La Muntanya
Surt escrit com "La Montaña"y de la Montaña hasta la Rierapartida de la "Montaña"finca La Muntanya"La Muntanya"Contribució "La Muntanya"finca "La Montaña"
Situació
No sabem exactament on és. El mapa mostra Castellet i la Gornal, el lloc que el conté.
Si coneixeu el lloc o sabeu on era, ens ajudareu a situar-lo al mapa. Podeu descriure'n la situació o enganxar l'enllaç d'un punt d'un mapa.
Notes
Masies «de la Montaña» que, amb les del Pla, formen part del districte electoral 1r a la divisió del 1891 (recordada el 1919-06-08-O). El desembre de 1928 Ramón Colet Rosell cedeix a l'Ajuntament una peça de terra a la partida de la «Montaña», prop de Castellet (1928-12-30-O). El 1934 l'Ajuntament paga la contribució de la finca La Muntanya del 1933 (1934-03-25-O). L'agost de 1935, perquè és plena de brossa, amb perill d'incendi, i destorba el creixement dels pins, l'Ajuntament n'acorda la neteja (1935-08-11-O).
Llocs que conté
Sessions on surt
- 8 de juny de 1919ordinària A proposta de la comissió de Governació, es rectifica el nombre de regidors de cada districte electoral. El 29 de març de 1891 el terme es va dividir en dos districtes, amb la riera (riera d'Arbós i riu Foix) com a límit: el 1r, amb col·legi a la casa capitular de Castellet (Castellet, Torrelletes, les Masuques, Sant Marçal i les masies del Pla i de la Muntanya), i el 2n, amb col·legi a l'escola de la Gornal (la Gornal, les Casetes de la Gornal, Clariana i les masies fins a la riera). El 5 de novembre de 1893, amb 216 electors al 1r i 222 al 2n, es van assignar quatre regidors al 1r i cinc al 2n. Ara, segons el cens de població de 1910, el 1r districte té més veïns i 290 electors, i el 2n només 240. Per unanimitat, i d'acord amb els articles 38 i 39 de la llei municipal, es manté la demarcació de 1891 però, des de la propera renovació, el districte 1r tindrà cinc regidors i el 2n quatre; l'acord es farà públic.
- 3 d'abril de 1921ordinària Can Casañas de la Muntanya Es declaren pobres amb dret a la beneficència municipal: Pedro Figueras Montané i família, de Castellet; Pedro Mirabent Rabentós i família, María Mestre i el seu nét i Gertrudis Solé, vídua de Juan Olivella, de Torrelletes; Jaime Rabentós i família, de Can Casañas de la Muntanya; Sebastián Inglada i l'esposa, de les Masuques; Magdalena Martí i família, de Sant Marçal; Esteban Rosell Pujol i Francisco Juncosa Navarro i família, de la Gornal; Antonio Altet Pujol i família, de les Casetes, i José Altet Borrás i l'esposa, de Clariana.
- 30 de desembre de 1928ordinària Sessió del Ple a les cases consistorials, convocada amb l'antelació de l'article 128 de l'Estatut municipal. Ramón Colet Rosell cedeix a perpetuïtat a l'Ajuntament una peça de terra a la partida de la Muntanya, prop de Castellet. L'alcalde n'enalteix la generositat i, per aclamació, s'acorda trametre-li còpia literal de l'acta com a testimoni de l'estima dels veïns i autoritzar l'alcalde a legalitzar la cessió.
- 25 de març de 1934ordinària El diputat Pere Mestres comunica que s'ha deixat sense efecte el lloc de Mossos d'Esquadra, i es rescindeixen els lloguers de les dues cases. A proposta de Pablo Mirabent Montserrat, la comissió de Governació buscarà casa per a l'escola de les Casetes, on només n'hi ha dues de disponibles. S'aproven els comptes del trimestre: les despeses dels cinc col·legis electorals del 14 de gener, els telèfons, l'enllumenat de la Gornal, l'extracció de pedra per a l'escola de Sant Marçal, el material dels cementiris i del local del cotxe de morts, el sou del secretari (250 pessetes al mes) i dels dos guardes (95).
