Salta al contingut

Fons del Llambeig

partida dins del terme · 5 sessions
Surt escrit com fondo del "Llambeig"pozo del Llambeigaguas fondo Llambeigaguas del Fondo Llambeigbarranco "Llambeix"barranco del "Llambeix"monte del "Llambeix"aguas del "Llambeix"Llambeig

Situació

No sabem exactament on és. El mapa mostra Castellet i la Gornal, el lloc que el conté.

Si coneixeu el lloc o sabeu on era, ens ajudareu a situar-lo al mapa. Podeu descriure'n la situació o enganxar l'enllaç d'un punt d'un mapa.

Notes

Lloc amb pous i aigües on el maig i el juny de 1924 l'Ajuntament fa netejar els pous i fa venir uns enginyers a visitar les aigües (1924-05-18-O, 1924-06-22-O), en el context de les gestions per l'abastament d'aigua potable de Castellet i Torrelletes. Vegeu D-1924-004. El desembre de 1929 l'acta l'anomena «barranco del "Llambeix"»: el Laboratori Municipal de Tarragona declara potable l'aigua de la font i el propietari de la muntanya, Antonio Romagosa Altet, autoritza l'Ajuntament a fer-hi treballs de captació i aforament (1929-12-08-E).

Sessions on surt

  1. 18 de maig de 1924ordinària S'aprova per unanimitat el projecte de pressupost ordinari de 1924-25, que s'exposarà vuit dies i després passarà al Ple. Es paguen a José Olivella 30 pessetes per sis jornals de peó de la direcció de la neteja dels pous del fons del Llambeig[?]; a José Jofré, 9,50 per l'arranjament de l'enllumenat públic de la Gornal i 3 d'un socors a un pobre transeünt, i al secretari, 15 de dieta pel judici de revisió d'excepcions de quintes.
  2. 22 de juny de 1924ordinària S'aproven els comptes de Jaime Gariga, 6,75 pessetes per encàrrecs a Vilanova; d'Enrique Sans, 3,50 per una corda d'espart per al pou del Llambeig[?]; de María Raventós, 20 per l'assistència al part de la dona d'Azorin a les Masuques; de José Olivella, 17,50 de jornals a les aigües del fons del Llambeig[?], i de José Rovirosa, 35 pels viatges i serveis dels enginyers en la visita a aquestes aigües.
  3. 8 de desembre de 1929extraordinària Ple extraordinari. Es transcriu una carta de la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya (28 de novembre) que diu que la central telefònica de Castellet i la Gornal és al programa del 1930 i serà de les primeres que s'instal·laran. L'enginyer del Pantà del Foix comunica que la Confederació lliura als usuaris el camí de servitud que voreja el pantà, del camí veïnal de Castellet a Clariana a la presa, sobretot a Juan Blat Sardá (Mas Guinen), i el Ple demana que l'eixamplin i que facin de maçoneria el marge de pedra seca que arriba al camí del Molí Vell. Es gestionarà que l'«Autòmnibus d'Arbós» rebaixi la tarifa de 6,50 pessetes per seient per a la Festa de l'Agricultura. El regidor José Guxens informa que el Laboratori Municipal de Tarragona declara potable l'aigua de la font del barranc del Llambeix; amb el metge titular Victor Mallol Queralt, una comissió visita el propietari, Antonio Romagosa Altet, que autoritza els treballs de captació i aforament per abastar d'aigua els caserius que no en tenen.
  4. 23 de juliol de 1933ordinària A la Delegació dels Serveis Hidràulics l'alcalde, Romeu, Guxens i el secretari han sabut que l'Estat pagaria la meitat del projecte de la Font d'Alsina i avançaria sense interès el 40 % que pertoca a l'Ajuntament, a pagar en vint anys. Com que té poca aigua (menys de 20 litres per habitant) i caldria elevar-la, s'acorda aforar primer la font del Llambeig, que hi arribaria per pendent, si Antoni Romagosa ratifica el permís de 1929. S'inclou al padró de beneficència la família del malalt Ramon Huguè Urgell. El secretari serà el comissionat a l'ingrés dels mossos en caixa.
  5. 30 de juliol de 1933ordinària Proposta de la comissió d'Hisenda: com que el servei de cementiris (nínxols, plaques, cotxe fúnebre) no té consignació i el superàvit de 1932 és de 42,23 pessetes, es transfereixen 2.200 pessetes de partides que no es gastaran (projecte de l'escola de Torrelletes, aturat per la de Sant Marçal; projecte d'eixample de la Gornal, innecessari després de la compra; imprevistos). Antoni Romagosa ratifica el permís per aforar el Llambeig, però només cedirà l'aigua sobrant després de les necessitats de la seva finca.