabent Montserrat i Joan Castells Guardià.
  3. 5 d'abrildiumenge Es saludarà el president de la Generalitat el 14 d'abril, cinquè aniversari de la proclamació de la República. Pel decret de la conselleria de Governació del 21 de març sobre els pressupostos de l'exercici, s'aprova en totes les seves parts el pressupost vigent, aprovat per la superioritat el 5 de febrer, perquè regeixi tot l'any.
  4. 19 d'abrildiumenge Com que el baiard del servei interior del cementiri de la Gornal és inservible, s'hi porta el de Clariana, que ja no es fa servir perquè els difunts es traslladen amb el cotxe. Es llegeix l'agraïment del president de la Generalitat per la salutació del 14 d'abril.
  5. 3 de maigdiumenge Es ratifica l'adhesió a l'associació d'ajuntaments pro traspàs a la Generalitat dels serveis d'agricultura i de l'Estatut del vi, acordada a l'assemblea de Vilafranca del maig de 1934, després de la reunió a què ha assistit l'alcalde. Es repararan d'urgència la teulada i un envà de l'escola de Clariana i un envà de l'escola de Sant Marçal. Es paguen 46 pessetes d'estades d'un menor al Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona i es felicita la mestra de Sant Marçal, Mercè Olivella Lamarca, per haver obtingut del Patronat de Missions Pedagògiques una biblioteca de cent volums. Les sessions passen a les quatre de la tarda per la feina del camp.
  6. 17 de maigdiumenge Context històric: L'elecció de Manuel Azaña S'accepta en principi un suplement de crèdit. Es compra material per a l'escola de Sant Marçal (una esfera, mapes d'Àfrica i d'Itàlia, un sistema mètric, un diccionari de la llengua catalana...) i una pissarra per a la de Clariana, i una bandera catalana per a les escoles de Clariana i de les Casetes, que només en tenen la republicana. Per al saló d'actes es compren una làmina del president de la República Manuel Azaña i plaques dels presidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys. El secretari és comissionat davant la Junta de Classificació i Revisió amb una dieta de 15 pessetes. S'aproven comptes de quatre nínxols al cementiri de Castellet (360 pessetes) i del taxi per a les eleccions de compromissaris per a l'elecció del president de la República, l'enginyer del cadastre i la visita del conseller Pere Mestres.
  7. 25 d'agostdimarts Context històric: El cop d'estat de juliol de 1936 Sessió extraordinària. Es llegeix la circular de la Direcció general d'Administració Local del 14 d'agost, que demana als ajuntaments que obrin una subscripció pública a profit de les víctimes de la «criminal sublevació feixista del dia 19 de juliol», per afegir-la a l'oberta a la conselleria de Governació. S'obre la subscripció i l'Ajuntament hi fa un donatiu de 250 pessetes.
  8. 22 d'octubredijous Context històric: Els Consells Municipals de 1936 Constitució del Consell Municipal segons el decret de la Generalitat del 9 d'octubre, sota la presidència del jutge popular Magí Rossell Rossell, amb els consellers designats pels partits polítics i els sectors sindicals de la localitat: Josep Ventosa Raspall, Enric Viñals Raventós i Salvador Badell Raventós (Confederació Nacional del Treball); Magí Rossell Rossell, Joan Miravent Olivella i Joan Romeu Figueras (Esquerra Republicana de Catalunya); Carles Lluch Malivern i Pau Vila Cucurull (Unió General de Treballadors); Tomàs Forcada Miravent (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i Josep Montané Calaf (Unió de Rabassaires de Catalunya). Sota la presidència d'edat del mateix Magí Rossell, és elegit alcalde-president Josep Montané Calaf, alcalde segon Josep Ventosa Raspall i alcalde tercer Pau Vila Cucurull, tots tres per nou vots. L'Ajuntament s'organitza com a Corporació municipal en ple, amb sessió ordinària cada diumenge a les tres de la tarda.
  9. 8 de novembrediumenge Com que no ha estat atesa la instància del 8 de setembre, feta a petició del Comitè de Defensa Local, per substituir la mestra de Castellet, Antònia Francés Fenollar, s'insistirà directament prop del president del Consell de l'Escola Nova Unificada i de l'inspector en cap de primer ensenyament, a Barcelona, amb cartes avalades amb els segells de la CNT i la UGT del municipi. Es demana pressupost a un fuster de l'Arboç i a un de Castellví de la Marca per a sis taules bipersonals per a l'escola de Sant Marçal. Per la petició del Consell Municipal de Vilanova i la Geltrú de formar un Comitè Comarcal de Proveïments, es constitueix la Comissió permanent de Proveïments amb tots els consellers, perquè la població està repartida en set grups, i l'alcalde-president n'és el delegat.
  10. 6 de desembrediumenge Es canvia el segell de l'Alcaldia per un amb el castell o molí de l'Ajuntament i la inscripció «Consell Municipal i de Defensa de Castellet i La Gornal». Per atendre el control i el proveïment de productes alimentaris i les despeses de la lluita contra el feixisme, es crea un impost de guerra que es cobrarà a mesura que calgui. S'autoritza el mestre de la Gornal, Josep Cendra Magriñà, a obrir un portal entre els dos pisos de l'escola, a càrrec seu. Es declaren incobrables descoberts de la contribució territorial de 1933 a 1935 de sis contribuents.
  11. 20 de desembrediumenge Context històric: Els canvis de nom de 1936 S'aprova el compte del Centre Subirachs del tercer trimestre (412,43 pessetes a favor). A petició dels veïns, presentada pel conseller Josep Ventosa Raspall, que hi viu, el grup de població de Sant Marçal s'anomenarà en endavant «Grup El Progrés», perquè és més d'acord amb l'esperit de la nova estructura política i social; es farà públic amb un edicte al Diari Oficial i pregons. S'inclou al padró d'assistència social Francesc Comas Colet, de 69 anys, pobre i malalt del cor, que viu sol, amb llet gratuïta i un subsidi de dues pessetes diàries mentre duri la malaltia.

