Salta al contingut
Actes del Ple Història de Castellet i la Gornal

Alcalde · 1935–1936

Antoni Rovirosa Batlle

Surt escrit com Antoni Rovirosa i BatlleSenyor. Antoni Rovirosa i BatlleSenyor. Antoni Rovirosa i BatlleA. Rovirosa B.A. Rovirosa i B.A. Rovirosa BatlleAntoni RovirosaAntonio RovirosaAntoni Rovirosa BatlleAntonio Rovirosa Batlle

Cronologia de càrrecs

  1. Conseller1935–1936

    Consta a la sessió del 2 de maig de 1935.

  2. Alcalde-president1935–1936

    Consta a la sessió del 2 de maig de 1935.

Votacions

Sèrie completa →

Eleccions de càrrecs on va ser candidat, tal com les recull l'acta.

VotacióElecció de alcalde 2 de maig de 1935
  1. Antoni Rovirosa Batlle elegit 6 vots
  2. Pere Casañas Solé 1 vot

7 vots emesos A l'acta: «Antoni Rovirosa i Batlle, sis vots»

Notes

Un dels veïns de la llista annexa al decret del governador general de Catalunya del 26 d'abril de 1935. El 2 de maig és elegit alcalde-president per sis vots (un per a Pere Casañas Solé) (1935-05-02-E). Presideix totes les sessions de 1935 des del 5 de maig. Signa «Antoni Rovirosa» (el 6 d'octubre, «Antonio Rovirosa»). L'agost viatja a Vilanova i a Barcelona, amb el secretari, per gestionar un post de Mossos d'Esquadra al municipi (1935-08-25-O). No s'ha de confondre amb el contractista de l'escola de Sant Marçal Antoni Rovirosa Oller (vegeu D-1935-002). El 18 de febrer de 1936, amb els altres membres de l'Ajuntament nomenat pel governador general, lliura els fons i els documents a l'Ajuntament elegit el 1934, que és repost (1936-02-18-O). Presideix les sessions de gener i febrer de 1936, en què es resol la propietat dels cementiris de Castellet i Sant Marçal (1936-01-26-O). El febrer cobra les despeses del col·legi electoral de la Gornal a les eleccions del 16 de febrer (1936-02-23-O).

Si hi veus alguna errada, fes-nos-ho saber.

