La Múnia

Sessions on surt

1. 21 de desembre de 1913ordinària L'Ajuntament de Castellví de la Marca proposa mancomunar-se per instal·lar unes escoles graduades a la Múnia, on podrien anar tots els alumnes de la secció de Sant Marçal i de les masies del Pla; abans de decidir-ho es convocarà una reunió pública a Sant Marçal. Mort Josefa Borrell Hilari, «Pepa Jaumeta», se li paguen els 51 dies de socors meritats a un ral diari. S'aproven els comptes del dinar de la Junta municipal el dia dels repartiments (73,85 pessetes) i del material del Registre civil del jutjat municipal (50).
2. 4 de gener de 1914ordinària Es repeteix l'elecció d'alcalde: Joaquín Lluch Navarro és elegit per majoria absoluta (5 vots; 4 per a Pedro Tomás Galofré) i passa a presidir. José Jofré Tort renuncia irrevocablement a la tinença d'alcaldia 2a, que se li accepta, i n'és elegit Pedro Tomás Galofré (8 vots i una papereta en blanc). Nou ordre de substitució: Jofré, Forcada, Soler, Amorós, Tort i Solé. Comissions: Foment (Pujol, Jofré i Forcada), Governació (Lluch, Solé i Amorós) i Hisenda (Tomás, Soler i Tort); Jofré i Amorós, vocals de la Junta local d'Instrucció pública, i Jofré, ratificat dipositari. Es rectifica la llista de caps de família pobres amb dret a la beneficència municipal (19 noms). Es convocarà una nova reunió el dia 6 a Sant Marçal per agregar la secció a les escoles graduades que Castellví de la Marca vol instal·lar a la Múnia. El secretari acompanyarà a la Caixa de recluta de Vilafranca, el dia 10, els reclutes del reemplaçament de 1913, amb el viatge des de l'Arboç i dues pessetes de socors als que no són de quota.
3. 11 de gener de 1914ordinària A la nova reunió de Sant Marçal la gran majoria vol que els alumnes del veïnat vagin a les escoles graduades que Castellví de la Marca vol instal·lar a la Múnia, a uns dos quilòmetres i mig o tres. L'Ajuntament acorda mancomunar-se amb Castellví de la Marca i l'Arboç per instal·lar a la Múnia unes escoles graduades de tres seccions de nens i tres de nenes, on puguin anar tots els alumnes de Sant Marçal, pagant cada municipi la part proporcional que es convingui. Com que els deutors dels repartiments de consums i general de 1913 són molts, se'ls convidarà per pregons a pagar abans del constrenyiment. L'alcalde i el secretari aniran a Barcelona amb els de Castellví per les escoles.
4. 25 de març de 1917ordinària Per a la Junta municipal de l'any, el terme es divideix en tres seccions (contribuents de rústica i pecuària, d'urbana i del repartiment general) de tres vocals cadascuna; el sorteig serà el 8 d'abril. L'Ajuntament s'assabenta de la circular sobre les liquidacions dels débits i crèdits dels ajuntaments amb l'Estat i autoritza l'alcalde a fer-ne les gestions. S'aproven els comptes de Felix Vallés per les despeses de les presidències de les meses electorals de les eleccions de diputats provincials (11,85 pessetes), de Juan Mayes per sis plàtans plantats a la plaça de la Gornal i a la de Sant Marçal (16) i del secretari pels drets de registre de l'escriptura del terreny de la senyora Llopart (8,60). Com que l'Ajuntament de Castellví de la Marca paga un mestre i una mestra auxiliars a les escoles nacionals de la Múnia, on van també els nens i les nenes de la secció de Sant Marçal, se'l subvencionarà amb 100 pessetes l'any mentre duri aquesta obligació.
5. 12 de juliol de 1931ordinària La Direcció d'Obres públiques de la Generalitat demana que l'Ajuntament faci expedits, per cessió gratuïta, els terrenys que ocupa el projecte reformat del segon tram del camí veïnal de la Gornal a la carretera de Sant Sadurní a Sant Jaume dels Domenys. Com que l'Ajuntament no creu que hagi de pagar les expropiacions de les reformes del traçat, Joaquín Lluch ho consultarà a la Generalitat i hi recordarà la promesa de fer una barana a la bassa del molí, sota Castellet. Durant la primera quinzena d'agost es cobraran les llicències d'indústries i comerços ambulants, de 5 a 50 pessetes, de setze industrials.
6. 3 de juny de 1934ordinària Es fixen les llicències de l'any dels comerciants ambulants forasters (de l'Arboç, l'Almúnia, Santa Margarida i els Monjos, Castellví de la Marca, el Vendrell i la Bisbal), de 7,50 a 80 pessetes, que es cobraran per semestres. Els encarregats dels telèfons de Clariana i Torrelletes es queixen que les instal·lacions són tan defectuoses que les descàrregues de les tempestes esbotzen la paret i el sòl; com que també hi ha dos pals caiguts a la línia de Castellet a Torrelletes, es demana a la Companyia que ho arregli com més aviat millor.
7. 26 d'agost de 1959ordinària Per l'ofici de la Diputació del 7 d'agost sobre l'absorció de l'enclavament de Cal Vias, l'Ajuntament informa que el territori, sobretot el tros fins a la carretera dels Monjos a l'Alcúdia, hauria de ser agregat a aquest municipi. S'aprova un suplement de crèdit de 9.666,67 pessetes amb el superàvit del darrer pressupost liquidat i factures, entre elles les de Bayer Hermanos, de postes de l'electrificació (11.767,75) i un cubell per al pou de les Casetes de la Gornal.