19376 sessions

  1. 8 de marçdilluns Sessió extraordinària per aplicar el decret de la Conselleria de Seguretat Interior de l'1 de març. Com que a l'Ajuntament no hi ha conselleries de Seguretat Interior ni de Defensa, i el Consell Municipal ja està constituït segons l'article 57 de la Llei Municipal per als municipis de fins a deu mil habitants (1.678 al terme), s'acorda que continuï actuant com fins ara i trametre'n certificació al Departament de Seguretat Interior.
  2. 23 de maigdiumenge El conseller Enric Vinyals i Raventós dimiteix, perquè s'ha incorporat a files, i el Consell accepta la designació que la CNT fa d'Andreu Caralt i Soler per substituir-lo, a qui dona possessió. El conseller Josep Ventosa i Raspall, que la CNT ha desautoritzat, dimiteix, i el Consell n'accepta la dimissió.
  3. 15 d'agostdiumenge Dos veïns de les Casetes de Gornal, Pau Miravent Montserrat i Joaquim Mañé Mañé, lliuren una instància de quaranta veïns que demanen la destitució del conseller Tomàs Forcada Miravent per haver perdut la seva confiança i per «casos d'explotació», i en denuncien actes abusius. El Consell acorda fer immediatament les indagacions necessàries.
  4. 12 de setembrediumenge El Consell Municipal de Vilanova i la Geltrú trasllada les conclusions dels ajuntaments de la Conca de Barberà adoptades a Montblanc: cridar a files els minyons aptes per a serveis auxiliars de les lleves de 1931 a 1936, tornar a revisar els exclosos, mobilitzar les lleves senceres i depurar els càrrecs de l'Exèrcit sospitosos de fidelitat antifeixista. L'Ajuntament s'hi adhereix i en trametrà les relacions a Vilanova.
  5. 25 d'octubredilluns Context històric: El decret del 8 d'octubre de 1937 Sessió extraordinària per aplicar el decret de la Conselleria de Governació i Assistència Social del 8 d'octubre, que regula la constitució dels ajuntaments de Catalunya. L'Ajuntament es declara legalment constituït amb nou consellers (tres d'Esquerra Republicana, tres de la CNT, dos del PSUC i un de la Unió de Rabassaires), dos llocs menys del màxim d'onze; Magí Rossell, que és jutge popular local, promet renunciar al càrrec judicial en quinze dies per resoldre'n la incompatibilitat. Es ratifiquen Josep Montané, Ramon Vilanova i Pau Vila d'alcaldes primer, segon i tercer.
  6. 7 de novembrediumenge Context històric: Les escoles a la Guerra Civil Carles Lluch Malivern presenta la dimissió de conseller, en desacord perquè la Junta de la UGT de la Gornal ha obert, sense consultar-lo, una escola particular al local social; el Consell no l'accepta i li demana que la retiri. Magí Rossell explica que va permetre l'escola, que funciona de les cinc a les set del vespre a càrrec d'un exfrare de la Gornal, per poder depurar-ne els responsables; el Consell n'aprova l'actuació sense reserves i ho comunicarà al conseller de Cultura de la Generalitat i a la Inspecció provincial de primera ensenyança de Barcelona.