Sessions on apareix 26

  1. 2 de maig de 1935 assistent extraordinària · Constitució de l'Ajuntament segons el decret del governador general de Catalunya del 26 d'abril, amb els tres gestors i els veïns Antoni Rovirosa Batlle, Francesc Navarro Vidal, Josep Solé Mañé i Pere Casañas Solé. Juan Urgell Sans i José Solé Ventura mantenen la dimissió de gestors. Sota la presidència d'edat de José Solé Ventura, és elegit alcalde Antoni Rovirosa Batlle (sis vots), alcalde segon Pere Casañas Solé i alcalde tercer Josep Solé Mañé (sis vots cadascun). Sessions ordinàries un diumenge sí i un no, a les quatre de la tarda.
  2. 5 de maig de 1935 president ordinària · Es constitueixen les comissions permanents: Governació (president Josep Solé Mañé, amb Francesc Navarro Vidal i Juan Urgell Sans), Hisenda (Pere Casañas Solé, amb Pedro Montané Marrugat i José Solé Ventura) i Foment (Josep Solé Mañé, amb Navarro i Montané). Francesc Navarro Vidal és nomenat dipositari i representant al Consell local de primer ensenyament. S'autoritza l'alcalde a contractar amb Joan Rossell Navarro el pas sobre la cuneta del portal de l'escola de Sant Marçal per 200 pessetes. L'arqueig dels fons dona 6.826,55 pessetes.
  3. 19 de maig de 1935 president ordinària · Es demanaran insecticides gratuïts a la Secció Agronòmica per als arbres fruiters. El director de l'obra de l'escola de Sant Marçal, J. Teixidó, la va donar per acabada el 12 de maig però no ha enviat la relació valorada ni l'acta de recepció provisional: si el 22 no s'han rebut, l'alcalde segon i el secretari aniran a Barcelona. Es socorre la família de Josep Morató Marlès, malalt, amb 25 pessetes. S'aprova el compte del Centre Subirachs del primer trimestre (274,53 pessetes a favor) i es demana la inspecció de la instal·lació elèctrica de l'escola i la connexió a Regs i Força de l'Ebre.
  4. 2 de juny de 1935 president ordinària · Es compren dues pissarres per a l'escola de les Casetes i es demana a Joan Rossell Navarro pressupost per anivellar i afermar el pati de l'escola de Sant Marçal. Amb reserva de fer-lo reintegrar pels veïns de Sant Marçal, s'aprova el compte de jornals de traginar materials de Pedro Montané Marrugat (183 pessetes), i també comptes de transports, la tanca de l'escola de Sant Marçal, viatges a Barcelona, el pou de les Masuques i un taüt.
  5. 16 de juny de 1935 president ordinària · Com que el contractista Joan Rossell Navarro no rebaixa el pressupost per la distància i el preu de la gravilla, se li encarreguen l'explanació i l'afermat del pati de l'escola de Sant Marçal per 78 pessetes.
  6. 30 de juny de 1935 president ordinària · El Negociat de cèdules personals de la Generalitat tramet una relació de contribuents als quals correspon una cèdula més alta; se'ls notificarà perquè, si no hi estan conformes, ho justifiquin a la secretaria abans del 7 de juliol.
  7. 14 de juliol de 1935 president ordinària · Gairebé pagada la creació de les escoles de Clariana i les Casetes, es reintegren a les partides d'origen 2.300 de les 3.620 pessetes transferides el 1934. A proposta de Francesc Navarro Vidal, que descriu un municipi pobre i disseminat, de 1.678 habitants i vuit escoles, es demana al Ministeri d'Instrucció Pública un armari-vitrina de material per a l'escola de Sant Marçal. S'aproven la instal·lació elèctrica de l'escola (225 pessetes), les obres complementàries d'Antoni Rovirosa Oller (729,34) i, amb reserva, el transport de J. H. Lluch (427).
  8. 28 de juliol de 1935 president ordinària · El Ministeri d'Instrucció Pública abona la primera meitat de la subvenció per a l'escola de Sant Marçal, 5.000 pessetes, després de la visita favorable de l'arquitecte escolar Pedro Sánchez Sepúlveda; el 17 de juliol l'arquitecte de l'Estat hi fa la segona i darrera visita. El pressupost de l'explanació del pati s'augmenta a 100 pessetes per posar-hi gravilla. Es declaren fallides les cèdules personals de 1933 d'insolvents (127,20 pessetes) i de domicili desconegut (120,70).
  9. 11 d'agost de 1935 president ordinària · Es neteja de brossa la finca municipal de la Muntanya, pel perill d'incendi. Es contracten amb el mestre d'obres Emili Ribas cinc nínxols al cementiri de Sant Marçal per 350 pessetes. Amb la facultat de l'ordre circular de la conselleria de Governació del 29 de maig, es convoca el concurs de la secretaria, vacant des del 2 d'octubre de 1932, de segona categoria i amb 3.000 pessetes. Es desinfectaran l'escola de Sant Marçal i el seu pou, es prohibeix deixar el fèretre davant l'església de la Gornal durant els funerals i les sessions passen a les nou del matí.
