1971
15 sessions · 12 ordinàries, 3 extraordinàries
L'any de la renovació del consistori: el 7 de febrer es constitueix l'Ajuntament elegit pel Decret 2619/1970, amb José Montserrat Raventós de primer tinent d'alcalde, i entren Salvador Guxens Pujol i José María Mulet Andreu en lloc dels regidors sortints. Heraldo Ribas Montáner continua d'alcalde i Salvador Serrano Royo de secretari accidental; l'alcalde és compromissari per a diputat provincial (21 de març) i per a procurador en Corts (23 de setembre). El 24 de març s'aprova el pressupost ordinari (725.000 pessetes); el 28 d'abril, el projecte del nou Ajuntament (1.308.526 pessetes), i el 22 de setembre, el Pla general d'ordenació, amb la cessió d'un solar a la rambla de la Gornal. El 28 de juliol se suspenen els projectes d'aigües (12.297.000 pessetes) per falta de diners, i el 24 de novembre se'n demana la inclusió al Pla de Cooperació Provincial (15 milions), al mateix temps que s'actua contra l'ocupació d'un terreny públic de Castellet.
gener
febrer
- 7diumenge Sessió pública extraordinària, a les dotze i mitja, de constitució del nou Ajuntament arran de les eleccions municipals convocades pel Decret 2619/1970 del 12 de setembre. Cessen els regidors afectats per la renovació i els nous, escollits pels terços familiar, sindical i corporatiu, juren el càrrec i en prenen possessió. L'alcalde designa José Montserrat Raventós primer tinent d'alcalde, es fixen les sessions ordinàries el quart dimecres de cada mes a les divuit hores i es creen les comissions informatives de Governació, Hisenda i Obres Públiques. 6 assistents
- 24dimecres S'accepta definitivament la renúncia dels arquitectes municipals Andrés Alvarez i José Bascones, que ratifica l'acord provisional del 23 de desembre de 1970. S'informa favorablement la constitució d'una associació de propietaris de la urbanització Marina i es deixa pendent l'informe sobre el bar de Montserrat Jusa Ferrando a la urbanització Rocallisa. S'aprova la liquidació del pressupost ordinari de 1970, amb un superàvit de 729.965 pessetes. Es concedeixen dues llicències d'obres, se'n denega una i s'aproven pagaments per 4.729 pessetes (escoles de Torrelletes i de Sant Marçal). 7 assistents
març
- 21diumenge Sessió extraordinària, a les deu del matí, per designar un regidor compromissari per a l'elecció de diputat provincial de representació municipal del partit judicial, convocada pel Decret 307/1971 del 20 de febrer. Amb sis vots de set, queda proclamat compromissari l'alcalde Heraldo Ribas Montané; l'elecció és el dia 28 al Palau de la Diputació, a les deu. 7 assistents
- 24dimecres S'aprova la relació valorada de les obres del pou entre la Gornal i Clariana i s'autoritza la Telefònica a col·locar tres pals i modificar-ne dos a les Casetes de la Gornal, a canvi d'atendre les peticions de nous telèfons de veïns de la Gornal. S'aprova per unanimitat el pressupost municipal ordinari de 1971, nivellat en 725.000 pessetes de despeses i d'ingressos, que s'exposa al públic i se'n remet còpia a la Delegació d'Hisenda. Es concedeixen set llicències d'obres, sis d'elles a la Gornal i les Casetes. 7 assistents
abril
maig
juny
juliol
agost
setembre
- 22dimecres S'aprova provisionalment el Pla general d'ordenació del municipi, en què només s'ha presentat l'al·legació de José Macián Pérez, que demana que la finca rústica «La Coma» passi a camp urbanitzable; s'envia l'expedient a la Comissió Provincial d'Urbanisme per a l'aprovació definitiva. S'aprova el padró d'arbitris municipals de 1971 (166.898 pessetes). S'accepta l'oferiment de José Macián Pérez de cedir gratuïtament un solar a la rambla de la Gornal per construir-hi el nou edifici de l'Ajuntament, i es delega l'alcalde a signar l'escriptura. Es concedeixen tres llicències d'obres. 7 assistents
- 23dijous Sessió pública extraordinària, a les deu, per donar compte del Decret 2049/1971 del 13 d'agost, que convoca les eleccions de procuradors en Corts representants de l'Administració local. Amb sis vots de set, queda proclamat compromissari l'alcalde Heraldo Ribas Montané; l'elecció és el 5 d'octubre a Barcelona i el municipi hi té dret a emetre 1.327 vots, segons el padró de 1970. 7 assistents