19381 sessió

  1. 30 d'abrildissabte Context històric: La destitució d'alcaldes durant la guerra S'incorpora a l'acta l'informe de l'agent del Cos d'Investigació i Vigilància de la Generalitat, que destitueix l'alcalde Josep Montané Calaf, per no tenir historial polític suficient, i nomena alcalde el conseller Magí Rossell Rossell, d'Esquerra Republicana.

19431 sessió

  1. 22 de desembredimecres Per posar fi a la confusió de correspondència amb Sant Vicenç de Castellet, del Bages, s'acorda per unanimitat canviar el nom del municipi de Castellet pel de Castellet i la Gornal, seguint el decret del 25 de març de 1938 en lloc del referèndum, amb informació pública de quinze dies i remissió de l'expedient al Ministeri de la Governació.

19443 sessions

  1. 22 de marçdimecres Context històric: L'aprovació del nom «Castellet y Gornal» S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar d'Hisenda 268,98 pessetes de la participació del 16 % de la urbana del quart trimestre de 1943. Es llegeix l'ordre del Ministeri de la Governació del 9 de març que aprova el canvi de nom del municipi pel de «Castellet y Gornal» i s'acorda fer-lo servir i canviar el segell de l'Ajuntament.
  2. 10 de maigdimecres Els gestors prenen possessió dels dos nous gestors, Martín Navarro Figueras, pel caseriu de Torrelletes, i Juan Vidal Castellví, pel de les Casetes de la Gornal, nomenats pel governador civil per telegrama del 4 de maig.
  3. 9 d'agostdimecres El gestor Urgell informa que, després de diversos viatges a Barcelona i visites al cap provincial del Servicio Nacional del Trigo, el cupo forçós de blat s'ha rebaixat de 25.000 a 20.000 quilos i s'acorda de fer-ne el repartiment i la recollida de seguida.

19451 sessió

  1. 13 de junydimecres L'Ajuntament felicita el governador civil pel seu sant, hi envia una comissió, aprova el cupo provincial de l'impost sobre el vi i la sidra (4.359 pessetes) i autoritza Ramón Martí Roca a cobrar les participacions de la Patent Nacional del segon semestre de 1943. Acorda assistir en corporació a la visita pastoral del bisbe a la Gornal, el 21 de juny.

19462 sessions

  1. 11 de setembredimecres Per les dificultats econòmiques de l'Ajuntament, es demana a la Delegació General de Difusió i Propaganda de l'obra «Francisco Franco» que enlloc de deu exemplars només n'enviï quatre, pagant 10 pessetes més les despeses d'enviament, que sumades a les 350 pessetes abonades per avançat n'importen el cost.
  2. 9 d'octubredimecres Als efectes de la contribució territorial rústica, es consideren veïns tots els contribuents de la secció segona del repartiment per al 1947 (els forasters). L'Ajuntament es ratifica que, si no pot pagar el saldo dels deu toms de l'obra «Francisco Franco», els hi retornarà íntegres, d'acord amb el que havia escrit.