  10. 25 d'agost de 1935 president ordinària · Dolors Güell reclama les anualitats de 1933 a 1935 d'un censal; com que l'Ajuntament no en sap el concepte, se li demana el document. S'autoritza Ramon Martí Roca, del Centre Subirachs, a cobrar la patent nacional del primer trimestre (252,62 pessetes). Es demana un post de tres Mossos d'Esquadra al municipi i l'Ajuntament s'adhereix a la petició de la Federació de Municipis Catalans de suspendre el reglament de metges titulars del 25 de juny. S'accepta en principi una transferència de crèdit.
  11. 8 de setembre de 1935 president ordinària · Per l'ordre circular del governador general del 28 d'agost, es constitueix la Comissió de Beneficència amb els majors contribuents residents Justo Navarro Carbó (rústica), Joaquin Lluch Navarro (urbana) i Sebastian Mercadé Figueras (industrial) i el mestre nacional Josep Cendra Magriñà; al municipi no hi ha entitats econòmiques ni culturals. S'aproven comptes de l'escola de la Gornal i de la porta del pati de la de Sant Marçal.
  12. 22 de setembre de 1935 president ordinària · S'aprova en principi el projecte de pressupost ordinari de 1936 i s'exposa al públic vuit dies. La Secció Administrativa de Primera Ensenyança transcriu l'informe de l'arquitecte escolar Emilio Paramés, que troba l'escola de Sant Marçal ben feta però amb els serveis sanitaris traslladats amb accés directe des de la classe, i demana un certificat de l'esmena; es comunica al director de l'obra. S'aprova el compte del Centre Subirachs del segon trimestre (5,34 pessetes a favor).
  13. 6 d'octubre de 1935 president ordinària · S'aprova definitivament la transferència de 400 pessetes del capítol d'aigües potables i residuals a les despeses complementàries de l'escola de Sant Marçal. Els contribuents forasters de la secció segona del repartiment de la contribució rústica i pecuària de 1936 es consideren veïns.
  14. 20 d'octubre de 1935 president ordinària · S'accepta en principi una nova transferència de crèdit. L'Ajuntament contribueix amb cinc pessetes a la subscripció per regalar una bandera a la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona. S'ha tramès el certificat de les modificacions dels serveis sanitaris de l'escola de Sant Marçal. Perquè l'alcalde va permetre portar a braços el fèretre d'una criatura, s'acorda que el cotxe fúnebre sigui obligatori a tots els enterraments i que es cobrin sempre els mateixos drets.
  15. 3 de novembre de 1935 president ordinària · Es paguen 23 pessetes al Tribunal Tutelar de Menors de Girona. Els veïns de les Casetes de Cal Llopart faran un pou comú en un terreny de Domènec Rubió Martí. A proposta de la comissió d'Hisenda, amb un superàvit de 8.808,11 pessetes de 1934, es fa un suplement de crèdit de 5.000 pessetes perquè, quan es cobri la primera meitat de la subvenció de l'escola de Sant Marçal, l'alcalde la lliuri a la Caixa de Pensions per avançar l'amortització del préstec de 10.000 pessetes de l'obra.
  16. 17 de novembre de 1935 president ordinària · S'aprova el pressupost ordinari de 1936, anivellat en 34.315,30 pessetes. Pere Casañas Solé i Francesc Navarro Vidal representaran l'Ajuntament a les assemblees de la Federació de Municipis Catalans del 24 de novembre. S'aproven el compte del Centre Subirachs del tercer trimestre (154,91 pessetes a favor) i definitivament la transferència de 960 pessetes, i es prorroguen per al 1936 les ordinacions fiscals. S'aproven comptes dels pous públics, de l'escola de Torrelletes, d'una visita d'un enginyer a la Font d'Alsina i dels cinc nínxols de Sant Marçal (350 pessetes).
  17. 1 de desembre de 1935 president ordinària · La mestra de l'escola de les Casetes demana que s'arrangi la cisterna o s'habiliti el pou de l'hort; Josep Solé Mañé, que viu al caseriu, en farà el reconeixement. Es compren vint-i-cinc carnets de segells pro-infància d'una pesseta.
  18. 14 de desembre de 1935 president extraordinària · Sessió extraordinària per nomenar el secretari en propietat. Al concurs s'hi han presentat José Ferrer Bonsoms, Francesc Fajula Rocamora i Baldomer Porta Batalla. La secretaria, per tenir el municipi 1.678 habitants de dret, és de tercera categoria i no de segona, amb un sou mínim de 4.000 pessetes. Per unanimitat, i en votació nominal, José Ferrer Bonsoms és nomenat secretari amb 4.000 pessetes anuals; Fajula i Porta queden en llista de preferència.
  19. 15 de desembre de 1935 president ordinària · Es ratifica l'acord, omès a l'acta de l'1 de desembre, de declarar fallides partides de guarderia rural (11,44 pessetes) i del cadastre parcel·lari (3,21) de 1930 i 1931, i es declaren fallides partides del repartiment d'utilitats de 1930 i 1931 (170,19) per deutors desconeguts, pobres o amb finques desaparegudes pel pantà del Foix. Es paguen les estades d'un menor al Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona (45,25 pessetes) i es compren llums de mà per als guardes. Francesc Navarro Vidal presenta la dimissió irrevocable, que se sotmetrà al conseller de Governació perquè el càrrec és irrenunciable.