- 11 d'agost de 1935ordinària Es neteja de brossa la finca municipal de la Muntanya, pel perill d'incendi. Es contracten amb el mestre d'obres Emili Ribas cinc nínxols al cementiri de Sant Marçal per 350 pessetes. Amb la facultat de l'ordre circular de la conselleria de Governació del 29 de maig, es convoca el concurs de la secretaria, vacant des del 2 d'octubre de 1932, de segona categoria i amb 3.000 pessetes. Es desinfectaran l'escola de Sant Marçal i el seu pou, es prohibeix deixar el fèretre davant l'església de la Gornal durant els funerals i les sessions passen a les nou del matí.
- 17 de novembre de 1935ordinària S'aprova el pressupost ordinari de 1936, anivellat en 34.315,30 pessetes. Pere Casañas Solé i Francesc Navarro Vidal representaran l'Ajuntament a les assemblees de la Federació de Municipis Catalans del 24 de novembre. S'aproven el compte del Centre Subirachs del tercer trimestre (154,91 pessetes a favor) i definitivament la transferència de 960 pessetes, i es prorroguen per al 1936 les ordinacions fiscals. S'aproven comptes dels pous públics, de l'escola de Torrelletes, d'una visita d'un enginyer a la Font d'Alsina i dels cinc nínxols de Sant Marçal (350 pessetes).
- 31 de maig de 1936ordinària Al cementiri de Castellet s'han perdut els números de sis nínxols i cal numerar del 130 al 140: José Rosell Mestre en comprarà a Vilafranca, a 1,25 pessetes com a màxim, fins al 150. Es repararan la bomba del pou i les goteres de l'escola de Sant Marçal. Per a una nena de nou anys a qui han amputat una cama després d'un atropellament, filla d'un veí pobre, es demanarà gratuïtament una cama mecànica a la Generalitat o a la Beneficència de Barcelona, amb els viatges a càrrec de l'Ajuntament. Pablo Mirabent Montserrat negociarà la neteja de brossa de la Muntanya amb talladors d'Albinyana, i Joan Castells Guardià representarà l'Ajuntament a l'assemblea de la Comissió Intermunicipal de Cultura de la Federació de Municipis Catalans. S'aproven el compte del Centre Subirachs del primer trimestre (257,07 pessetes a favor) i 22,75 pessetes del Tribunal Tutelar de Menors de Girona.
- 17 d'octubre de 1937ordinària S'acorda que l'alcalde i el secretari vagin a Barcelona per gestionar a la Generalitat l'avançament de diners per atendre els noranta-cinc refugiats de guerra arribats el dia 15. S'aproven i es paguen amb l'impost de guerra els comptes de telèfons, llum públic, material d'oficina i els subsidis de cinc pessetes als minyons que s'incorporen a files.
- 24 de setembre de 1941ordinària S'aproven comptes: socors de 3 pessetes a cadascun dels quatre mossos que s'incorporen a files, 130 pessetes de Casa Ribé per emmarcar retrats del Caudillo i de José Antonio i col·locar-los amb un crucifix a la Casa Consistorial, reparacions a les escoles de la Gornal i Sant Marçal, el lloguer de la pedrera de la casa-escola de Torrelletes i el viatge del secretari per ingressar Matilde Mestre Badell en un manicomi. El recaptador ingressa 3.500 pessetes.
- 27 de gener de 1943ordinària S'aproven els comptes del quart trimestre de 1942, amb 20.475,96 pessetes en caixa el 31 de desembre; entre els ingressos, 50 pessetes de l'Ajuntament de Castellví de la Marca per la subvenció del camí veïnal de la Gornal. S'autoritza Ramón Martí Roca a cobrar d'Hisenda 25,63 pessetes de recàrrecs de la Patent Nacional.
- 14 de juliol de 1943ordinària S'aproven els comptes del segon trimestre: despeses de 20.188,70 pessetes (màquina d'escriure Hispano Olivetti i material de secretaria, 350 plaques de carro, mur del cementiri vell de la Gornal, camí de l'hort de Castellet i 774,19 pessetes a Hisenda per cèdules endarrerides) i 11.056,84 pessetes en caixa l'1 de juliol.
- 26 de juliol de 1944ordinària Es nomenen els gestors Juan Urgell i Martín Navarro, el secretari i José Pérez Monche per gestionar la rebaixa del cupo forçós de blat (25.000 kg). S'aproven els comptes del segon trimestre de 1944: 10.917,29 pessetes de despeses i 17.261,87 en caixa l'1 de juliol.
12 sessions en total; 11 l'esmenten directament.