19523 sessions

  1. 3 d'abrildijous Sessió extraordinària per elegir el compromisari que representa l'Ajuntament a l'elecció de procuradors en Corts dels municipis, convocada per al 14 d'abril a Barcelona. Surt elegit José Soler Rosell, amb sis vots contra un per a Juan Urgell Sans.
  2. 23 d'abrildimecres Consta en acta la satisfacció de la Corporació per l'elecció d'Antonio Ferrer Pi, alcalde de Vilanova i la Geltrú, com a procurador en Corts. S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar d'Hisenda 1.994,31 i 1.345,35 pessetes de la participació rústica i 5.871,60 del cupo de compensació definitiu de 1949. Es dona compte que no s'ha fet la reunió de Vilafranca del dia 19 sobre la Mancomunitat contra la pedra, s'aprova un recompte de ramaderia i l'apèndix a l'amillarament per al 1953, i es paga una cadena per al pou de les Masuques.
  3. 28 de maigdimecres Context històric: El Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Certificació del secretari que el 28 de maig no es va celebrar la sessió ordinària perquè tota la Corporació es va traslladar a Barcelona per assistir a l'arribada del Generalísimo Franco.

195511 sessions

  1. 23 de marçdimecres S'autoritza el cobrament de 236,25 pessetes de consums de luxe i es reparteixen cinc paquets de queviures de Càritas Nord-americana, rebuts de l'Ajuntament de Vilanova, a cinc famílies de Castellet, Torrelletes, les Masuques i Clariana. L'alcalde explica la conversa amb el diputat provincial Antonio Ferrer Pi, que acompanyarà una comissió a la Comissió de Cooperació Provincial per demanar l'electricitat de Torrelletes i les Masuques; hi viatgen el tinent d'alcalde i el secretari. S'aproven factures i el pagament de Nuria Urgell Urpí (750 pessetes) per feines a la Secretaria.
  2. 13 d'abrildimecres El tinent d'alcalde informa del viatge a la Diputació del 29 de març: la Comissió de Cooperació Provincial farà l'ajuda tècnica i econòmica per electrificar Torrelletes i les Masuques sense tràmits previs de l'Ajuntament. S'aproven els comptes del març, la de caudals del primer trimestre (existència de 69.291,44 pessetes) i factures, entre elles 1.765,50 pessetes de mosaic a Mosaicos Roca del Vendrell.
  3. 22 de junydimecres S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar 236,25 pessetes de consums de luxe del segon trimestre i s'acorda comprar una fotografia del Cap de l'Estat per a la Secretaria. S'acorda donar als nuclis els mateixos donatius per a les festes majors que l'any passat (120 pessetes a la Gornal, Sant Marçal i les Masuques; 80 a Clariana, Torrelletes i Castellet) i encarregar a Heraldo Ribas Montané el pintat de portes i finestres de les dependències de la Gornal.
  4. 10 d'agostdimecres S'aprova la liquidació provisional de la cobrança executiva del primer semestre (866,63 pessetes de càrrec) i s'autoritza el cobrament de 81,59 pessetes i de diversos recàrrecs d'Hisenda. S'aproven els comptes del juliol, factures, un donatiu de 2,50 pessetes a la Junta d'Homenatge a Calvo Sotelo i un suplement de crèdit de 3.706 pessetes (modelació impresa, higiene pecuària, conservació d'escoles i imprevistos).