  20. 29 de desembre de 1935 president ordinària · Pel decret del 5 de desembre, que anul·la les incautacions de cementiris sense expedient d'expropiació en trenta dies, l'Ajuntament incoa l'expedient d'expropiació forçosa dels tres cementiris parroquials incautats i requereix els rectors que en presentin els títols abans del 10 de gener. Es demana al conseller d'Obres Públiques de la Generalitat que no s'asfalti el camí veïnal de la Gornal a la carretera de Sant Sadurní a Sant Jaume, perquè amb els pendents i la glaçada els animals no s'hi aguantarien. El mestre de la Gornal pot obrir un portal entre els dos pisos de l'escola i suprimir-ne un comptador elèctric, a càrrec seu.
  21. 12 de gener de 1936 president ordinària · Els rectors responen al requeriment de l'expedient d'expropiació dels cementiris. El de Sant Marçal lliura la còpia de l'escriptura de cessió del terreny del cementiri, un extracte de les despeses de construcció i un ofici en què demana que es declari propietària la parròquia. El de Castellet exposa, segons l'arxiu parroquial, que el cementiri es va construir el 1865 entre l'Ajuntament, els feligresos i el rector, i que el 1867 l'Ajuntament va lliurar-ne la clau al rector perquè la parròquia l'administrés; el de la Gornal espera instruccions dels seus superiors. Els documents passen a la comissió de Governació.
  22. 26 de gener de 1936 president ordinària · D'acord amb els dictàmens de la comissió de Governació, es declara que l'Ajuntament i la parròquia són copropietaris del cementiri de Castellet (la parròquia, en la part equivalent a la calç que va pagar el rector), i que el cementiri de Sant Marçal, cedit el 1915 a la parròquia per Elvira Soler Pers i Joaquim Vivó Soler amb la condició que revertís als cedents si deixava de ser catòlic, és de propietat d'aquests dos, ja que amb la incautació ha passat a ser municipal. Es requereix el rector de la Gornal perquè contesti. La mestra de Sant Marçal demana material pedagògic, i es fa un donatiu de 25 pessetes a la família de Cassimir Ballart Bergalló, de Clariana, malalt.
  23. 9 de febrer de 1936 president ordinària · Es manté per al 1936 el padró de beneficència, amb tretze persones de les Masuques, Sant Marçal, les Casetes, Clariana i la Gornal. Es donen dues dotzenes de paners als veïns de Sant Marçal que arreglen el camí de l'Arboç a Sant Marçal, en dipòsit de Josep Montserrat Urpí, i es faran quatre nínxols al cementiri de Castellet, on no n'hi ha cap de disponible. Acabada de liquidar la construcció de l'escola de Sant Marçal, el romanent del seu compte al Banc Comercial de Barcelona (365,76 pessetes) passa al compte general i se'n tanca el compte.
  24. 18 de febrer de 1936 assistent ordinària · Reunits a la Casa Consistorial l'Ajuntament elegit el 14 de gener de 1934 i el constituït el 2 de maig de 1935, que l'acta anomena Comissió gestora, es fa la reposició de l'Ajuntament elegit. L'arqueig dona 7.196,86 pessetes: 6.825,76 al compte general del Banc Comercial de Barcelona a l'Arboç, 365,76 al compte de l'escola de Sant Marçal i 5,34 a favor al Centre Subirachs. Després del traspàs d'insígnies, cabals i documents, queda constituït l'Ajuntament: alcalde Pere Tort Ferrater, alcalde segon Joan Torrents Pascual, alcalde tercer José Rosell Mestre i consellers Joan Sevé Cuscó, Joan Pujol Cassanyes, Andreu Cassanyes Batlle, Pablo Mirabent Montserrat i Joan Castells Guardià.
  25. 23 de febrer de 1936 mencionat ordinària · S'autoritza Ramon Martí Roca, del Centre Subirachs, a cobrar la participació en la patent nacional del segon semestre de 1935 (331,86 pessetes). S'aproven els comptes de les eleccions del 16 de febrer: el taxi de Jaume Garriga (40 pessetes) i el menjar i la beguda dels col·legis electorals de Castellet (Pere Casañas Solé, 43,20) i de la Gornal (Antoni Rovirosa Batlle, 54,75). Per al padró d'habitants de 1936 es divideix el terme en set seccions (Castellet, Torrelletes, les Masuques, Sant Marçal, la Gornal, les Casetes i Clariana) amb tres agents repartidors. A l'allistament, José Rosell Mestre farà els informes i Joan Torrents Pascual actuarà de síndic.
  26. 30 de març de 1966 mencionat ordinària · S'aprova la liquidació provisional de la cobrança executiva dels arbitris sobre la riquesa territorial (càrrec de 6.090,64 pessetes, amb 989,32 recaptades) i es posen a la venda les noves plaques-matrícula de carro dels anys 1966-67 a 75 pessetes. Es dona llicència a Santiago Urgell Urgell i Josefina Roca per moure, anivellar i parcel·lar els terrenys del polígon d'ampliació del caseriu de Castellet, es deixa damunt la taula la sol·licitud de «Vidriera del Panadés S.A.» perquè l'Ajuntament construeixi una carretera de la Gornal fins als terrenys de les Esplanes, es concedeixen trenta-dos permisos d'obres i es rebaixa de 310 a 50 pessetes els drets de Juan Torrents Pascual, que ha de retirar la paret i treure la pedra del seu marge a Clariana.