  5. 28 de setembredimecres Context històric: La visita de Franco a Barcelona de 1955 Certificació que el 28 de setembre no se celebra la sessió ordinària perquè tots els membres de l'Ajuntament van a Barcelona per la visita del Cap de l'Estat. L'alcalde la convoca per al dia 29.
  6. 29 de setembredijous S'autoritza el cobrament de 236,25 pessetes de consums de luxe del tercer trimestre i s'aproven factures, entre elles 903 pessetes del viatge de tots els membres de l'Ajuntament a Barcelona per la visita del Cap de l'Estat i la pintura de les dependències de la Gornal (724,80). S'acorda pagar al secretari una mensualitat per les vacances retribuïdes i la gratificació del trimestre, i 750 pessetes a Nuria Urgell Urpí.
  7. 12 d'octubredimecres S'aprova la liquidació provisional dels arbitris rústic i urbà del tercer trimestre (32.836,90 pessetes de càrrec; 1.203,19 de premi de cobrança), s'observa un error al premi urbà i s'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar 8.084,08 pessetes. S'aproven els comptes del setembre i els de cabals del tercer trimestre (existència de 93.804,71 pessetes), factures, i el pagament de 120 pessetes pel lloguer del pis de la Jefatura de F.E.T. y de las J.O.N.S.
  8. 26 d'octubredimecres S'aproven factures (dietes del tinent d'alcalde i el secretari per la visita al governador civil, Centro Subirachs, obres a la casa-escola de Clariana, neteges i enllumenat de les escoles) i 80 pessetes d'un taxi de la Guàrdia Civil de Vilafranca per un robatori a la casa del mestre de Sant Marçal. El tinent d'alcalde i el secretari expliquen la visita al governador civil el dia 22, on el secretari polític Solano els va dir que s'interessaria perquè Fuerzas Eléctricas de Cataluña fes el pressupost de l'electricitat de les Masuques i Torrelletes el més ajustat possible.
  9. 19 de novembredissabte Sessió extraordinària en què, per unanimitat i amb les dues terceres parts dels regidors, s'aprova l'informe de la Comissió d'Obres Públiques i el projecte de Fuerzas Eléctricas de Cataluña per electrificar els caseriu de les Masuques i Torrelletes, es declara d'utilitat pública i s'exposa al públic quinze dies abans d'enviar-lo a la Diputació.
  10. 14 de desembredimecres S'autoritza Domingo Rubió Martí a exercir de taxista amb un Graham Page de 19 HP i 5 seients. S'aproven els pressupostos de pintura de l'escola i el pis de la mestra de les Masuques (1.350 i 1.180 pessetes) i de tres llums per a Clariana (581,50), factures (inclosos 246 pessetes de l'alcalde pel curs de formació política de caps locals a Moià) i es donen per fallits cinc rebuts de 1954 i 1955 d'Antonio Figueras Juncosa, José Casanovas Mateu, Manuel Sancho Escoda i Félix Morales Olmedo (197 pessetes en total).
  11. 28 de desembredimecres Es dona compte de l'autorització del pressupost de 1956 (154.850 pessetes) i s'eleva a 3.097 pessetes la subvenció al Frente de Juventudes, condició imposada per la Secció Provincial. S'aprova la liquidació del quart trimestre (14.564,02 pessetes de càrrec), l'actualització de l'inventari (la finca núm. 6 passa a 24.000 pessetes), factures del trimestre (fins a 1.288,35 de la farmàcia Suriol per a la campanya antivariòlica) i una porta nova per a l'escola de Torrelletes.

19561 sessió

  1. 22 de febrerdimecres S'aprova el compte de valors independents de 1955 del dipositari Francisco J. Mañé. S'acorda posar una reixa a l'alcantarilla de les Casetes de la Gornal, fer un pou negre a les Masuques i col·locar unes fletxes a la carretera de la Gornal (875 pessetes). La Diputació concedirà 112.000 pessetes de primera entrega per electrificar les Masuques i Torrelletes.

19571 sessió

  1. 9 d'octubredimecres S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar 6.963,06 pessetes de saldo de la cobrança voluntària del tercer trimestre. L'alcalde informa que el 3 d'octubre ell i el secretari van signar a la Diputació el conveni de l'ajuda de 50.000 pessetes per a l'electrificació de les Masuques i Torrelletes. S'aprova el compte de cabals del tercer trimestre (existència en caixa de 53.681,38 pessetes), factures i el pagament de les estades a l'Hospital Comarcal de tres malalts. Quatre membres de la Corporació van anar a Barcelona a la visita de Franco el dia anterior.

19585 sessions

  1. 23 de marçdiumenge Sessió extraordinària per elegir el compromissari de l'Ajuntament a l'elecció del procurador en Corts de representació municipal del 30 de març. És elegit l'alcalde José Soler Rosell, amb sis vots (un per a Sebastian Figueras Balada).
  2. 14 de maigdimecres S'aproven els comptes del pressupost ordinari i del patrimoni de 1957 i es dona compte de l'adjudicació de 500 kg més de coure. El regidor Mañé informa que Bellvei vol que Castellet pagui 500 pessetes anuals de la gratificació a l'encarregat d'encendre i apagar l'enllumenat (les Casetes tenen 9 dels 45 llums) i que farà un reg asfàltic als carrers; s'accepta en principi la gratificació, a l'espera que Bellvei en concreti l'import per escrit, i s'autoritza el reg del carrer de les Dues Províncies pagant-ne la part corresponent.
  3. 28 de maigdimecres S'aprova el compte de la gestió cobratòria del Servei Provincial de Recaptació del segon semestre de 1957 (67.461,88 pessetes) i el moviment de caixa d'abril. A petició de la Jefatura Provincial del Movimiento, s'organitza el desplaçament de falangistes, somatenistes i la Corporació al Bruc el 8 de juny; la Corporació hi anirà en taxi per passar després a Montserrat.
  4. 25 de junydimecres Es fa constar el condol per la mort del pare del regidor Andrés Guxens. S'autoritza l'alcalde a cobrar les 150.000 pessetes de la Diputació per a l'electrificació de les Masuques i Torrelletes i, un cop cobrades, pagar 67.915,40 pessetes a Francisco Lacambra per 1.100 kg de conductors; es pagaran també les 10.000 pessetes de la primera anualitat del préstec de 50.000 de la Caixa de Cooperació. S'acorda pavimentar amb reg asfàltic els carrers José Antonio i de Clariana de les Casetes per administració directa, amb la maquinària de la Diputació, abans de la festa major, i es fixen els donatius per a les festes majors.
  5. 26 de novembredimecres El 20 de novembre Vicente Monclús Sangenís signa l'autorització del pas de la línia per la seva finca de les Masses; s'acorda demanar a FECSA l'emplaçament de les casetes dels transformadors i els pals, comprar-ne els materials, que el regidor Sebastian Figueras contracti el paleta per administració directa i reunir els veïns afectats per tractar la prestació personal i la contribució de millores. La RENFE accepta el baixador de les Masuques si l'Ajuntament cedeix el terreny, en paga les obres, en ven els bitllets i compra cada any un cupo mínim de 58.680 pessetes; es deixa en suspens. Se subhastaran els pastos de la Muntanya del Rectó per a 1959-1961, amb el tipus de 1.500 pessetes anuals.

19601 sessió

  1. 28 de setembredimecres La Jefatura Provincial de Sanitat informa que l'aigua del pou públic de les Masuques no és potable («agua semi-fecal»); Figueras replica que la majoria dels veïns en beuen fa més de cinquanta anys sense epidèmies ni tifus i que el pou fa uns dotze metres, no cinc, i l'assumpte queda damunt la taula fins que arribin les anàlisis. S'aproven la cobrança del tercer trimestre (26.696,22 pessetes), l'arranjament de l'escola de Torrelletes i de la casa de la mestra de les Masuques, els sous i factures del trimestre i el lloguer del pis de la Jefatura Local de FET.

19631 sessió

  1. 12 de junydimecres S'aproven definitivament els padrons d'exaccions municipals de 1963, després d'exposar-los al públic sense reclamacions (guarderia rural, inspecció de motors, rodatge de carros i bicicletes, trànsit d'animals domèstics, lluita contra la ràbia, canalons i prestació personal; total de 101.030 pessetes). Es reconeix al Servei Provincial de Recaptació un premi de cobrança de 190,02 pessetes (0,25 %) per l'arbitri sobre la riquesa territorial de 1962, en què es va recaptar el 96,70 % del càrrec (76.007,14 de 78.596,94 pessetes). S'aproven el moviment de caixa de maig (2.238,86 pessetes d'ingressos i 9.171,28 de pagaments) i diverses factures, entre elles les obres a l'escola de les Masuques per reduir l'aula (2.975 pessetes de materials i 5.718 de paleteria). Es resol que la Corporació en ple assisteixi a Barcelona, el dia 14, a la rebuda del Cap de l'Estat, amb els veïns que vulguin, llogant un autocar.

19641 sessió

  1. 22 de marçdiumenge Sessió extraordinària per designar compromissari de l'Ajuntament a l'elecció del procurador en Corts de representació municipal, convocada pel decret 404/1964 del 22 de febrer per al 29 de març a la Diputació. En votació secreta, l'alcalde José Soler Rosell obté sis vots i Luis Raspall Raventós un; l'alcalde és proclamat compromissari i ha de presentar-se a la Diputació el 29 de març a les deu del matí.

19661 sessió

  1. 21 d'octubredivendres L'Ajuntament determina les vacants de regidor per a les eleccions municipals convocades pel decret del 10 d'octubre: n'hi ha una per cada terç, el de representació familiar (Juan Guxens Bosch), el sindical (Juan Marcillas Romeu) i el corporatiu (Juan Pujol Vives), que són els elegits pel decret del 13 d'octubre de 1960; no hi ha cap vacant per defunció, excusa o incompatibilitat.

19674 sessions

  1. 19 de marçdiumenge Sessió extraordinària per designar el compromissari de l'Ajuntament a l'elecció del diputat provincial de representació municipal del partit judicial, convocada per al 26 de març a la Diputació (decret 301 del 16 de febrer). En votació secreta, l'alcalde Heraldo Ribas Montaner obté sis vots i Luis Raspall Raventós un; l'alcalde és proclamat compromissari.
  2. 24 de setembrediumenge Sessió extraordinària per designar el compromissari de l'Ajuntament a l'elecció del procurador en Corts de representació dels municipis de la província, convocada per al 4 d'octubre (decret del 19 d'agost). En votació secreta, l'alcalde Heraldo Ribas Montaner obté sis vots i Luis Raspall Raventós un; l'alcalde és proclamat compromissari i tindrà dret a 1.299 vots.
  3. 6 d'octubredivendres Sessió extraordinària, a la una de la tarda, per designar el compromissari de l'Ajuntament a l'elecció del conseller nacional per la província, convocada per al 21 d'octubre al Consell Provincial del Moviment (decret del 19 d'agost). En votació secreta, l'alcalde Heraldo Ribas Montaner obté sis vots i Luis Raspall Raventós un, i és proclamat compromissari.
  4. 27 de desembredimecres Sessió extraordinària, a les quatre de la tarda, per ratificar la creació de la Mancomunitat comarcal del Garraf, voluntària, per a fins urbanístics i serveis comuns, formada per Canyelles, Castellet i la Gornal, Cubelles, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, i per aprovar-ne els estatuts, elaborats el 18 de desembre. S'aproven també les bases per a la tasca de planificació i ordenació municipal i comarcal que la Diputació de Barcelona farà per encàrrec dels ajuntaments i mancomunitats, aprovades pel ple de la Diputació el 29 de novembre, amb la previsió pressupostària de la contraprestació.

19752 sessions

  1. 21 de novembredivendres Context històric: La mort de Franco Sessió extraordinària per donar compte oficial de la mort del cap de l'Estat, Francisco Franco. Després que l'alcalde en resumeixi la vida i l'obra, s'acorda fer constar en acta el sentiment de la Corporació, enviar un telegrama de condol a la seva Casa Civil i aixecar la sessió en senyal de dol.
  2. 26 de novembredimecres S'aprova en principi un suplement de crèdit de 352.000 pessetes amb el superàvit no compromès del pressupost ordinari de 1975 (aigua, escoles, enllumenat, recaptador, oficines). S'adhereix a les tarifes de pompes fúnebres de Vilafranca per al concessionari Juan Trius Baltá, es dona compte de la desestimació del recurs de José Llunell Santacreu contra una liquidació de plusvàlua, s'envia telegrama d'adhesió als nous reis i s'aprova la fitxa del Pla biennal 1976-77 per a l'aigua i el clavegueram de les Casetes de la Gornal. S'accepten tres ajudes de la Diputació per a l'aigua de la Gornal i Clariana, tres llicències d'obres i pagaments d'escoles per prop de 51.000 pessetes.

19761 sessió

  1. 1 de febrerdiumenge Sessió extraordinària en què el delegat del governador civil, Carlos Tejera Victory, dona possessió del càrrec d'alcalde a José Jofré Urgell, proclamat alcalde electe el 25 de gener. Jofré fa el jurament promissori, rep el bastó de comandament i les insígnies, ocupa la Presidència, saluda la Corporació i aixeca la sessió a dos quarts de dues.